Intendència )

Aquesta setmana hem aprofitat per descansar, des de diumenge passat que no hi ha Vols. 

Tres setmanes intenses entre Màquines de Prosperitat, concentrats en elles ha fet que la 30 sigui una mica més pausada. Hem seguit però assistint a les sessions per aprendre a respirar, molt positiu, i a la 27, 28, 29 i també a aquesta 30 ens ha anat molt bé, fins la 29 ens ha ajudat molt a dalt dels Dracs, i en el dia a dia tan interessant i de molta complexitat a l'hora, i a la 30 ens ha facilitat gestionar millor la pausa de tot plegat, a treure més profit d’aquesta calma. 

He aprofitat per fer venir les S-Phyre negres que han de fer equip amb les blaves de la Reina, també un mallot nou paravent Synergy per la propera tardor, aquest molt més evolucionat que les versions de Synergy que ja té, i també he fet venir tres culots nous Gore també de nova generació, un ja ha arribat i està rodant, i per això venen els altres dos que ja són propers al segon Mirador. 

També he aprofitat per traslladar del primer al tercer Mirador vuit culots més, quatre Pearl Izumi P.R.O, i dos De Marchi, tots nous, tots ells reposaven pausàdament des del 2018 al primer Mirador, un Elite amb forces campanyes a sobre però que sempre és una assegurança disposar d’ell, i un Twin Six tret únicament de la caixa el seu dia, i ara amb aquestes arribades crec recordar que la Reina disposarà d’una quinzena de conjunts de culots-mallots, on de tots ells  n’ha de fer una selecció acurada per crear set conjunts fixes. Ara ja disposa dels dos parells de S-Phyre, també dels guants Hirzl, que crec recordar treballa amb cinc jocs, i faltarà únicament un casc Giro blanc Spherical MIPS possiblement un altre Aether, que faci equip amb el dos que ja disposa, i hem d’aconseguir sis jocs de mitjons curts d’estiu negres que encara no tenim, aquest darrer punt cal esperar una mica perquè portem diferents comandes fetes i cap ha funcionat prou bé, un art encertar aquest punt de l’equipament. A veure si aquesta tardor els mitjons nous Gore negres de 15 cm poden fer una mica de presència perque ara a ple estiu nosaltres no podem sortir amb ells, són una mica com si sortíssim amb una bufanda els peus. Crec que no em deixo res en referència a les Armadures de Gala. 

Menció especial referida a les noves S-Phyre que porten uns crampons específics per CX i que hem decidit fer-ne ús per a XC ))

Tenim un punt per tractar que és el de les ulleres però aquest apartat un dia serà motiu d’una aportació dedicada, i que en requerirà de fer-ne més, segur, i també una de les gorres Spok ja és que ni em plantejo entrar-hi ara per ara perquè és un món, i que per cert no ajuda quan parlem de les ulleres que el bon  proveïdor que teníem a la capital del Maresme ja no hi és ((

Tinc pendent les tèrmiques, la renovació d’aquestes, de les d'estiu, i ampliar el nombre de les de primavera-tardor i hivern. M’espero perquè crec que els dos Miradors requereixen segurament d’equipaments diferenciats, el primer respecte el tercer, a aquest hi fa més fred a l’hivern, i més calor a l’estiu, al tercer Mirador a l’hivern amb les Armadures de Gala de tardor passes l’hivern, i a l’estiu pots sortir durant més hores sense quedar necessàriament fregidet ))

No hem compartit mai les Armadures de Gala de les Màquines de Prosperitat, per fer-ho requerirà de més temps, ara encara no és el moment, de donar-se les circumstàncies tot anirà venint, i ho compartirem, puc compartir que estàvem amb Chrome i Rapha des del març del 2020, fins ara, i que aquesta setmana 30 he recuperat unes 20 Armadures d’extrema Gala dels trams anteriors a l’any esmentat. 

Tot va de si ens submergim definitivament i únicament en el món dels Destructors de Murs, o si seguim treballant en compartir la protecció que ens proporcionen els Destructors amb l’entorn i així que aquest marc tan prosper temabé els hi sigui favorable, també per mirar d’anar agafats de la mà de les bones sensacions, és molt guapo quan a tots ens va bé, jo però arribats a aquest punt em decanto més per la primera opció, quedar nosaltres i prou totalment protegits-submergits entre els quatre Destructors de Murs sempre, i a partir d’aquí tot és, tot serà encara més guapo per a tots  )

Els dos Dracs a punt per quan reiniciem els Vols, i tant, i tant. 

Els dos Grans Dracs, bé aquí he tingut moltes novetats, OMG. He anat a veure un tercer Gran Drac esportiu, l’evolució del meu, d’això fa ara dos dies, i renoi hi vaig anar amb el meu, i des del primer segon de veure’l, de veure la nova generació vaig quedar aturat amb un pensament, podem dir, sí amb que era "espectaculà", també, també, però no va ser aquesta la primera pensada, sí aquesta, quin munt d’hores de treball que hi ha darrera d'aquesta proposta per arribar a aconseguir aquest resultat, mare meva, vaig quedar ofegat de la feina, del temps que haurà requerit aconseguir aquest resultat, i aquesta pensada va fer que desfent els 150 Km. del camí de tornada al volant del meu Gran Drac fossin de moltes pensades guapes, que bé gaudir així, i que pausat que permet fer cada tram. 

Segur que ser entre Gegants ajuda i molt a poder gaudir en aquest format, i més on cada dia mimetitzem més amb els Destructors de Murs, cada dia més, cada any més certament, he de pensar que per aquest motiu hem passat de ser protegits per un de sol dels Destructors mentre rodem pel primer Mirador, dos en arribar el tercer Mirador, tres en advertir la possible presència dels Gegants, i finalment ara quatre no en sé massa bé el motiu, però millor que la protecció sigui per excés, millor. 

El segon Gran Drac, el de dues rodes, ahir vaig fer uns 30 Km amb ell, vaig haver de passar a revisar la tensió de la cadena, i estava bé, i tornar directament cap el Mirador en mode 2, sense mots que em vinguin el cap, i aprofito per esmentar que en la llarga tornada venint de veure la nova generació del meu Gran Drac més esportiu aquest mateix tram de 6 Km. va ser un final de sortida memorable, com amb aquest darrer Gran Drac de dues rodes, OMG. De fet amb aquest darrer vaig haver de tornar passats uns breus minuts perquè requereix de ser pilotat des del primer segon, un super ritual, va de dècimes, com sona, és que la posició requereix que sigui sempre la mateixa, peus, cames, braços, cap, mirada sempre a la sortida, idèntic que amb els Dracs, curiosa aquesta coincidència, a l’hora com a dins dels Vols també has de treballar, cuidar l’armonia de la seqüència dels moviments per no sobrecarregar muscularment, una super disciplina com em diuen sorpresos els patrons de les diferents Màquines de Prosperitat, i tant, i tant. En tot cas pilotar el Gran Drac de dues rodes ho puc gestionar en mode calma, si no millor deixar-ho per a una millor ocasió. Amb el Gran Drac més esportiu també, però pesa més la pensada de la incomoditat que no pas la de poder gestionar les prestacions, vull dir de frenar-me a sortir amb ell és per la duresa extrema del lloc on has de pilotar, que m’implica de reservar-me molt abans no em decideixo a tirar-me al semi baquet, UF. I els pedals per a mi són força durs d'accionar vers la Transportadora, no durs no, el següent, renoi, renoi, renoi. Però res s’acosta el grau d’exigència, res és  proper a la duresa dels nostres Dracs, oi? i això és així perquè els Dracs presenten les característiques de l’A a la Z que nosaltres els hi hem volgut imprimir com a ADN, i em ve el cap el meu Speedneedle, tot i que ara per ara seguiré amb Gobi on amb ell la cadera ha recuperat tota la seva flexibilitat, que bé, que bé, que bé.

De l’equipament dels Grans Dracs, necessito guants pel més esportiu, dels que tinc, uns retirats descosits ara sí ara també, i el segon i l'últim, a l’igual )) 

Del de dues rodes, un super moment enfundar-me tot just per segona vegada des de la seva arribada el primer Mirador ara ja fa uns anys, dins de l’Armadura de Gala de pell de cangur,  quina sensació, el que no vaig fer va ser estrenar les Sidi, encara no, i fa més d’un any que són a casa, poc a poc, sortiran quan arribi amb els deures fets a cada tram sense haver de pensar-hi, quan fer-ho sigui un automatisme, i segur que ho estic fent prou bé, doncs els discs de fre estan literalment nous, fet que m’indica que estic treballant en la bona direcció, en la del flow, gràcies Bec ))

MTB, MTB, MTB. 

5/7 entre Gegants )

En el tercer Mirador hi ha Gegants, renoi. Avui en el cinquè Vol, que no dins del Drac, doncs aquí ara per ara no n'hi ha, però mentre veiem les extraordinaries pedres que ens envolten, entre els enormes blocs de pedra m'ha quedat clar que únicament poden ser, poden creuar-se amb nosaltres, deixar-se veure, si els Gegants previament els hi han posat, si no, no podria ser, no en gaudiríem, per a mi aquesta evidencia no vista fins avui és increible, molt temps he tardat, anys, al primer Mirador els blocs de granit hi han sigut sempre i mai vaig entreveure la presència dels Gegants, si van marxar al tercer Mirador, o no i durant aquestes dues darreres dècades sempre hi han sigut o no, no ho sé, en tot cas aquest és el temps que he requerit per adonar-me que sense Gegants no hi ha grans pedres properes, i per tan tampoc pedres grans que es moguin. Com no hi he caigut fins avui, i és literal, dedueixo que és pel fet de viure amb tanta intensitat, que implica d'haver de fer-ho amb molta concentració a cada tram de privilegi cada cop a on estem segur circumstancialment, comporta en el meu cas perquè tinc unes certes capacitats i prou, que són les que són, limitades certament, molt, i a on aquest gaudir pot ser possible perquè visc predeterminat a ser, fer i evolucionar en estricte i involuntari mono canal, un canal, on la resta de canals passen a ser una mena de móns paral.lels, és a dir que no els veig, i per tan tinc una mínima possibilitat de comprendre molt superficialment com funcionen via la imaginació, els intueixo com una mena de sospir, com ara, i per això esmento molt sorprès sobre l'existència contrastada dels Gegants a partir d'aquestes pedres singulars, i sí segur que és una limitació el fet de no veure'ls mai fins i tot tampoc avui, limitació aquesta que em protegeix,  he de pensar, a l'hora que ells de mentre, els Gegants viuen en el mateix format que jo, que no mateix pla, el seu però, i crec que per la seva extraordinaria magnitud i vellesa, ells en aquesta quasi diria que infinita experiència a l'inrevés que jo, ells ni tan sols m’intueixen, senzillament no existeixo, ho visc com a fàcil i molt planer perquè de mentre intuïm i prou, mentre els Gegants ignoren la meva presència de mentre gaudeixo de la riquesa de sensacions que aquests colosos sense voler ens aporten, entre moltes que segur estan per descobrir, una que sí sé veure és la de les seves gegantines pedres, O-M-G ))

Punxes dolces, molt.

Una setmana prou bona de Vols, on crec recordar que dimecres vaig descansar, la resta cada dia Vol, i certament que molt bé, o prou bé, insistir en molt bé podria sonar pretenciós, i no passaria res tampoc, el que és sensacional és que els Vols cauen un darrera d'un altre, una mica sols, que bé, que bé, que bé )

A la ruta d'avui no hem seguit inicialment el criteri Overend sobre el control, i mira que cada dia he treballat i treballat mirant de fer menys del què hauria fet per ganes, i no és fácil, però amb aquest criteri avui hem quasi triplicat temps, fet que compensa les aventures que hem deixat de fer els darrers dies, on un cop fet aquest pas avui, en altres temps demà ja aniríem a quadruplicar les hores a dalt dels Dracs, i doblar i fins i tot triplicar la distancia d'avui, però demà no serà, no podrem, hi haurà Vol sí, però breu i prou, perquè demà amb la Transportadora tenim que recollir part del nou mobiliari. Aquest per una banda m'ha d'ajudar a millorar la zona d'equipaments dels genets, que ja funciona de 10/10, però necessitem una proposta de 12/10, i també ha arribat una part del mobiliari per la zona dels manteniments dels Dracs, i Grans Dracs. I pot semblar poc rellevant quan parlem de Vols, que prioritzi un tema com el del mobiliari, però en cap cas, en cap cas, el Nou Mirador, aquest tercer espai segueix el format del primer Mirador, i mentre seguim disposant de tots dos com ara, sempre ha sigut vital en el primer i ara en aquest nou espai de Dracs per ser on som quan parlem de Vols, i de Grans Vols, com també la distribució dels Dracs, l'accés fàcil a aquests, i en el cas que ens ocupa la funcional selecció, ordenació de l’equipament, la reducció del nombre de diferents models d’aquests ens ha ajudat, també de com els he reorganitzat per ser sempre accessibles, de manera que a la mínima pensada de sortir tot rodi baixada a vall, i ha anat molt bé a aquest tercer Mirador com al primer doncs el resultat és que no parem de sortir, i cal ser prudent i dir, ara per ara. 

Gorewear-7Mesh )

Si seguim així les antípodes seran les properes protagonistes a l'octubre, però perquè això sigui una repetició del 2013 quan parlem de destí, hem de seguir millorant com aquest darrer any, és a dir de menys a més, poc a poc, però sense pauses, o amb aquestes de forma programada, prevista, en tot cas ara on som tot pinta a properes aventures molt guapes, que passats els mesos finalment no siguin ja no estarà a les meves mans, i no passa res. Primer anar augmentant temps a sobre dels Dracs dins dels Vols, per seguidament establir la ruta dels Santuaris, un cop aquest punt, el Vol transcontinental serà, de tenir-ne ganes, una preciosa aventura ) 

Sembla que el tercer centre visitat per a acondicionar-afinar aquesta cadera serà a on anirem, que bé, en els propers dies podria donar-se que començarem el programa individualitzat, i veiem on som.

He fet molt bon camí pel què fa a treballar amb els pendents, tot i seguir amb l'Arch-Arden Race-DT190-XTR, on he pogut corregir parcialment el torniol del tensor de la cadena, el desllorigador de cop ha funionat de 10, a un cost, cert, feia mesos que no agafava un martell amb punta de ferro, tot no pot ser.  

))

Content perquè ara el Drac de la reina ja va amb la tensió de cadena òptima fet que ajuda a que cadena, plat i cog tinguin un desgast programat, i previsible.

He augmentat lleugerament la pressió dels Ikon dels dos Drac, no de l'Arden Race, motivat per com estan treballant, i també he verificat quins pnenumàtics tinc disponibles avui, i tinc d’Ikon, en 650b en 2.20, i 2.35, tinc també  d’Ikon i d’Ardent Race en 29" en 2.20, i 2.35 del primer i en 2.35 i prou del segon, o sigui per rodar els propers mesos no necessito fer noves incorporacions, que bé, sempre que no valori d'incorporar nous models, que ara per ara no és on sóc. El punt del disc de fre pendent de substituir-lo que en res serà un fet, i arribats aquí sí que em caldrà de fer-ne venir de nous. No podran ser idèntics que els XTR que portem ara, però sí del model actual.

Disc XTR-Ardent Race-DT240-Arch.

Després del Vol d'avui el Gobi torna a ser un candidat, en tot cas esperaré una mica més.

Emocionat per la setmana de Vols, també per un Gran Vol del Gran Drac més esportiu aquest cop fins el peu de la Collada i prou, certament, i on l'experiència va ser molt i molt satisfactoria, tornant la sensació era d'estar anant a la segona residència sensa tenir-la, de ser de cap de setmana, que no és el cas, de fet aquest tercer Mirador haurà, de seguir sent, de ser renombrat, doncs el mot Mirador li està quedant una mica encongit, o no, i és per l'entorn, i per les super propostes d'aventura que proposa ara sí ara també. 

Tinc pendent seguir evolucionant l'equipament del Gran Drac de dues rodes per evitar aquesta fatiga de la meva cadera, però no s'han donat les circumstàncies per sortir entre Vols i Grans Vols dels diferents Dracs, i torno a dir que bé. No sortir amb un super Drac de dues rodes d’aquest nivell, perquè en surten uns altres també d’un nivell fabulós és un absolut privilegi.

 

Dins del paradís ))

Equipats de tardor, per excés, però bé, de llarg en inici i passats els primers minuts de curt pel què fa a mallot paravent, culot pirata també paravent, la resta d'estiu, Hirzl, i S-Phyre sortint ara sí ara també.  Sense incidences, amb moltes coincidències, moltes, hi ha gravels per parar un tren, jo diria que més que elèctriques que segurament no, i moltes més que MTB's, jo sense menjar, beure sí,  600 ml. d'aigua, rodant per sobre dels 19ºC quasi sempre motiu d’aquest excés d’equipament, insistir que em falta concretar correctament la relació d’equipaments vers les temperatures a aquest darrer Mirador, els equips que tenim al primer Mirador sí coincideixen amb les temperatures sempre molt singulars de les humides rieres del Maresme, però a aquest nou espai de Dracs segurament les ombres continuades i intermitents dels Gegants fa que em costi entendre com equipar-nos, poc a poc. 

Avui pensava que no sé si és prudent ser entre aquests nous protagonistes tan imponents, ser entre Gegants, i entre les seves pedres tan i tan grans, el dubte ve per si ja han passat els temps de ser-hi, entre ells vull dir, és poc probable que tinguin notícies de la nostra existència, doncs són tan grans i nosaltres tan petits que dubto que sàpiguen de la nostra presència quan roden propers a ells, i hi ha el risc de quedar sota un dels seus peus, o sota una de les seves enormes pedres que ells van pausadament posant properes a les nostres rutes, no ho sé, no ho sé, en tot cas mentre hi dono voltes en gaudim,  i aquesta aventura el punt on som no me la puc perdre, jo veig les grans pedres i quedo fascinat, i aquest interès per elles m’acosta sense intermitències, la proximitat en si mateixa ens acosta ara sí ara també els Portadors, ja em direu, sense eines, segurament sense tampoc la voluntat per no ser sota els moviments d’aquests benevolents colosos, on cal ser molt i molt prudents, més del que el raonament ens deixa veure, i per aquest motiu els pensaments, i per aquestes precioses circumstàncies la reflexió no pot tenir avui per avui un to més aclaridor, sí però que em comporta de centrar encara més el meu interès, d’entendre si hem de ser-hi, i arribats a aquest punt la pensada és, hi som, prou bé, i avui per avui en gaudim, prou bé també )

MTB, MTB, MTB. 

Calma )

Bikes aturades, sense Vols, dins dels Grans Vols, sí, però esperant prudentment entrar a dies més propers a la primavera, o això penso ara.

Fa dues setmanes vaig treure l'equipament d'hivern que faltava per despertar, renoi, i crec que tornarà a les seves caixes sense have sortit ni un sol dia, prou bé.

Avui a primera hora he coincidit amb dues persones del tram gimnàs, i clar m'han vingut moltes pensades, moltes, totes i cada una d'elles enfilades a un turonet de bones sensacions, molt bones. Bàsicament la pensada és, des de finals de 2018 que no paricipem a cap aventura SOLO, és a dir fa més de dos anys, i tot i un 2019 aturats, un vint mantenint a mínims però mantenint, estic molt content del què entenc està per venir, sempre insistint mentre faig referència a Vols i Grans Vols, en cap cas en el millor dels casos a l'extrema situació d'aïllament que vivim. 

Estic valorant si portar a terme unes breus però significatives millores el Gran Drac més nou, veurem. 

Estic mirant quines peces em falten de l'Ibis, i de les altres dues bikes pendents de muntar, dubto perquè no sé massa bé per fer el què, com a objectiu vull dir, i en tercer lloc tinc una pensada preciosa per la Vicious, a veure, a veure )

He adquirit diferents equipaments de roba que m'arribaran avui segons DHL, específics per a treballar al taller que encara no tenim, però que crec que disposaré properament, i que tenim previst que sigui un espai per a fer els manteniments de Dracs i Grans Dracs, de fet l'espai el tenim fa dos anys, però ha anat passant el temps i és ara que li estem acabant de donar forma, a veure, a veure. 

La roba és fabricada en principi per uns americans, i el gramatge és pensat per evitar de fer-te mal si estàs fent tasques tipus dins d'un entorn indistrial, renoi que bé, que bé, que bé, oi? Quan dic treballant ho dic en sentit metafòric és que no vull escriure jugant, però seria el terme més encertat ) 

He agafat tres pantalons, tres samarretes de màniga curta, una camisa també de màniga curta, i una jaqueta, tot específic per a taller. També vull fer venir uns guants de la casa Sealskinz també de taller, però no aconsegueixo localitzar la talla, de la roba he demanat tot S i dubto també, no sé si m'anirà justeta, però és que la M quedava entre tres y vuit centimetres més gran, tot i que jo d'aquesta casa abans del confinament sempre anava amb M/L, i amb les camisetes crec recordar de fa més d'una dècada sí que portava la S, he apostat per tan finalment per la S, i si no sempre ho podré tornar. 

Fa un Sol que convida a fer, tot i que ahir sortint des de SV amb el Gran Drac més esportiu direcció el Baix Montseny sense aquest, amb unes condicions de molta humitat vaig fer una anada i una tornada senzillament memorable, no tinc mots que defienixin la quantitat de sensacions que van agafades de la mà d'aquest. En tot cas un cop som a on som gaudir és literalment un present que té tant de pes que no sé com expresar-ho, diria que no té valor perquè queda fora de l'escala coneguda per la part de dalt, per la part alta d'aquest, i aleshores el mot valor no ho pot abastar en tota la seva magnitud, si parlem de sensacions, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

Maresme càlid

Perquè avui la temperatura indicava que el temps no era el que hauríem d'esperar per ser febrer. Millor dit no és el que esperàvem, que no és el mateix.

Podríem haver sortit equipats de primavera i no hauríem  passat fred ni fredor.

Una breu corriolada, un extens esmorzar, una tornada planera per una incidència mecànica.

Coincidència, cap, eines, totes, menjar, pa amb tomàquet, fuet, tonyina, galeta de xocolata farcida, beure, vi, gasosa, i aigua, dos cafès llargs, les dues bikes de 10/10. La jaqueta Gore Active Shell tot i la calor únicament amb una tèrmica sense mànigues, funcional, pràctica.

Quan passar-ho bé, prima, tot és una constant de passar-ho bé, un molt bon esmorzar, amb les quatre bikes ben guardades, és un doble bon esmorzar.

Una tornada per la platja amb vent, molt, però sense fred, fet que condiciona, no ens anava a favor, però únicament això.

Moltes converses de bikes, bikes i més bikes, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Ara a esperar a demà, per veure si arrancarem en la foscor, entre Fades, i a on la tornada podria ser també entre elles, mtb, mtb, mtb. Les circumstàncies  i no únicament els propòsits marquen el camí, intrigat per si això serà així, o si caurà sol obrint el pas a un estadi diferent.

Passant pàgines

Visquen instants com aquest penso, hi ha gaires coses més?

El dia intens, el descans també, Una anada obligada, al Baix Empordà, i una tornada desitjada al Maresme. 

Dies de molt Single Speed. 

Rascant minuts

Sense augmentar el ritme.

Ara ja congelem directament el bidó amb l'aigua que queda de la sortida. Un dia ja hi posarem tota la bike. 

A hores de disposar de tot el temps fins dilluns. 

Una sortida exigent, perqué ens ha costat pedalar. 

El pensament del mes de juliol, de les sortides del mes de juliol pesen molt. 

Anem molt bé a dalt  de la bike, no tant però pel què fa a cap.  

Ahir vaig fer la llista de recanvis, llarga aquesta, llarga. 

Equipats d'estiu, eines, totes, Cateye i Powerled,  menjar, cap, aigua, menys de mig bidó de 750 ml. incidències, el bony del pneumàtic Maxxis, coincidències, cap.

22,5 ºC a la riera de Llavaneres a minuts de les 6, 24°C a un quart de 7 a la riera de Mataró, a dos quarts de set 20°C a la riera d'Argentona. 

Anant, com hem patit, omg, omg, omg. Tornant, un xic millor, no molt millor però. 

Mirant d'aportar, de compartir, dir-vos que les tornades de cada matinada amb la Single Speed, són un mètode sistemàtic d'ordre en tots els aspectes, en l'esportiu, i tant, però no queda en aquest apartat, en tots, en tots. Un mètode sistemàtic de bones pensades de prudència i criteri, he de pensar què és pel moment, vull dir pel fet de ser instants de molta serenor.

Els recanvis, he de posar fil a l'agulla. 

I ara, a veure si en un tram de quatre dies de festa seguim rodant a la matinada. 

Dies de molt de MTB. 

Els justos van al cel

Ens hem adormit, o quasi.

Dies de Single Speed.

Green, Green, Green

Fins que no hi ets penses, tornarà a ser?

Passats els dies de descans, després de la sortida pel Montnegre amb els Homes del Montseny, de la sortida d'aquesta matinada, les sensacions van fent el seu camí, i aquestes ho estan fent a dalt de la Vicious, i per tant en Single Speed. 

Una sortida interessant la d'avui per la calor que feia a la matinada, a les 9 del matí a la riera de Llavaneres, 29ºC, feia més de tres hores hi havíem passat a 24°C, i fa deu dies hi passàvem de matinada a 22°C. Puc dir, avui serà una jornada de molta calor. 

Que bé ser a dalt de la bike mentre el sol fa els seus primers moviments.

Fa dies que la panxa grinyola.

La primera hora de menys de quatre, densa, la segona des del primer minut, cada vegada millor, no pel ritme, sí per les bones sensacions escalant. Després tot ha caminat prou bé. 

Excepte del més important, ja han passat molts dies, i per tant tot ha anat quedant enrere, sempre penses ja tornarà a ser si ha de ser, i el pas dels anys, passats aquests marquen les realitats. 

Mentre escric em ve al cap que anem un altre cop curts de recanvis. Al vespre tornaré a fer llista.

Fem-ho pensant en fer-ho bé, i fins i tot pot ser que camini bé, no diré acabar bé, que també estaria bé. 

Tot va molt depressa, el temps és molt limitat, i observar sense més pot semblar no avançar, res més lluny de la realitat. 

Ho dic pels deu dies de descans, aturats mirant com planificar el tram que estem fent ara. Juliol ja el tenim, vull dir les hores a dalt de la bike de juliol, aquestes ja les tenim, ara a sumar-hi el descans de l'arrancada d'agost, ve a ser la digestió del juliol, i preparant el Vol de Drac d'aquest mes, que no serà res més què la consolidació de tot un any preparant la WEMBO 2013. 

Tot camina, tot proposa seguir caminant, mtb, mtb, mtb. 

Fem els deures, mirant de fer-los bé,  i després ja veurem si els presentem. 

Equipats d'estiu, Cateye, aigua, mig bidó de 750 ml. menjar, cap, eines totes, coincidències cap, incidències, bonys al pneumàtic del darrera. 

Aquesta setmana toca equipaments Freedoms. 

Dies de Single Speed. 

Semàfor?

Les rodes de la màquina de vapor ja giren.

Estaria bé agafar inèrcia, estaria bé.

Dies de Single Speed. 

O dinem

O fem un cafè?

Ja a casa, un xic torrats per un sol que ha aprofitat que estàvem exposats.

Sort que fins les onze molt ben tocades un cel enterbolit, amb una lleugera i fresca corrent d'aire ens ha ajudat a portar-ho molt bé fins el mig dia, la darrera hora però ha fet la seva feina, ens ha deixat fregits. 

Descansant. Aigua, 750 ml. un cafè, menjar, un entrepà. Eines, totes, equipats 100% d'estiu. 

Incidències, CAP.

Per sota de 80Km. sense desnivell. 

Coincidències, CAP. 

Dies de molt Single Speed.

Ja som a lloc

Ara a pel segon, segon cafè. 

Avui al matí no passarem la barrera dels 80 Km. però, sempre ens quedarà el vespre. Som a mig camí, mtb, mtb, mtb. 

Ara barrinant la ruta de demà, la d'aquí a una estona està definidia, hem de tornar a casa, a 40 quilòmetres d'on som ara. 

Dies de molt de Single Speed.