El fet avui és que el conjunt de la preparació, tota la programació seguida del 2016 al 2018 per a mi va ser excessiva, no diré que no fos la més racional, la que calia, perquè de ben segur de 10, 10 votariem segurament afirmativament, el fet però és que jo no estava preparat per portar-ho a terme, i el resultat mentre, i després de la cursa així ho certifica. No dic abans de la cursa, perquè les sensacions rodant durant tota la setmana ja a la zona de Ben Nevis eren més que bones, encara ara hi penso, en com vàrem gaudir rodant cada dia sota una pluja intermitent, rodant sempre els 5°C i em quedo aturat de la diferent experiència viscuda un cop passades les hores dins la cursa.
En tot cas des de l'octubre del 2018 el Mirador resta aturat quan parlem de Vols, de fet els primers dies, la segona o tercera setmana després de tornar d'Escòcia vàrem reiniciar la preparació per Brasil, i semblava que tot anava bé, de fet perquè no puc aportar imatges, perquè el dia abans de caure lesionat estava seguint més que content diria fins i tot apassionàdament el programa de preparació, ho esmento perquè les imatges que tinc guardades així m'ho indiquen.
Ara, i qui m'ho anava a dir després de preparar durant dos anys la nostra participació a Fort Willian, és a dir per poder rodar entre -6°C i +6°C el resultat és que prudentment he d'esperar a que les temperatures s'estabilitzin per sobre dels 20°C. Jo per si de cas ja tinc els equips preparats perquè el primer dia que siguin aquestes poder sortir tot seguit a rodar, cert que si passa demà no serà, però confio que de cara el juny podria tenir la meva oportunitat.
De mentre ahir visita al fissio a SC, i primer punt a millorar és que hem escurçat la sessió a quaranta minuts, fins ara eren de seixanta, per mirar de cuidar les sensacions, i hem rebaixat uns punts la intensitat d'aquestes per insistir en el mateix, mesos de sessions m'han deixat una mica sensible a tot, quan parlem de sessions de recuperació, a veure, aquesta setmana després de la sessió d'ahir tinc visita dimecres i divendres, veurem con reacciono, animat ho estic, molt, perquè ara ja fa vuit dies que no tinc molèsties tangibles, i sense adonar-me he entrat a una zona de confort, a on certamant si està molt bé, i tant :-)
I com esmenta el títol, la sensació és d'aturada del temps, que no la realitat, perquè haver de recuperar-me d'una lesió forma part del tram de preparació, vull dir aquestes van lligades al tram, segur, segur, i així m'ho recordo quan estic prou tranquil com per utilitzar aquest recurs d'ànim, que bé, que bé, que bé, oi?
MTB, MTB, MTB.
