115, els quilòmetres.
2.300, els metres de desnivell positiu.
4.950, les Kcal. consumides.
Una sortida ràpida, menys de vuit hores rodant, sortida a les sis tocades del matí, arribada cap a les tres de la tarda. 15,4 Km./h que ja està prou bé.
La Vicious ha estat avui la millor de les millors eines per poder afrontar aquesta sortida.
Hauré de reflexionar, pensar, un xic més, pel fet de que del quilòmetre 100 al 105, no he anat del tot bé, tampoc malament, és cert, però bé no he anat.
L'equipament de 10/10, d'estiu, amb armilla, camals i manegots.
Eines les de sempre.
Cap incidència amb les bikes, dues dobles, una semi rígida, una 2x9, les altres dues 3x9, 26" i la Vicious, 29" i SS.
No feia calor, en cap cas, per sobre dels 1.000 m. sí i força.
Tres barretes de 200 Kcal. sucres unes 300 Kcal. quatre bidons de 750 ml. d'aigua, un entrepà de truita francesa i vi i gasosa.
La nit abans de l'inici d'una sortida, a on he de rodar sol per anar al punt de trobada amb els altres bikers té una regust especial. Compartir les primeres pedalades amb el trenc d'alba, és un instant màgic. L'inici de la sortida va agafat de la ma del despertar del dia i aquest comunió fa que pedalar sigui el medi i ser-hi la fita de la jornada, després d'això la trobada amb els altres bikers per començar a rodar en grup.
El cel a casa de pluja, tot just sortir per la porta, un cel ple de núvols de molta pluja, el terra moll. La visió esperançadora del Nord amb clarianes fa que tot tingui el to del repte.
El canvi de color del Maresme al Vallès Oriental una clara visió del que és cada entorn, les dues imtages difereixen únicament en dos o tres minuts.
Un cop a Sant Celoni en aquest cas abans d'hora i com que el temps m'era favorable vaig aprofitar per entrar a Sant Celoni. La Salle, la plaça de l'església, la de la vil.la, el carrer de la mosca, Sant Ponç (S.XII) per acabar al punt de trobada als bombers.
L'anada a Arbúcies entre corriols i trams d'enllaç d'aquests és la tònica d'aquesta segona part de la jornada.
Després d'esmorzar a Can Sitra, ens esperava una ascensió amb un nom propi i únic, el del color, color propi d'una estació banyada per la pluja com la d'aquesta mateixa nit.
Aigua, aigua i més aigua a les voreres de les pistes, corriols enfosquits per la densa vegetació i pel terreny humit.
A un lloc he posat peu, una pujada llarga i de molta pendent, no he tingut ganes de patir-la, curiós això en mi, però ha estat així.
Un cop entre Sant Marçal i Santa Fe, retorn lent cap a Sant Celoni, direcció La Costa per senders i pistes minades de branquillons, arribada a Sant Celoni per Mosqueroles i el Turó de la Mare de Deu.
La foto de rigor.
El ritme durant tota la sortida alt, el promig és inferior al del diumenge passat per la diferència de desnivell +.
La tornada a casa exigent, però assumible, ara els núvols són al Montseny i les clarianes al Maresme.
Una jornada més de MTB, no tant memorable com la darrera escalada del passat diumenge, però sí una jornada més.
Em manca la crònica d'ahir al Cabrerès, amb la Betty, en Michael i en Colorado. Un cop tingui totes les fotos la posaré.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada