Quan els Vols són de matinada l'inici de cada un d'ells és com a poc singular, ja em llevo amb una pensada, amb la possible ignició, que no és, ja ho sé, però la sensació d'aquesta si parlem de Vols ho marca absolutament tot, i mentre baixo cap a Llavaneres de ser aquest el cas fins i tot penso que vindrà, que resseguiré cada línia del tram, per després passats els primers quilòmetres de pujada adonar-me que està bé insistir, sí però no n'hi ha prou, crec, crec. Diumenge com dissabte va ser exactament així, sense poder mai gaudir d'un rodar rodó, sense ignició el Vol agafa un to molt diferent. Hauria tornat de SC a SV tot i estar fatigat per mirar de repetir si no la recuperació de la ignició, sí recordar com de bé em sento dins del Vol a plena ignició, i a on amb aquesta darrera com més turons escalo més en cerco per coronar, hauré de perseverar, i també de mentre esperar :-)
La imatge és d'avui a les sis tocades del matí, oh yeaaaah! A aquest punt únicament el pensament fa camí de costat a la pedalada, perquè bikers cap ni un, com sona, per tant durant una bona estona des de SV a SC la veritat és que no té desperdici. No feia fred un cop vaig deixar enrere el Maresme, el Vallès Oriental m'esperava càlidament, i tant.
La sensació durant tota la jornada de bike, de certa pesadesa, res més, ni pitjor ni millor, no passa res, ja fa dies que ho comparteixo al blog, oi que sí?
De poder triar un paradís aquest seria Olzinelles, OMG. Dos dies dues estades entre les Falgueres Màgiques, clar que yes!
MTB, MTB, MTB.
Moltes hores ahir, força desnivell, molt desnivell avui, i tant.
