ARC vs The Motivator.

La història:

Ja fa uns anys, cal tenir present que som ja a l'any 2010 i que parlo del 2004-2005, que després d'una ruta pel pantà de Vallforners, vaig decidir que a casa haurien de venir dues bikes, concretament dues Yeti's ARC's. Nosaltres ja teníem les dues dobles perfectament equipades, però el moment implicava endinsar-nos un altre cop a l'espai 100% rígid!!!.

Aquestes haurien de ser 100% rígides i per si de cas, també disposaríem de dues forquilles Rock Shox SID de 80 mm. del moment.

La meva concretament seria de color negre, la de la Betty de color turquesa. Les dues dues joies clàssiques, característiques de la marca, a diferència de les opinions dels profans de que un únic color defineix qui sap què, a casa seguim afirmant amb contundència, que una Yeti és una Yeti, i no el color fa que sigui o no una Yeti. També tenia clar que jo volia un doble plat no un triple, un 42-29, similar al que duia a la Scalpel Team Replica 2002-2003 que seguia com a bike número 1.


I després d'uns mesos de barrinar i barrinar el somni es va fer realitat, i així va ser.




Les forquilles rígides seleccionades, les Pace RC31.


El conjunt per a mi era sensacional, de fet va ser "la meva primera bike" seleccionada sense condicionants per a mi, vull dir que no va ser motivada aquesta elecció per un problema de la Scalpel o quelcom similar com amb l'arribada de la Rocky Mountain Element Team i la Yeti ASR-SL per les esquerdes del carboni de la Ibis Mojo Carbon, si no que va ser decidir fer-ho i prou. Que havia de ser una ARC estava més que clar, era en aquell moment i encara avui en 26" "l'elecció perfecte".


Les primeres impressions, les millors, amb l'ARC vaig tenir les primeres bones impressions a sobre d'una bike, fent referència a ser "la meva primera bike". Pujant les sensacions perfectes, baixant sempre dret, la bike era molt però que molt ràpida.



Després de rodar-hi dia sí, dia també, vaig experimentar que després dels primers 100 minuts, l'esquena em feia un mal horrorós i aquesta mala sensació no va marxar ni modificant la posició amb una tija Thomson amb retrocés, així com tampoc amb diferents potències i manillars, tant plans com de doble alçada, fet que va provocar decidir després d'uns mesos de vendre el conjunt complert de la bike. Aquest va ser un cop important a la il.lusió per un projecte de bike com aquest.

Després d'uns anys, després de rodar i rodar, avui, la meva bike actual difereix de la Yeti ARC per les rodes i per ser SS, no 2x9, fet que fa torni a ser al sender 100% rígid del 2004-2005, ara però amb 29" i SS. La construcció tant de l'ARC com de la The Motivator fent referència a la geometria i mides de la bike no difereix pràcticament en res, la longitud de les baines i poca cosa més. Angles de pipa de direcció i tub tija, així com l'alçada de la caixa de "pedalier", són cosins germans i el Top Tube germans.

Les diferències:

Ara el manillar és d'unes dimensions importants, 700 mm vers els 630 mm. de la Yeti, pla vers doble alçada, el seient no és un SLR de 135g. si no un Fizik Arione CX Carbon de 180 g. aquest darrer molt i molt còmode, i mira que és gran, però el pes és senzillament genial, els pneumàtics són ara uns 2.0 no uns 2.35, tija, potència i frens clavats i els pedals ara no són uns Exustar si no uns Crank Brothers SL, els punys són radicalment diferents, ara no són d'escuma si no de goma, ni molsuts, si no prims molt prims, amb un tacte Blandi Blu. Les bieles similars, per la seva fabricació en CNC, no pel fet de que era en la Yeti amb eix muntat a la caixa i les d'ara amb l'eix soldat a la biela esquerra.











Hi ha dos components que aquest cop també marquen significativament la diferència, com és el pinyó Chris King de 19D, pel concepte, pel que implica, però també per la seva construcció, així com les rodes Shimano XT de 29".


Ara per l'experiència les rodes DT amb el Kit d'adaptació a pneumàtics Tubeless de la Yeti ARC, han donat pas a la Vicious a les Shimano XT 100% Tubeless.

El comportament:

La diferència de comportament té tres pilars claus per a mi, en cap cas demostrables empíricament. El primer, el material de construcció del quadre, la Yeti és d'alumini, la Vicious de ferro i aquest detall, és important, el segon la forquilla, la de la Yeti és de carboni, la de la Vicious de ferro i el tercer pilar són les rodes, la primera de 26" la Vicious de 29".

El fet de ser la primera, la Yeti, una combinació quadre-forquilla, alumini-carboni, amb les rodes DT 240 S, radis Aerolite, "llanta" DT XR 4.1 de 26" i pneumàtics Schwalbe Racing Ralph 2.1 Tubeless 19 psi, la fa una bike de sensacions molt dures, on els impactes a cames i mans els recepcionava de forma seca i contundent, en el cas de la Vicious, de ferro, amb les rodes XT de 29" i els pneumàtics Hutchinson Python 2.0 Tubeless Ready a 21 psi, no hi ha mai un cop sec, a excepció de zones asfaltades on pugui coincidir que hi ha un forat on la roda entri i impacti amb el canto de sortida del mateix per l'angle accentuat d'aquest, fora d'aquesta situació, és senzillament una bike de recepcions dels impactes molt dolça. Des de que surto amb la Vicious, a diferència de la Yeti, no tinc pensament d'agafar un altre cop la doble, sí però que penso amb la doble amb moments on he rodat baixant, pujant no hi penso mai, de forma molt segura i ràpida, millor dit sense contemplacions, ara no, ara mai puc baixar sense contemplacions, sempre he de seleccionar cada metre, per mirar de no provocar-me sobrecàrregues addicionals a la ja de per si monumental i exigent càrrega d'escalar amb SS i 29".

Les dues bikes tenen una característica similar, la d'un acabat de pintura brillant, la Yeti però amb una resistència als impactes perfecte, no així la Vicious que no pot ni olorar els petit i no tant petits impactes les petites pedres que fan que lentament erosionin aquest acabat de somni que ara té i que de seguir a aquest ritme de sortides, no tindrà.

Dues bikes amb dues identitats definides, Yeti vs Vicious. Deixo oberta la possibilitat de fer la crònica de detall de geometries i comportament dinàmic.




MTB, MTB, MTB.