És cert, una flor no fa estiu, però sí una cada dia, una cada dia fa estiu, i aquest dóna sentit a la tardor, a la nostra tardor, plena de colors càlids.
Avui ruta amb l'Home del Montseny i el seu fill, dos bikers, generacionals, impressionant, i tant que sí, essència del MTB català, a on avui el propòsit era un, fer una sortida com la del vídeo de Fruita, és a dir sortir a rodar tres, quatre hores entre senders tècnics però perfectament ciclables, i a on pots anar fent minut darrera minut.
A Sant Celoni plovia, a casa ni una gota, si que teníem la presència de boira, no baixa, però sí generadora d'un escenari propi dels dies més emocionants.
Hem fet corriols darrera de corriols, els he portat a la porta del Montalt, i no he escoltat
"que hi fem aquí" un cop els hi exposat el conflicte de pas que hi tenim, que bé, i d'aquí hem seguit corriolejant fins anar a esmorzar passats els primers noranta minuts.
Les sensacions de l'Home del Montseny i el seu fill, sempre s'han traduit amb comentaris elogiant la ruta minada de corriols, sembrada dels propers que anirem a fer darrera de casa seva a la mítica zona de Fuirosos i Olzinelles, noms aquest per a mi, aquest darrer concretament generador de les primeres guspires que han encès la foguera dels Dracs, dels seus vols, i que de ben segur serà pioner de les properes aventures, pentinar les falgueres amb les puntes de les ales del meu Drac, un somni que pot ser realitat, i tant. Ho escric i sento com el meu Drac obre els ull sobtadament, essència de Dracs, terra de vols d'aquest, lloc laberint de sentiments, i a on ser-hi és sinònim de vida, d'existència, mtb, mtb, mtb.
Com cada any, com a cada pas per Olzinelles les falgueres m'han fet oblidar que he de tornar a rodar pels seus corriols, a la propera anada al Baix Montseny serà, i tant que sí.
Després de l'esmorzar, abans d'aquest converses i converses de bikes de dues la propera de l´Home del Montseny, de la ja nova bike de la Betty, voltes i més voltes mentre escalàvem, mentre baixàvem, mentre recuperàvem l'alè entre trams i a on en moltes ocasions la pregunta era,
"Marçal és pluja o humitat?".
Hem coincidit amb un grup de bikers en direcció contraria, també a l'esmorzar amb els Xurribikers, després amb aquest darrer, després escalant cap la Creu de Rupit venint entre corriols des de Can Fabregas, uns quilòmetres després durant mig quilòmetre hem tingut una petita persecució amb una Niner i una 26, després a la Creu he sentit, escoltat frases d'elogi cap el fill de l'home del Montseny, per les darreres curses de la Copa Girona, és veritat tenim una jova promesa entre nosaltres, mtb, mtb.
D'aquí hem derivat entre corriols de dos pams fins al centre del poble, i a on sempre hem pentinat cada tram de corriols gaudint de més a molt més i repetint sensacions, les millors sensacions. Ja portàvem el tercer grup de senders que sumaven trenta quilòmetres, i faltava el darrer, i aquest ha estat memorable.
MTB, MTB, MTB.
A la propera he d'anar a netejar corriols tapats del circuit de casa de l'Home del Montseny.
Dies de MTB, del millor MTB.
Equipat 100% d'estiu.
Menjar, pa amb tomàquet, truita, vi, aigua i gasosa i quatre cafès cafeinats, dos a les cinc del matí, dos a l'esmorzar.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Incidències amb la bike cap, mtb, mtb, mtb.
Els Ardent, els Maxxis Ardent 2.25 Tubeless avui han fet molt bona feina, com van aquests pneumàtics.
Preparo les cròniques, dues concretament de la darrera pedalada a Salt, amb en Narcís i en Carles, de quatre Single Speed per Girona i voltants, sí, sí quatre Single Speed, dues específiques i dues 3x10 fixades voluntàriament a SS tota la sortida.
