Quines imatges, quines sensacions rodant pels camins direcció a Santa Fe, sense tenir cap intenció d'anar-hi, sí de ser-hi molt proper, i tant, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montseny.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montseny.. Mostrar tots els missatges
diumenge, de març 18, 2018
Nevant :-)
Una bona jornada de MTB, i tant, una quantitat de quilòmetres modesta, però a un entorn el del Montseny de somni, sota una arribada prudent però constant de la neu, i a on a 2,5°C no hem passat fred equipats quasi 100% d'hivers, faltavens els gorrets Assos, res més.
dimarts, de novembre 28, 2017
dimarts, de juliol 18, 2017
El Món, el Món :-)
Mare meva que petits que sens veu, fins i tot quasi que no hi sortim, oi? :-)
A aquest tram ja faig els Vols en solitari, el lloc, els meus origens a Sant Marçal abans de néixer, OMG.
diumenge, de novembre 13, 2016
Ruta :-)
Tot i que a mi el cap em diu que passarem fred.
O no, o no.
El retorn al Mirador per Olzinelles ja promou les millors pensades :-)
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de juliol 23, 2016
dimarts, de juny 21, 2016
dilluns, de juny 20, 2016
L'Infern és bo
Del pas pel Sot de l'Infern no en puc dir res més que coses bones :-)
Ahir poc m'imaginava jo que sense anar xop per la pluja com al pas per Hostalric del dissabte, a l'arribada també xop propers a Sant Marçal del diumenge, aquest darrer cop de suor per uns darrers tres quilòmetres a un ritme força més elevat.
Un cop a SC, l'espera per el descans va implicar de cercar, de decidir valorar de fer el pas per Olzinelles. Poc puc esmentar d'aquest moment, vaig arribar-hi, vaig descansar-hi una estona, i seguidament la ruta va continuar fins a SV.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de juny 19, 2016
SC
És a on sóc :-)
La VW descansant, i jo fent temps per tornar en bike a SV, concretaré el moment, no sé encara per on tornaré, i si dubto molt sempre em quedarà la VW.
Avui un petit amic ens ha demanat ajuda.
Entre els boscos més ben dotats, OMG.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de juny 10, 2016
Ignició?
Demà una proposta de Vol SOLO, no és exactament així. De SV a SC hi aniré sol, de SC a SC passant per Garolera i Santa Fe amb l'Home del Montseny, serà després el gran SOLO.
No sé si aniré a per un tramvia o un Vol sense oportunitats, en tot cas sempre des de fa un temps cercant aquesta ignició.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de novembre 21, 2015
Rodant entre Fades de la Foscor
Des de molt abans del trenc d'alba. Un vent que imposava, sí, un inici de Vol molt i molt emocionant.
MTB, MTB, MTB.
Ara aturat per omplir dipòsits després dels primers exigents 80 Km. Sort que he decidit de sortir amb les Privateer velles perquè l'Home del Montseny m'ha imposat una ruta a on hem caminat de valent, OMG.
He arribat fatigat d'aquest primer recorregut, força fatigat, veurem quines sensacions tinc al proper tram, veurem :-)
diumenge, de novembre 15, 2015
Sempre
És molt emocionant quedar amb l'Home del Montseny.
Ahir no va ser diferent, i per aquest motiu a tres quarts de cinc de la matinada els motors es van començar a posar en marxa. Tres quarts d'hora després ja havien caigut els dos cafès cafeinats de rigor, i un cafè amb llet amb cereals/xocolata.
Totalment equipat de tardor, mitjons PI, amb culot també Pearl Izumi PRO, camals Castelli, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, mallot Alp-X Windstopper de la mateix casa, guants Hirzl, protector de cara aquest cop, gorra Spok, casc Cratoni Terron, i ulleres Limar, un equipament de gala per una temperatura suau de 12°C a tocar de tres quarts de sis de la matinada a la riera de Llavaneres, a 16°C a aquest mateix punt dotze hores després.
La intenció era anar de pet a Sant Celoni, fet que no va ser perquè finalment des de mig camí del Santuari del Corredor em vaig deixar caure fins a Vallgorguina per enfilar emocionat direcció a Olzinelles i d'aquí cap al Santuari de Sant Martí de Montnegre. Imborrables que no és cert els instants, les sensacions rodant a un molt bon ritme des de Vallgorguina fins a Sant Martí de Montnegre, l'hora, el lloc a la matinada veient l'arribada de l'astre rei al Turó de l'Home, memorable, a on mires de ser-hi gaudint de la visió, però també concentrat en la ruta per un terreny rar, humit amb un grip sospitós baixant.
A aquest punt de la imatge, a minuts d'iniciar deu quilòmetres de baixada vertiginosa, amb aquest terreny rar, però això no va treure que va ser un tram dels que fan escola, mtb, mtb, mtb.
Un cop ja amb l'Home del Montseny tot seguit directes a esmorzar a Can Sitra d'Arbúcies, un plàtan a mig camí salvador per a mi, entre converses durant l'anada emotives, de molt contingut, i encara més mentre esmorzem truita de carxofes, vi, gasosa, i dos cafès cafeinats, l'energia requerida aquesta per enfilar després fins a ser propers a Sant Marçal.
Una pujada animada per tot, pel ritme, per les converses, per l'entorn, aquest darrer senzillament entranyable, a on aquest cop el millor present entre colors va ser l'estora de fulles torrades sota els nostres Dracs.
El Sot de l'Infern porta d'entrada a territori de corriols de baixada dels que fan afició, per a mi tècnicament al límit prudent, per tant molt emocionants. Fins a aquest punt amb l'Alp-X sense les mànigues des de feia unes tres hores, a partir d'aquí ja sempre fins a casa amb elles.
Un cop a Sant Celoni, per dinar un pa amb tomàquet amb pernil salat, una cola, i per postres una caixa o quasi de bombons, com sona, com sona, per seguir ruta durant quasi cinc hores més.
Una tornada exigent, molt amb una nota curiosa, les darreres dues hores passat Can Bruguera direcció als Tintorers venint de la riera d'Argentona, vaig haver de decidir de girar cua i baixar fins a Mataró per haver-me quedat sense llum, la bateria XL del Powerled va dir prou.
Curiosa la baixada, també rodar els darrers vint quilòmetres sense el llum davanter, molt.
Una pujada per Milans memorable, exigent per una fatiga ara sí d'hores de bike, sí, però més encara per les nombroses emocions de la jornada de MTB, i més encara per aquesta arribada a les fosques fins a casa.
Aigua un sol bidó de menys de 750 ml, per menjar a aquesta tornada no va ser fins a Can Bruguera que em vaig menjar una bossa sencera de cereals de xocolata amb fruites deshidratades, que he de dir que la vaig gaudir i molt mentre em menjava fins les més petites de les engrunes.
Amb eines, havent de silenciar el pedal dret, amb càmera, amb manxa, amb un mar amic al vespre, amb els llums funcionant les primeres tres hores, i les darreres tres també.
Ara ja fins demà, perquè avui després d'una nit de recuperació, no estic per fer bike, curiós, sí però positiu també.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de juliol 26, 2015
Des del Mirador el Montseny és vida
Una arribada apreciada, estimada, i en aquell instant passen coses, que sense poder saber eren importants per a mi, molt.
Va començar fa més de 51 anys, i segueix, i segueix, i segueix.
Les Fades, els cavallers de la llum, els Destructors de Murs, l'Independent, OMG.
Quan el Món a cada segon que s'acosta cada cop és millor res té el to del dia anterior, res, i a cada millor sensació la mà l'envolta, l'envolta i envolta, per sense esperar-les, gaudir-ne.
Un mot aquest, que lligat al lloc va indicar després de proposar Sant Marçal per ser-ne origen del meu tram.
No són indicadors poc clars, en cap cas, si no a l'inrevés, directes, transparents, lleugers, que tornen a proposar quin serà el Vol.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de juny 22, 2015
Montseny
I per tant quasi puc afirmar, quasi, que els Vols tenen possibilitats d'iniciar el tram, de totes maneres per com ho espero, la manera de proposar comporta que no té conseqüència si són o no, el pas de les hores indicaran el signe afirmatiu o no d'aquest, de fet són quarts de dues de la matinada i el son no vol fer acte de presència, i sense descansar d'entrada no hi ha Vol de matinada.
Avui un bon esmorzar ens ha indicat a on som, a la imatge, som a la imatge, únicament que no hi sortim detallats, certament, però hi som, hi hem estat, i si puc triar, decidir, hi seguirem estant, sense ser visibles, no cal, el lloc no necessita d'evidenciar que hi rodem, ell per si mateix sempre provoca el so dels somnis fets melodies, de les notes que desprenen dins dels sentir dels genets en poder gaudir d'espais fets presents, omg, omg, omg.
divendres, d’octubre 24, 2014
Pedalar no
Escrivint el present, fent punta al llapis per poder deixar constància de les aventures al llibre constituent de l'hemeroteca.
Des del Mirador del Drac, finalment retorn a SV des de SC, per dormir bé i poder gaudir de l'aventura de demà al Montseny celebrant el mundial 24 hores SOLO de la Reina.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de novembre 14, 2013
Existeix el paradís
Ser del Montseny, haver viscut quatre cops deu anys a peus del Montseny et fa ser de, sense cap mena de dubte, a mi, a mi. Ara entra la llum al Mirador del Drac, és una claror càlida, que escalfa l'esquelet d'acer dels nostres dos Dracs, instant d'hores que em porta a reflexionar, certament, certament, un acer fred forjat amb l'escalfor roent de les flames.
La imatge de l'escalada per Garolera és per a mi marca de la casa, de casa meva, ara el centre gira des de SV, des del Maresme més càlid, certament, però les anades al Vallès Oriental són, i seran, certament. Aquest fet fa que les estades més càlides des del Mirador del Drac, tinguin un bon Far al Montseny, el Far entre Fars si parlem dels meus origens.
Dies de MTB.
Minuts i hora de dinar, de mentre dins de la calidesa de la imatge, per favor, per favor, per favor.
 |
| Castellets, protagonistes de somnis. |
Dies de MTB.
Minuts i hora de dinar, de mentre dins de la calidesa de la imatge, per favor, per favor, per favor.
diumenge, de novembre 11, 2012
El Mirador dels Dracs
Descansant, nosaltres ja no.
Les 6 del matí, i comença un nou vol de Drac.
Dies i dies de MTB.
Els haurem de despertar, tot i que crec què la realitat és, els nostres Dracs no dormen mai.
MTB, MTB, MTB.
Les 6 del matí, i comença un nou vol de Drac.
Dies i dies de MTB.
Els haurem de despertar, tot i que crec què la realitat és, els nostres Dracs no dormen mai.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de novembre 10, 2012
dilluns, de juny 21, 2010
115-2.300-4.950.
Una sortida la de diumenge per no fer massa soroll.
115, els quilòmetres.
2.300, els metres de desnivell positiu.
4.950, les Kcal. consumides.
Una sortida ràpida, menys de vuit hores rodant, sortida a les sis tocades del matí, arribada cap a les tres de la tarda. 15,4 Km./h que ja està prou bé.
La Vicious ha estat avui la millor de les millors eines per poder afrontar aquesta sortida.
Hauré de reflexionar, pensar, un xic més, pel fet de que del quilòmetre 100 al 105, no he anat del tot bé, tampoc malament, és cert, però bé no he anat.
L'equipament de 10/10, d'estiu, amb armilla, camals i manegots.
Eines les de sempre.
Cap incidència amb les bikes, dues dobles, una semi rígida, una 2x9, les altres dues 3x9, 26" i la Vicious, 29" i SS.
No feia calor, en cap cas, per sobre dels 1.000 m. sí i força.
Tres barretes de 200 Kcal. sucres unes 300 Kcal. quatre bidons de 750 ml. d'aigua, un entrepà de truita francesa i vi i gasosa.
La nit abans de l'inici d'una sortida, a on he de rodar sol per anar al punt de trobada amb els altres bikers té una regust especial. Compartir les primeres pedalades amb el trenc d'alba, és un instant màgic. L'inici de la sortida va agafat de la ma del despertar del dia i aquest comunió fa que pedalar sigui el medi i ser-hi la fita de la jornada, després d'això la trobada amb els altres bikers per començar a rodar en grup.
El cel a casa de pluja, tot just sortir per la porta, un cel ple de núvols de molta pluja, el terra moll. La visió esperançadora del Nord amb clarianes fa que tot tingui el to del repte.
El canvi de color del Maresme al Vallès Oriental una clara visió del que és cada entorn, les dues imtages difereixen únicament en dos o tres minuts.
Un cop a Sant Celoni en aquest cas abans d'hora i com que el temps m'era favorable vaig aprofitar per entrar a Sant Celoni. La Salle, la plaça de l'església, la de la vil.la, el carrer de la mosca, Sant Ponç (S.XII) per acabar al punt de trobada als bombers.
L'anada a Arbúcies entre corriols i trams d'enllaç d'aquests és la tònica d'aquesta segona part de la jornada.
Després d'esmorzar a Can Sitra, ens esperava una ascensió amb un nom propi i únic, el del color, color propi d'una estació banyada per la pluja com la d'aquesta mateixa nit.
Aigua, aigua i més aigua a les voreres de les pistes, corriols enfosquits per la densa vegetació i pel terreny humit.
A un lloc he posat peu, una pujada llarga i de molta pendent, no he tingut ganes de patir-la, curiós això en mi, però ha estat així.
Un cop entre Sant Marçal i Santa Fe, retorn lent cap a Sant Celoni, direcció La Costa per senders i pistes minades de branquillons, arribada a Sant Celoni per Mosqueroles i el Turó de la Mare de Deu.
La foto de rigor.
El ritme durant tota la sortida alt, el promig és inferior al del diumenge passat per la diferència de desnivell +.
La tornada a casa exigent, però assumible, ara els núvols són al Montseny i les clarianes al Maresme.
Una jornada més de MTB, no tant memorable com la darrera escalada del passat diumenge, però sí una jornada més.
Em manca la crònica d'ahir al Cabrerès, amb la Betty, en Michael i en Colorado. Un cop tingui totes les fotos la posaré.
MTB, MTB, MTB.
115, els quilòmetres.
2.300, els metres de desnivell positiu.
4.950, les Kcal. consumides.
Una sortida ràpida, menys de vuit hores rodant, sortida a les sis tocades del matí, arribada cap a les tres de la tarda. 15,4 Km./h que ja està prou bé.
La Vicious ha estat avui la millor de les millors eines per poder afrontar aquesta sortida.
Hauré de reflexionar, pensar, un xic més, pel fet de que del quilòmetre 100 al 105, no he anat del tot bé, tampoc malament, és cert, però bé no he anat.
L'equipament de 10/10, d'estiu, amb armilla, camals i manegots.
Eines les de sempre.
Cap incidència amb les bikes, dues dobles, una semi rígida, una 2x9, les altres dues 3x9, 26" i la Vicious, 29" i SS.
No feia calor, en cap cas, per sobre dels 1.000 m. sí i força.
Tres barretes de 200 Kcal. sucres unes 300 Kcal. quatre bidons de 750 ml. d'aigua, un entrepà de truita francesa i vi i gasosa.
La nit abans de l'inici d'una sortida, a on he de rodar sol per anar al punt de trobada amb els altres bikers té una regust especial. Compartir les primeres pedalades amb el trenc d'alba, és un instant màgic. L'inici de la sortida va agafat de la ma del despertar del dia i aquest comunió fa que pedalar sigui el medi i ser-hi la fita de la jornada, després d'això la trobada amb els altres bikers per començar a rodar en grup.
El cel a casa de pluja, tot just sortir per la porta, un cel ple de núvols de molta pluja, el terra moll. La visió esperançadora del Nord amb clarianes fa que tot tingui el to del repte.
El canvi de color del Maresme al Vallès Oriental una clara visió del que és cada entorn, les dues imtages difereixen únicament en dos o tres minuts.
Un cop a Sant Celoni en aquest cas abans d'hora i com que el temps m'era favorable vaig aprofitar per entrar a Sant Celoni. La Salle, la plaça de l'església, la de la vil.la, el carrer de la mosca, Sant Ponç (S.XII) per acabar al punt de trobada als bombers.
L'anada a Arbúcies entre corriols i trams d'enllaç d'aquests és la tònica d'aquesta segona part de la jornada.
Després d'esmorzar a Can Sitra, ens esperava una ascensió amb un nom propi i únic, el del color, color propi d'una estació banyada per la pluja com la d'aquesta mateixa nit.
Aigua, aigua i més aigua a les voreres de les pistes, corriols enfosquits per la densa vegetació i pel terreny humit.
A un lloc he posat peu, una pujada llarga i de molta pendent, no he tingut ganes de patir-la, curiós això en mi, però ha estat així.
Un cop entre Sant Marçal i Santa Fe, retorn lent cap a Sant Celoni, direcció La Costa per senders i pistes minades de branquillons, arribada a Sant Celoni per Mosqueroles i el Turó de la Mare de Deu.
La foto de rigor.
El ritme durant tota la sortida alt, el promig és inferior al del diumenge passat per la diferència de desnivell +.
La tornada a casa exigent, però assumible, ara els núvols són al Montseny i les clarianes al Maresme.
Una jornada més de MTB, no tant memorable com la darrera escalada del passat diumenge, però sí una jornada més.
Em manca la crònica d'ahir al Cabrerès, amb la Betty, en Michael i en Colorado. Un cop tingui totes les fotos la posaré.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)