Santa Fe.

Una ruta per carretera.

Que dur i que divertit que ha estat. Els primers catorze quilòmetres rars, però també emocionants.

Els segons trenta sensacionals, per la mitja de quilòmetres, 19,5, que fa que el total de quilòmetres fets avui s'acosti als 45 i un desnivell d'uns 1.000 m.+.

Pujant feia un xic de calor, però passada la primera mitja hora, una frescor perfecta m'ha fet de guia, el que sí que m'ha fet patir, ha estat la darrera mitja hora, quin fred que he passat, quin fred. Encara una hora després de passar una bona estona a sota de la dutxa ben calenta, tenia aquell formigueig clàssic als dits. Ni el forro polar m'ha escalfat, sí però la calefacció de la VW.

Aigua consumida, un bidó de 750 ml. barretes, una de 200 Kcal. res més.

Equipament d'estiu amb armilla i per baixar un Buf i manegots, el proper dia, camals de ben segur, això podria ser demà.


Eines les de sempre.

La càmera de fer fotos és morta, "estamos en ello".

Ja a uns cinc quilòmetres de casa m'he creuat amb dos bons companys de ruta del Baix Montseny que iniciàvem tot just la pujada, un d'ells era el que diu, "que ell és com un gos de caça, que ha de sortir en bike com sigui". De fet sempre som els mateixos...i d'això ja fa més de trenta anys.

Una pujada més a Santa Fe per afegir a la llista de bones sortides. La bike de 10/10, tot perfecte, he fet neteja de la transmissió abans de sortir, neteja i prou res de posar-hi oli i també he raspallat la zona externa dels coixinets de "pedalier", res més.

Quina sensació ser entre fagedes, quina frescor pujant, quin fred baixant. És un contrast que impacta i molt, som a vigília de Sant Joan i patint de fred amb aquesta intensitat, renoi, renoi, renoi.


Posta a punt per les properes jornades.