Podré tornar enrere: rigidesa

Encara recordo amb l'emoció i il.lusió, vaja com sempre, que van arribar les Yeti's ARC a casa.

Ara, anys més tard, em sap greu però, no haver sabut gaudir en aquell moment de la joia que tenia, el moment era el que era, tot just començava a adquirir confiança amb la bike doble que tant havíem trigat a trobar, la Marin Mount Vision, i fer córrer una rígida ho trobava en aquell context, no sé, "primitiu".

La Yeti ARC muntada amb la SID era espectacular, de fet de ben segur que jo la devia veure molt "pro" perquè la primera participació al ROC D'AZUR l'any 2006, quan no en sabia res més que era una cursa que havies de córrer per la platja (que innocent) i que s'hi aplegaven corredors importantíssims i de gran prestigi a nivell mundial vaig triar anar-hi amb l'ARC, va ser tota una experiència, una bona lliçó per a "novatos" però això ja ho explicaré un altre dia.

Posar la forquilla rígida PACE a l'ARC, va ser per a mi, una excentricitat, de debò que si la forquilla era de carboni i absorbia, no sé, segurament que deuria ser veritat però jo la trobava més dura que una pedra. Encara recordo l'estrena, fent pistes i corriols per la zona del Montnegre, negre, negre és com ho veia jo, i recordaré tota la vida la baixada a Arenys de Munt pel corriol o torrent o no sé pas que és aquell caminoi que hi ha just davant de la Carretera a Collsacreu! Mare meva, allò era un suïcidi, no podia frenar de mal de braços, total, un fart de caminar, mentre lagranevasio anava fent.

No recordo haver sortit gaires més vegades per muntanya amb la PACE, de ben segur és perquè no ho vaig fer, no he trobat ni una foto! el que si recordo amb molta enyorança, és la decisió de posar-hi slics a les YETI'S, en un mes vàrem fer més quilòmetres que mai, però tampoc va arribar a bon port, ja que això implicava carretera, massa risc, massa dies arribàvem a casa dient "uiiiiiiii de que ens ha anat!" , resultat, la carretera pels valents, valents, nosaltres seguim per muntanya, tot i que no ens vam escapar de fer més d'un Turó de l'Home marcant uns temps que mai més hem tornat a veure!

Recordo la primavera/estiu del 2007 fent rutes i més rutes amb la Marin Mount Vision. Any 2007, any d'acomiadament de la mítica Volta a Osona, aquesta història també l'explicaré un dia, tot estava a punt per anar al ROC D'AZUR, havíem de participar a dues curses, el Roc Marathon i el Roc d'Azur, i estava decidit que hi aniria amb la doble, però una setmana abans, en un accident sense solta ni volta, un cotxe va atropellar la meva bicicleta, per tant, vaig tornar a participar amb una rígida. No puc negar-ho vaig tornar eufòrica, que bé que m'havien anat les proves, que bé que m'havia anat la bike! però va ser tornar a enfilar-me a l'ARC i intentar fer corriols pel Montalt que semblava que no hagués anat mai en bicicleta, i aquí va ser quan vaig posar fi al meu recorregut amb bicicleta rígida, i vaig dir allò de "mai més tornaré a pedalar amb una bicicleta rígida, visca les dobles" i no sé quines beneiteries més!

Doncs sí, sí beneiteries, perquè encara no havia finalitzat l'any 2009 que jo ja tornava a pedalar amb una bicicleta rígida, sí en aquesta ocasió amb una forquilla de barra 32, i unes rodes que segurament flexen més i són més còmodes, però és una rígida, sí és aquella mateixa bike, que li vaig dir a lagranevasio que no la volia per res i que de fet ha estat més d'un any a la venta, i que afortunadament no ha comprat ningú, i jo ara, entre setmana trec a passejar.

A diferència de lagranevasio a mi els punys Pedros no m'han anat bé, de fet, m'han anat tan malament que li vaig suplicar que me'ls canvies, sempre passava alguna cosa, o giraven sobre ells mateixos, o les lletres se'm clavaven al palmell de la mà, i em feia un mal inaguantable.

Sorprenentment, quan vaig pedalar amb la Vicios vaig trobar aquests punys súper còmodes, com vaig exposar al seu dia, he de suposar que la combinació punys i grip per canviar no era encertada.

He de suposar també, si no malament aniríem, que nosaltres tant com a persones i com a ciclistes evolucionem, per bé o per mal, millor per bé, però no som els mateixos que fa cinc anys enrere, tot canvia, i les preferències o les necessitats a l'hora d'agafar la bicicleta també, si fa cinc anys algú m'hagués dit que la Vicious The Motivator és una bike còmode, no n'hagués fet ni cas, avui puc també afirmar-ho la Vicious 29"SS The Motivator és una bike canyera súper còmode, i que jo digui això venint de mes darrere mes, i rutes i hores i moltes hores i més hores pedalant amb una full suspension, és per reflexionar-hi, si ni jo m'ho crec, només l'he fet servir en dues ocasions, però el record que en tinc és boníssim, em vaig trobar molt còmode, sé que té moltes limitacions, per a mi, no per lagranevasio que ens ho demostra sortida darrere sortida, però com a rígida és molt poc rígida, sembla una contradicció però és que és tan dolça, a mi m'ha convençut sobretot en una de les zones que més pateixo amb la rígida, els que sou de pagès segur que ho entendreu, sabeu aquells bonyets que deixen els pneumàtics dels tractors que quan passes per sobre et tremolen fins les dents, la riera de Vallromanes és així de punta a punta, doncs amb la Vicious hi passes per sobre com si fos pla, és sorprenent!

Sincerament, el que més he trobat a faltar, inclús en una de les sortides amb la Yeti Arc després d'haver agafat la Vicious, quasi que em faig mal posant les mans allà on no hi havia res, sí m'ha fascinat l'amplada del manillar, jo no sé si és exagerada, només sé que és comodíssima i que és d'una gran ajuda per poder escalar.

Dit això, que més puc afegir? sóc una fan incondicional de la meva Yeti ASR-SL, de fet no hi ha cap bicicleta al mercat que m'agradi més que la meva, estic bojament captivada de la meva Yeti ARC, en ocasions voldria tornar enrere i haver-ne tret més profit, però estic contenta perquè el meu nivell és el que és gràcies a les sortides amb la doble, i segurament aquestes sortides han fet que ara pugui gaudir més amb la rígida. Però la temptació ha picat la porta, i ha entrat, mentre ha estat aturada me l'he mirat de reüll, quan lagranevasio l'ha fet córrer me l'he mirat més encuriosida, però a partir del dia que m'hi vaig enfilar, tot ha canviat, jo no sé que té, però enganxa, i després de veure el que és capaç de fer-hi lagranevasio, tot es trenca. No sé quina era és aquesta, però que estem fent camí cap a una nova concepció d'entendre el nostre mtb, segur!

Com m'agrada la meva Yeti!!!!