Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tubs de Gualba.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tubs de Gualba.. Mostrar tots els missatges

dilluns, de setembre 13, 2010

Dues creus, dos Dracs, i un home del Montseny.

Fita feta, assolida i a partir d'ara, pendent de repetir.

Una jornada de MTB, de MTB complert.

Pendents infinites, senders exigents, parets verticals on el meu Drac hauria anat millor fent el vol sense mi, i jo sense ell.


Llocs de llegenda, com Can Prat, llocs de llegenda, de la mateixa, com el gorg on reposa la dama d'aigua, esposa del senyor de Can Prat.

Per a fer-ho, com al darrer hivern, cal passar per una entrada curiosa, on hi brilla un nou estel i aquest és motiu de joia, però per això cal esperar a la nit, i el nostres Dracs han de volar ara.


Tubs de Gualba per sobre del Gorg Negre, direcció vertical fins a Santa Fe.


Avui l'hem assolit com una escalada més, però en aquesta ocasió res més lluny de la realitat, ha estat una pujada exigent, on hem posat peu molta estona i moltes vegades.


No sempre, és cert, també hem pedalat molt i molta estona a trams on no semblava una pista si no una brassa on quedar rostits.


Les bikes pefectes, el fre del darrera de la SS ja no vibra, ara ho fa i de quina manera el davanter.

Una jornada de calor, de frescor, de veure com beure és el que cal i més, on ser-hi és una manera d'entendre el MTB a casa.


Un lloc de llegenda entre dos genets de Drac i un home del Montseny.


Quines pendents, quins pedregals de pujada, quins corriols més feréstecs, tots increibles, tots per repetir, però ja de ben segur després del Roc.


No hem coincidit amb cap biker pujant, vull dir en la mateixa direcció, ni a dalt de la bike ni a peu, en sentit contrari sí, segurament direcció a les mines de Gualba, on ens hem creuat amb dos ciclistes, rar, però cert.


Equipats puntualment amb armilla, la resta de l'equipament estrictament d'estiu, la Betty baixant fins i tot amb manegots.

Eines les de sempre, aigua, dos bidons de 750 ml., menjar un entrepà de llonganissa, una barreta de cereals insípida, més aigua i un cafè amb llet, per finalitzar la pujada, a Santa Fe una clara de 500 ml., i també gominoles, que bones, que oportunes.

Hores de ser entre mites, entre llegendes de fades, de dames d'aigua, del lloc de repòs on compartir sembla el que sempre hauria de ser.


Enfrontades entre elles, o posades una per ser vista per l'altra?, de ben segur que que per ser vistes entre elles, en el seu repòs, en la seva joia.


MTB, MTB, MTB.