El pes en els Grans Dracs de dues rodes )

Poc a poc aquest va augmentant, bossa sobre dipòsit, per poder portar el la documentació personal, les claus dels candaus, les del Mirador, que no les dels Miradors, doncs no ha d’anar-hi mai, unes ulleres per veure de prop, i unes de Sol Oakley, una armilla paravent, i a on també hi descansen els guants un cop ja a dins del Mirador de tornada, i a on hi reposa el mòbil ben protegit de l'escalfor del Sol, darrera meu, just darrera meu la compacta bossa porta candaus de sobre seient, amb els cadenats, que augmenta significativament el pes, uns 10 Kg. segur que ha incrementat el pes de tot el conjunt, la petita i mínima protecció de la pantalla TFT tot i ser la mínima expressió també suma. Ho escric i ara veig que la barrera dels 200 Kg. ha estat superada, doncs parteixo d’inici dels 192 Kg. declarats pel fabricant, que ja és un pes excepcional per aquesta categoria de Gran Drac. 

El pes dels candaus, i concretament la seva ubicació no ajuda a millorar el comportament dinàmic, molt lluny del centre de gravetat òptim on que sigui el més baix possible és la premisa, però també cal dir que no tinc avui per avui una alternativa millor si parteixo que considero imprescindible portar aquests cadenats de segurerat. I en menor grau afecta quan parlem de la bossa sobre dipòsit però per a mi encara més prioritaria que els cadenats doncs el què hi porto a l’interior no és negociable, puc sortir sense cadenats, doncs el Gran Drac no pot quedar-se mai fora del meu camp de visió, o millor dit no hauria de quedar-hi, dels 52 Grans Vols que porto amb ell a cap he requerit de cadenats, doncs de tres vegades que he fet un breu cafè a les tres he tingut el gran Drac a la meva vista, i jo he fet el cafè a l’exterior de l’establiment, a metres del Gran Drac, sí que a metres com esmento, sempre masses, i per aquest motiu he incorporat aquests cadenats i la bossa per portar-los, doncs hi ha sempre un moment que perdo la capacitat d’observar, i aquest fet es va repetint internitentment sempre, és a dir quan això es produeix  no veig el què passa davant meu. Ho escric i em costa d’acceptar, puc fins i tot compartir que no em passa sempre però si que em passa amb tot, però absolutament amb tot, per fortuna o no, de manera intermitent, crec comprendre. 

L’única manera que tinc per minimitzar-ho és mirant de mantenir rutines. Que no ho aconsegueixo però pensar-hi em tranquilitza. 

En tot cas darrera meu soldats literalment a sobre del seient és el millor lloc dins de la mala distribució del pes, i en menor grau també soldada a sobre del dipòsit. Una mica ho podria considerar com si jo pesés uns 15 Kg. més, crec que en el Gran Drac més esportiu el pes del conjunt inclou un pilot de 80 Kg. seguiríem doncs en una situció força ideal. Considerant que l’increment de pes l’incorporo a la zona del pilot, seient i dipòsit, no seria el mateix si ho faig darrera del primer o via unes alforges laterals. Mare meva i em ve al cap la Transpirenaica i en com m'afactava la parrilla del darrera agafada a la tija amb la bossa corresponent,  a la dinàmica de l’ASR-SL, mare meva. 

Alta Ruta Transpirenaica...Quants records!

Tallboys emocionals.

Sortir ahir amb la bike, després de compartir unes hores amb en Colorado, és explosiu.

Fas realitat el que entre un reduit grup de genets, parlem hora darrera hora, com són el comportament de les bikes, comparatius multiples de diferents opcions de bikes, 26", 29", titani, alumini, carboni, doble suspensió, rígida, o softail.

Dia darrera dia és el debat, un dels debats, entre d'altres, que fan que quan surts amb el teu Drac, cada minut rodant et dóna hores de bones sensacions post sortida.

Ahir, després de riure, de debatir, de treballar, que també està bé, de fer tres salts a l'hiperespai, mirar, i tornar al punt de partida enfilat a la Superlight, mirar a terra i veure les SIDI blanques, menys nuclears, és cert, que el primer dia, i d'apreciar, ara des de fa uns dies, que la visió s'ha simplificat, falta un plat, el petit, et dónes per avisat que cal fer cada dia, que ja és el que faig, però em va bé refrescar el concepte per tenir-ho molt present.

Tant mateix, a diferència d'ahir a aquesta hora encara no he arrancat, hi ha dies per a tot, per sort.

És el meu un recorregut, el de la bike, on prima la recerca de la simplicitat ben entesa, la de que si és funcional i m'agrada, o si és molt funcional i m'agrada menys, pot entrar a casa, si no ho és, de funcional, cal valorar si la component estètica pesa més que la funcional, en el sentit de que si per estètica un component el selecciono per a formar part del conjunt de la bike, el que no pot passar és que a una ÈPICA, estigui pensant, "quan torni a casa el primer que faig és substituir-lo, o que redimonis m'ha agafat per a portar aquest component".

He de dir que en aquest sentit, el plat de 26 podria ser un d'aquests components, és curiós, el 40 no, el 40 ara per ara, és més funcional que el 44 original, i el 26 és més útil per a mi, que el 32. Però no puc afirmar amb contundència que millor que el 22, falten quilòmetres, i perquè no, sobren quilograms, no de la bike si no del genet, no molts, però penso que si aconsegueixo aquesta millora del meu pes, no de la bike repeteixo, i l'aconsegueixo com ara, lentament, el 40-26 podria ser una alternativa definitiva al 32-22, a la Superlight.

A casa les 24 Ore Finale Ligure, han marcat un pas més dins de la nostra evolució, tampoc és exactament així, Finale Ligure va ser el resultat d'anys de recorregut. El 2004 la Betty va dir-me com qui no diu res, "vull fer 24 hores SOLO".

Finale Ligure és etapa 2009, no 2004, i aquest temps que ha passat és un procés perfecte de maduració pel tamany del repte i tenin present que anem amb els nostres medis, som autònoms sempre, tota la infraestructura, detall, darrera detall, són fruit de l'experiència de darreres aventures. No depenem, ni per tant tampoc tenim soport econòmic de cap esponsor, no tenim cap lligam amb cap empresa del sector, fet que fa que el que fem o no fem, bé estrictament determinat per les nostres conviccions.

La Betty i en Bob, som genets amb Dracs fàcils de veure, sempre volem alt, mai volem baixos, altre cosa és que com a la Transpirenaica, únicament els voltors, fossin qui encara ens miraven des de dalt, però com li deia el seu dia a la Betty, quant aquests eren molt a prop del nostres caps, "Betty si t'agafa pel casc amb les seves urpes, agafat-hi amb les mans, i vola amb ell, serà un moment únic", i fora d'aquest espai als pirineus, no hi ha res més, bé sí les altres galaxies, però ara per ara no hi tenim previst anar tot seguit, demà no ho se.

Avui el dia es presenta curiós, córrer, bike, quina serà l'alternativa, córrer, toca, bike, també, córrer ara seria ideal fer-ho, per a la tarda, a la vesprada, agafar la bike i gaudir d'una jornada mixta Trabuco VI-Superlight. A l'inrevés també estaria més que bé, ara fa sol, bike, a la nit, córrer, menys velocitat i per tant termicament molt millor, però ara mateix amb aquest vent, el més calent és a l'aiguera.

Les potències FSA OS99, Maxxis Monorail 2.1 UST, pinyonera Sram X.O Pink i cadena Shimano SLX, ja són aquí. Les potències anunciades a 99 g per a 90 mm. amb 110 mm. pesen 125 g. No és el que tenia previst però està bé, una ha arribat lleugerament malmesa per un embolcall defectuós, miraré que he de fer.