Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fort William. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fort William. Mostrar tots els missatges

divendres, de gener 01, 2021

U del u del dos mil vint-i-u )

Aturats els Vols des de fa unes dues setmanes per una lleugera lumbàlgia que m'indica actuar amb prudència per no repetir el final del 2018 )

Content dins de la situació, moderadament seria el mot prudent, i a on reiniciar els Vols està a tocar, ara ha de deixar de ser present un lleuger sorollet de primera hora del matí a l'inici de la columna que no genera ni dolor, però sí com un rascar lleig molt lleuger, i és un sol instant, i cada matí a primera hora una mica menys, un cop sigui inexistent tornaran els Vols de Drac, i tant, i tant, crec ))

Hauré de fer un petit salt pel què fa a tipus d'equipament, perquè les temperatures han baixat notablement des de la meva darrera sortida, en tot cas molt millor ara que no pas fa un any a on els equipaments de cada estació es guardaven amb el pas d'aquestes sense haver quasi ni sortit, o sense haver sortit, no és el cas, els equipaments de tardor en aquesta ocasió han anat fent el seu ús, molt, i per tant per aquest motiu també estic moderadament satisfet. 

Les perspectives de Vol hi són, ahir mateix vaig revisar totes les pressions de les bikes, fins i tot de les que porten els pneumàtics Maxxis Rambler, vull dir que el cap em porta a pensar positivament en referència a la possibiltat de properes sortides. Ja volia sortir ahir per alló del darrer dia de l'any, però aquest petit soroll a la base inferior de l'esquena, tot i ser molt breu i sense dolor, repetit aquest mateix matí, també ha comportat que avui tampoc hi haurà Vol, i no passa res.

Una molt bona notícia, ahir vàrem tenir festival, mantenint una preciosa sessió/conversa amb el nostre Primer Ministre, ja fa dotze anys que volta pels USA, i mai millor dit, renoi, renoi, renoi ))

Jo ahir vaig fer venir un nou joc de Lake's, també molt singulars, i ja serà el setè que ve cap el Mirador des del 2010 cap a aquí crec recordar, aquest ara amb cordons, no amb el BOA com a tancament.  Vindran per ser utilitzades amb el més esportiu dels Grans Dracs, i també està molt bé, feia dies que dubtava, setmanes, però finalment amb l'argument que aquesta versió no es seguirá fabricant, que aquest tipus, aquesta modalitat d'ús no tindrà successores, com amb les Pearl Izumi comprades físicament a Fort William el 2018, crec que calia decidir-me i fer-les venir tot seguit, com així va ser, com així va ser. 

La Transportadora aquesta setmana ha tornat a requerir de ser reparada, un pas breu pel taller però reincident. Una junta de goma nova de la nova ròtula del cantó dret de la direcció presenta una pèrdua significativa de greix, una brida nova que no tanca bé el motiu, i ja és el tercer cop que cal repetir aquesta operació, a veure ara si aquesta revisió ja és la definitiva.

Tot just ara a les onze menys deu entra el Sol per primer cop des d'aquest matí per les finestres del Mirador, que bé, que bé, que bé, oi?

L'arribada dels Grans Dracs de dues rodes ara per ara aturada, a veure, a veure, no sé molt bé a on som en aquests punt, veurem, veurem. I tampoc m'he decidit a fer venir la segona armadura de gala específica, i mira que us ho exposo i ja em venen ganes de fer el primer doble pas, és a dir fer venir l'equipament i també el primer dels dos Grans Dracs de dues rodes que han de venir. En tot cas ara per ara tot aparentment aturat ))

Dia u, el primer de l'any, deixem darrera quasi encara a tocar a la setmana 52+1, i obrim avui la 1/52, OMG.

MTB, MTB, MTB.

divendres, d’octubre 02, 2020

CKC2"PO" ))

Ahir de sobte i de manera ordenada vaig començar a fer venir els darrers components de les tres bikes, dels tres quadres nous. Fins i tot vaig estar rellegint les llistes dels components que estan pendents, i són poquets, però serà laboriós fer venir cada un d'ells, ara mateix no tinc clares les forquilles rígides que han de venir.

Per pressupost, potser també, però sobretot com us esmento per temes una mica tècnics, però molt exigents per a mi, com poden ser un exemple d'aquests mirar de respectar les geometries de cada bike originals, temes tots prou complicats encara que en termes molt bàsics segueixen sent difícils de concretar, com ho són les alçades de les diferents forquilles rígides a seleccionar per un quadre de 140 mm. un de 120 mm. i un de 100 mm. respectant l'alçada del BB a cada una de les tres, o les potències, i manillars, les característiques d'aquests també diferents per a cada bike perquè el TT és diferent també a totes tres, normal són dues marques diferents, i tres models molt diferents. Aspectes com els esmentats no ho faciliten, segons la forquilla queden condicionats els graus de cada potència, segons aquesta també els ° del manillar, i així sempre tardo més, i més, i una mica més, i sempre sense excepció acabo tenint moltes potències, manillars i forquilles, com és el cas perquè estem tractant aquests components, i que ara no van bé, i segurament després tampoc. No passa res, és un tram que per sort és una vida, que plena part d'una vida millor dit, però que la condiciona a positiu en la seva totalitat, o això penso i crec que també ho visc així, crec.

En tot cas tres components nous que fan la mateixa funció, com ho són les dues direccions Cane Creek 40, i l'única direcció Chris King InSet 3, de les tres protagonistes, la CK no la volia, i ho dic, ho sé perquè fa uns anys, d'uns anys cap a aquí triar és poder permetre, i dins d'aquestes possibilitats darrerament aquesta marca de direccions la identifico equivocàdament però em recorda un fer que no em fa bo tenir-les a prop, però la marca de direcció que requeria i que havia seleccionat, en el darrer moment de fer la comanda ja no estava disponible, aquesta era una tercera Cane Creek de la gamma 70 en aquest cas perquè la 40 tampic estava disponible i per aquest motiu vaig decidir sense un sentit de prestació d'invertir dues vegades més en la CK, com us dic sense massa sentit, i cno perquè la qualitat no hi vagi agafada de la mà, en cap cas, si no perquè el temps vola, a diferència de quan s'escapa entre cada sospir, i si vola estem units no hi ha dubte, i el temps de CK ha volat ara per ara des del Mirador, però el fet és que era o tancar aquest apartat o tancar aquest apartat de les tres direccions, no sé perquè ara i no els darrers mesos, perquè per fer-ho equivocadament no calia demorar-ho, en tot cas he liquidat el tema direccions. I no venen del mateix subminstrador, vull dir no volia tenir-ho pendent però no per un motiu pràctic, si no de sensacions i prou.

Valorant estic ara un nou cranckset per la mateixa bike que portarà la CK, dubto si Turbine, XTR, o SLX, que són les que crec estarien bé, de fet les Race Face esmentades tenen moltes possibilitats, veurem, veurem, dubto amb totes pel tema de l'aranya, jo crec que tornaré a104 mm. tot i que de fet les noves bikes protagonistes de Fort William ja no porten aquestes distàncies entre forats, però jo crec que hauria de tornar a 104 mm. si més no per una de les tres noves bikes, les altres dues no perquè des del 2019 que tinc dos conjunts Shimano de la serie crec recordar M9020 a punt per a elles, de fet eren per les bikes que havien de fer la travessa dels Pirineus, i que no són els quadres que ara vull muntar, de fet els que han de ser per aquesta aventura que esmento encara no els tenim ni demanats, però en tot cas ara per ara únicament de crankset n'ha de venir un, de les preferides les Turbine em fa dubtar que els BB Shimano de la bella Vicious tot i ser també de 24 mm. les velles Race Face que portava la The Motivator siguent també de 24 mm. no anaven a la perfecció tot i ser en principi compatibles, curiós, i ara siguent les Turbine de 30 mm. no tinc clar que un BB92 vagi millor, i el problema és que baixava el rendiment del BB, o això recordo, és que és una experiència del 2009, i recordar-la ara em costa una mica, crec. Perquè no un BB Race Face ve motivat perquè no hi tinc confiança, a on des de la Scalpel, i els seus sorolls del BB que no vull arriscar- me a temes favorables  a sorolls d'aquest component en concret, de fet em passa amb quasi tots els sorolls.

També em frena fer comandes de components perquè al no ser via Amazon els han de portar en mà el Mirador, i poques vegades qui ve té un protocol prudent, a l'inrevés, renoi, renoi, renoi. Amb el primer no hi ha contacte perquè ens ho deixen a les guixetes de la Repsol de SV, i jo aprofito el meu dia a dia d'anar el Baix Montseny per passar-ho a recollir, fins avui prou pràctic i prudent, tot i que no sé exactament què estem promovent quan utilitzem els serveis d'aquest monstre de la distribució online

Avui en la meva anada a SC he anat amb el Gran Drac més nou del Mirador, i no tinc mots per escriure que defineixin, que permetin de compartir les intenses sensacions dins del Gran Vol, ahir en part del mateix recorregut vaig anar-hi amb la Transportadora i les sensacions després de les darreres millores que han requerit de mesos, i mesos he de dir que quan vaig amb ella penso que no necessito res més, i mentre sóc dins del Gran Vol sincerament he de dir que el què defineix, el què ho defineix és senzill, i aprofito per fer-ho extensiu a tot plegat dins del meu tram, únicament que ho escriuria perquè així ho sento en lletres majúscules, i ho llegireu però en minúscules, planer, entenedor, quan sóc dins del Gran Vol amb aquest darrer Gran Drac "no entenc res de res", és literalment magnífic, i no per ràpid, que no ho és, ni per conegut, tampoc per popular doncs no el vol ningú, ni per polivalent, recordar-vos que no hi puc rodar més de quaranta cinc miniuts sense haver de posar peu a terra, ni per pràctic, únicament et permet gaudir-ne, no anar del punt a al punt b,  concretament ha quedat reduit a un ús puntual a on prima no utilitzar-lo per res més que per poder experimentar aquestes singulars i breus experiències, i a on mentre tornava cap a SV les pensades de l'equipament específic per rodar dins d'un circuit tancat tornaven a agafar una altra vegada molta força, i a on espero que se'm passi aquesta pensada tan intensa, o bé que es consolidi i un bon dia ja hi estaré donant voltes, que ara rellegint aquesta aportació penso, que divertit que serà, OMG. Us he de parlar de la Transportadora, però ho reservo per una propera intervenció. En tot cas inicialment esperava coincidir amb d'altres pilots inexperts com jo, ara passat un any i poc penso que de cap manera, que bé que estem sense haver obert aquesta porta, i mira que ho vaig intentar mirant d'entrar a un Club, fins i tot vaig participar en la creació d'un espai per Dracs, Grans Dracs, i Grans Dracs també de dues rodes, però en el primer cas per unes exigències fora del meu abast, i en segon per un requeriment de dedicació de temps del què disposo però no tinc clar que aquesta sigui la meva prioritat, en cap cas, en cap cas, crec, crec, o sí i és únicament qüestió de temps i de coincidències, oh yeaaah!!!

MTB, MTB, MTB.

dilluns, d’agost 03, 2020

Pensava avui )

Que el fet de tornar a ser a dalt del Drac, des del novembre del 2018 que no pedalo regularment, i aquest aspecte ha suposat un canvi important des del Mirador dels Dracs, i no únicament pel fet de no pedalar, que també si no en tot el què implica el fet de no fer-ho, alguns aspectes han sigut molt positius, d'altres també però diferents, molt. 

He estat mesos mirant de no aturar els Vols, i mirar de combinar la recuperació amb els Vols, però finalment a finals del 2019 vaig decidir posar peu a terra, seguir únicament amb la recuperació amb el fisio sense Vols, i a on va arribar un punt que l'aturada de tot en termes absoluts va ser l'única via que em va semblar viable, és a dir aturada  dels Vols, així com de les recueperacions amb el fisio, i passar a un estadi del concepte únic de descansar, de descansar de tot plegat, remarcant que l'aportació del meu fisio va ser determinant durant mesos per crear una base sòlida de recuperació, sense ella avui no estaria pedalant ni de bon tros. Avui francament no sé si va ser la millor decisió, no ho sé, perquè ara recuperar les bones sensacions dins dels Vols costa i costarà, cert, de fet està costant, ara bé dit això també constatar que estic pedalant ara sí ara també, vull dir, "bien está lo que bien acaba", ho miraré així i a partir d'aquí vinga a gaudir de cada trenc d'alba, tot i que és un dir doncs actualment per precaució els Vols comencen de nit i acaben sempre just a tocar abans del trenc d'alba. Estic animat perquè després de mig any sense activitat i deixant poc a poc enrere les incòmodes sensacions, un bon dia i no sabria dir com, em vaig tornar a ficar a l'armadura i sense poder dir que fossin totalment absents les molèsties, doncs en fred, i després del Vol seguien insinuant el seu possible retorn, i que ara passades unes poques setmanes sí que puc dir que han desaparagut totalment del mapa, que crec que aquest aspecte és l'únic que he de tenir present quan surto a rodar, de fet dins del Vol únicament entre pocs  reflexiono que no sé com m'ho vaig fer a Itàlia, a Finale 2018, i a Escòcia a Fort William 2018 mesos després, perquè aquestes molèsties ja hi eren en forma d'una certa incomoditat intermitent i molt espaides, el raonament em diu que les ganes poden amb tot i passen de llarg aspectes que no ajuden en aquell moment, el fet és que a Fort William a sota zero, sota una tempesta de vent i pluja des del primer minut fins a l'hora crec recordar que entre la quinze i la dinou, aquestes condicions de fredor ho van acabar de gripar tot plegat, i mare meva si ho van aturar tot, tot just després d'un any i mig torno a rodar, OMG. Un segon aspecte em deixa aturat, del darrer Vol de novembre a els Vols d'ara arrossego dues garrafes menys, fet que em deixa dins d'una zona de perplexitat perquè dels diferents controls sempre rondant el percentatges proporcionats de greix, i massa muscular, a on tot indicava any darrera any que el el pes era prou correcte per la meva morfologia, no coincideix en cap cas amb el pes l'actual mentre torno a rodar. He d'esperar a portar uns mesos tornant a rodar amb constància, i no únicament això, també  amb l'exigència pròpia que li correspont a una bona preparació per a la resistència, aleshores podré confirmar-me que la morfologia actual que presento és estable dins del pas dels Vols, en tot cas a on sóc ara aquesta no està seguint un increment si no una estabilitat amb una lleugera pèrdua mensual, lleugera però constant que sembla orientar-me que acabaré rodant a final d'aquest 2020 amb tres garrafes menys que fa divuit mesos, que com esmento em deixa gràtament sorprés perquè en aquestes condicions tot es fa una mica més fàcil, o això crec, i dic això darrer perquè dins del paràmetres del primer món nosaltres formen part del grup més nombrós a on la normalitat marca que res se'ns fa fàcil, i podria arribar a augurar que de poder seguir en aquest tram, fent exclusivament referència a Vols, tot serà d'allò més divertit, i sí sobre aquest tema també em concedeixo la pensada de poder ser emocionant, costa gaudir d'aquesta darrera sensació sense estavellar-se,  de fet ja és un privilegi pider gaudir de la sensació de divertir-se, per tant des del Mirador aquest concepte de l'emoció és quasi un tabú, poder-lo gaudir, poder experimentar l'emoció sense haver d'assumir la sensació de risc de caure pel precipici és tot un plaer, oi que sí?

Com esmentava seguint el fil de l'inici d'aquesta intervenció, estaria bé que més Vols comportint de més intervencions a aquest espai, de ser, que bé, que bé, que bé!!! ))

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de maig 02, 2020

29 )

Que bé que van també les nostres 29, les quatre, i tant, i tant, com les dues Lynskeys en 27,5 de la darrera intervenció, les Lynskeys, la Spot Brand i la Vicious en 29 van també genials, i tant.

De fet quin privilegi poder gaudir d'aquests Dracs, de tots ells, o millor dit, pensar-hi, perquè avui després de poder, nosaltres res de res, a casa, i des del Mirador mirant com passen en bike, corrent, a peu, renoi, i nosaltres aturats com si estessim a la 17, no a la 18 )

Per tant seguim confinats, ara per ara, i poder sortir per decret no ens ha inspirat avui per avui. Sí però que vaig pensant en els nous components de les noves bikes, poc a poc. 

Amb les 29 igual que amb les 27,5 penso en el tema dels pneumàtics, de les gomes ideals, i un somriure em ve seguidament, també pausadament, quan penso en aquest punt en el fet que  podria indicar possibilitat de Vols, bé que tinguem formalment la possibilitat de sortir, i que les pensades siguin de pneumàtics interessants, és de tram, i tant, i tant.

Amb el darrer Gran Drac, ja que parlem de pneumàtics, una elecció unilateral del concessionari dels dos pneumàtics davanters amb menys de vint mil quilòmetres per uns de més adherència, i tot i que amb un perfil correcte però diferent de l'original, més quadrat, des del primer metre, i no és metafòric va modificar que no empitjorar el comportament, l'agilitat extraordinaria que presenta aquest Gran Drac, la vivacitat en trams revirats,  fet que va implicar passades unes hores de tornar a muntar els vells, com sona, que tot i no ser nous sí que mantenen aquesta diversió que tant valoro en aquest Gran Drac, i concretar que calia tornar a demanar un joc nou, però aquest cop idèntics els pneumàtics originals, i així estem. 
Ara el concessionari està tancat, he de muntar properament aquests pneumàtics nous que estan dipositats a l'estanteria del taller des de just abans del confinament, o sigui que quan sigui prudent posaré fil a l'agulla. I veure quin destí li dono el joc nou estrenat i prou, bé pot passar, tot i no ser una decisió meva, cal tenir paciència :-)

Sobre els Dracs, amb ganes de localitzar els components per muntar les noves bikes, i aquest aspecte de les gomes, a veure, a veure. De fet motivat a pensar-hi, res més, fin i tot a fer-los venir, a muntar-los no tant, caldria una logística complicada per poder organitzar la seva zona de descans del Mirador, i l'ús, la seva utilització un cop estiguin tots a punt no sé massa bé quin pot ser, vull dir que no són bikes que millorin les actuals, ni facin un paper diferent, i per tant diria que tinc una certa confusió, o no, o no. Per què les vaig fer venir? avui quasi que tinc dubtes, bé de dubtes en tinc a centenars, vull dir sobre pneumàtics pel fet que ens ocupa, no ho sé, d'entrada, després dels primers minuts sí que en sé el motiu, que no és d'exposició, ni molt menys d'argument breu, i té una relació extensa amb les dues darreres curses de 24 hores SOLO, de Finale 2018, i la WEMBO d'Escòcia del mateix any, bàsicament, les males sensacions a les dues aventures a diferents hores la quinze i la dinou respectivament, el què queda passats els mesos d'aquestes dues treballades experiències de 24 hores és el motiu de fer venir els nous Dracs, i ara d'entrada també penso que les Lynskeys actuals que tenim i que les vàrem fer venir expressament són ideals per a les nostres properes aventures SOLO, de ser, de ser. 

En tot les bikes noves estan ja el Mirador, i no dues, si no tres, i totes estan descansant a la Transportadora, vull dir, és a on som, i així mentre aquest és l'estadi no fan, i quan ho esmento sempre penso, el problema de les rodes i els seus respectius Ikon, de totes elles amb el  segellant Notubes quan aquestes no surten a rodar, és el primer problema per mi quan les bikes estan aturades, renoi quina llàstima pensar així, no dic trist perquè tenim rodes, aquest ja és un bon punt de partoda, i quines rodes, el què vull dir és que un líquid sigui el motiu de no fer, o de valorar de no fer, bé, també em ve condicionat perquè anys enrera no tenia la tècnica que es requereix per fer pujar els pneumàtics TR, i menys per muntar-los a les llandes, se'm feia un calvari muntar els llavis dels pneumàtics, després passats els anys vaig millorar aquesta tècnica, no sense espatllar entre muntatge i muntatge un tendó del dit gros de la mà esquerra, com sona, com sona. Però en primer terme segueixo pensant com si em seguís costant horrors, he de pensar que ja passarà, perquè si no, no tindrem mai les bikes noves, que tampoc passaria res perquè tenim les dues Lynskeys totalment a punt per iniciar Vols i perfectament preparades pel propers reptes SOLO, de donar-se les circumstàncies per fer-ho. 

Spaceframe, un bon nom aquest, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

dimarts, de maig 14, 2019

Aturada del temps? :-)

Una mica sí que podria definir el tram de Vols en aquest terme, aturats des de l'hora dinou de les 24 hores SOLO d'Escòcia.

El fet avui és que el conjunt de la preparació, tota la programació seguida del 2016 al 2018 per a mi va ser excessiva, no diré que no fos la més racional, la que calia, perquè de ben segur de 10, 10 votariem segurament afirmativament, el fet però és que jo no estava preparat per portar-ho a terme, i el resultat mentre, i després de la cursa així ho certifica. No dic abans de la cursa, perquè les sensacions rodant durant tota la setmana ja a la zona de Ben Nevis eren més que bones, encara ara hi penso, en com vàrem gaudir rodant cada dia sota una pluja intermitent, rodant sempre els 5°C i em quedo aturat de la diferent experiència viscuda un cop passades les hores dins la cursa.

En tot cas des de l'octubre del 2018 el Mirador resta aturat quan parlem de Vols, de fet els primers dies, la segona o tercera setmana després de tornar d'Escòcia vàrem reiniciar la preparació per Brasil, i semblava que tot anava bé, de fet perquè no puc aportar imatges, perquè el dia abans de caure lesionat estava seguint més que content diria fins i tot apassionàdament el programa de preparació, ho esmento perquè les imatges que tinc guardades així m'ho indiquen.

Ara, i qui m'ho anava a dir després de preparar durant dos anys la nostra participació a Fort Willian, és a dir per poder rodar entre -6°C i +6°C el resultat és que prudentment he d'esperar a que les  temperatures s'estabilitzin per sobre dels 20°C. Jo per si de cas ja tinc els equips preparats perquè el primer dia que siguin aquestes poder sortir tot seguit a rodar, cert que si passa demà no serà, però confio que de cara el juny podria tenir la meva oportunitat. 

De mentre ahir visita al fissio a SC, i primer punt a millorar és que hem escurçat la sessió a quaranta minuts, fins ara eren de seixanta, per mirar de cuidar les sensacions, i hem rebaixat uns punts la intensitat d'aquestes per insistir en el mateix, mesos de sessions m'han deixat una mica sensible a tot, quan parlem de sessions de recuperació, a veure, aquesta setmana després de la sessió d'ahir tinc visita dimecres i divendres, veurem con reacciono, animat ho estic, molt, perquè ara ja fa vuit dies que no tinc molèsties tangibles, i sense adonar-me he entrat a una zona de confort, a on certamant si està molt bé, i tant :-)

I com esmenta el títol, la sensació és d'aturada del temps, que no la realitat, perquè haver de recuperar-me d'una lesió forma part del tram de preparació, vull dir aquestes van lligades al tram, segur, segur, i així m'ho recordo quan estic prou tranquil com per utilitzar aquest recurs d'ànim, que bé, que bé, que bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

dissabte, d’octubre 27, 2018

Més :-)

Perquè l'experiència de l'aventura darrera així ho indica, crec, crec :-)

De mentre vaig, anem guardant totes i cada una de les vint-i-vuit armadures. 

MTB, MTB, MTB. 

dijous, d’octubre 25, 2018

Repòs :-)

De tot, de la millor entre les millors curses a les que hem participat, correr a Fort William una WEMBO sota la pluja, el vent, en menor grau el fred, demana que ho reposem :-)

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, d’octubre 23, 2018

Fort William :-)

Torna a quedar a dos dies de casa :-)

MTB, MTB, MTB.

dilluns, d’octubre 22, 2018

Last day :-)

Ja està, fet.

Una cursa fantàstica que requereix encara d'una millor preparació.

Uns corredors increibles, com sempre, i  a aquesta edició també, els millors entre els millors, a mi em faltava segurament encara un punt, per ser-hi, a la Reina no, mig punt pidria ser, ella estava però en condicions de disputar, i tant, jo es veu que no, molta feina feta, molta feina per fer.

El clima, el millor, devastador, com ha de ser a Escòcia, a Fort William, si hem de gaudir d'un bon resultat, de poder triar, sota aquestes condicions el millor premi. 

Una organització, una definició, de 10/10.

MTB, MTB, MTB.

Un cop a casa, o a aquest vespre a l'hotel miraré de fer una crònica de les extenses, s'ho val, s'ho val. 



divendres, d’octubre 19, 2018

A 12 hores :-)



És la taula que ens han donat al restaurant :-)

MTB, MTB, MTB. 

dijous, d’octubre 18, 2018

A menys de 48 :-)

Una jornada rara, no molt, però real.


Avui hem rodat per quasi tot el circuït, dic quasi perquè una part tot just ara l'estant acondicionant.


Mateixes temperatures, menys pluja, més vent. 


Equipats de tardor, un xic més que ahir, i hem fet bé, hem fet bé.


MTB, MTB, MTB.

dimecres, d’octubre 17, 2018

Cada cop millor :-)


Del cert, del cert, cada vegada rodem millor, que del cert també que no garanteix res, sí que previ a ser a dins de la cursa són les millors sensacions a tenir, d'altres vegades les sensacions als dies, o a les hores prèvies a la cursa dolentes no sé massa bé a on van anar a parar un cop rodant dins d'ella, també cert que no recordo haver gaudit de tan bones sensacions, ni a Finale, ni a Stromlo, ni a Fort William, així com us esmentava que aquestes sensacions ja compensen el treball i la dedicació fets fins avui :-)


Ara, avui rebaixant nivell de protecció del fred amb l'equipament, maniguets paravents dels mallots fora, maniguets individuals en marxa, el culot de tardor ha donat pas al minimaliste dels P.R.O, seguint amb el segon joc de guants de paper de fumar Pro de Gore, per cert els primer s'ha assecat abans que arribessin els segons al radiador, això sí sempre amb el protector de cara, sota el mallot paravent de màniga curta una tèrmica de primavera també de màniga curta força lleugera, no molt lleugera, fins i tot jo mentre escric no entenc com podem rodar amb aquests equips tan lleugers, sota la pluja, intermitent avui, sense passar fred, sí lleugera fredor, per arrancar els primers minuts amb les lite, no les GT.


A la primera imatge amb un cel clar, uns minuts abans, dos, tres, la pluja era la presència dominant, després de la primera imatge, passats uns minuts, la pluja tornava a imposar-se, i així durant les hores que hem rodat, impresionant, però impresionant, és increible, ets a una habitació a 20°C mentre veus com plou al carrer, i mentre la temperatura és inferior a 5°C, i seguidament ens posem els equipaments de gala propis del Maresme a 20°C,  i no els GT, no, si no paravents i prou, amb culots encara més lleugers per rodar a la tercera setmana d'octubre a Fort William. 


MTB, MTB, MTB.

Centrar :-)

Cada detall, perquè amb 72 hores haver-ho fet adeqüadament ens brindarà com a molt una oportunitat de fer una bona cursa, que no un bon resultat, aquest darrer queda reservat per a ocasions molt especials, com possiblement un Campionat del Món de 24 hores SOLO a Fort William :-))

Estem rodant cada dia amb el mateix equipament, no suem, tot i disposar de dos equipament per a cada dia, i un joc de calçat per jornada, a excepció d'ahir que el mallot paravent de màniga llarga va donar pas a les jaquetes GT, i la decisió va ser prou encertada perquè en finalitzar el Vol, únicament els guants estaven xops, literalment xops, però rodant per sota dels 8°C sota la pluja de certa intensitat, cert, i constant, la percepció de no passar fred va ser sempre present, per tant avui tot i la pluja ser un altre cop la reina de la jornada d'aquí a uns minuts sortirem sota ella, i l'equipament anirà amb la meteixa direcció, és a dir equipats de primavera-tardor, i únicament els guants segurament seran un xic més densos, o no, i anem a fer unes dues hores de bike sota la pluja, acceptant que encara no tenim sec el primer joc de guants, que ja en tindrem un segon per assecar, que bé, que bé, que bé :-)


MTB, MTB, MTB. 

dilluns, d’octubre 15, 2018

4,5°C :-)



Cada dia fa una mica més de fredor, avui passats uns minuts del migdia la sensació era molt bona, el GPS però ens avisava de ser curosos amb l'equipament, tot i així equipats de tardor, únicament amb la cara protegida per precaució.


Demà el pronòstic és de pluja tot el dia, i ja tenim ganes de rodar sota aquestes condicions, avui i ahir han sigut, les pluges, intermitents i lleugeres, veurem demà, veurem demà. 

Jo avui, després de rodar he comès l'error de crospir-me un plàtan que descansava a la Transportadora de Dracs, i estava tan fred que no m'ha anat gens bé, encara ara no estic massa fi, però les ganes de rodar a Ben Nevis són ara per ara immenses, que bé, que bé, que bé :-)


La Reina aclimatant-se, prenent mida a cada tram, recordant, també, i les ganes ens poden, ho tenim tot a favor, ara faltarà que les circumstàncies ens siguin favorables, mentre però el treball estem decidits a seguir-lo fent nosaltres minut a minut, és La Catedral del MTB, i no volem deixar passar aquesta gran oportunitat, oi?

MTB, MTB, MTB. 

divendres, d’octubre 24, 2014

Pedalar no


Però no ens estem quiets no.


Escrivint el present, fent punta al llapis per poder deixar constància de les aventures al llibre constituent de l'hemeroteca.


Des del Mirador del Drac, finalment retorn a SV des de SC, per dormir bé i poder gaudir de l'aventura de demà al Montseny celebrant el mundial 24 hores SOLO de la Reina. 


MTB, MTB, MTB.

dimarts, d’octubre 14, 2014

UK-France

Esperant quaranta minuts per la sortida del tren. 


Havíem d'agafar el de l'una i vint, però podrem avançar una hora sense problemes, clar que yes! :-)


MTB, MTB, MTB.


A Escòcia vaig veure les Fades del Temps, dins de la cursa a les primeres voltes sempre presents, als UK les Fades de la foscor hi són presents a ple dia, i els cavallers sembla que no hi són, sense la llum del sol, no sé a quina Corona de granit descansen mentre els Destructors de Murs fan de protectors dels garants de la llum, omg, omg, omg.

Cafè?


A les cinc tocades del matí. 


GPS-XXI.

MTB, MTB, MTB.


Camí de l'eurotunel, en companyia de les  millors sensacions. 

Clima UK-Clàssic, oh yeaaaaah!