LLegendes.

És per on hem rodat, per Santa Maria de Corcó.


En Colorado, aquest cop el primer de la llista, en Michael i la Betty.


Hi ha dies i dies, el d'ahir és el que podem considerar com la ruta entre les rutes, per tot, per l'entorn, ahir molt però que molt lluminós, pels colors, de tanta intensitat que feia mal als ulls, per la predisposició dels genets, sí, sí ahir érem genets de Drac i per una temperatura que ja hi firmaria jo perquè sempre fos així.



Pocs dies tenen la intensitat que va tenir ahir la sortida, no intensitat del ritme, en cap cas, tampoc la intensitat de les condicions climàtiques, sí la intensitat pel fet de ser qui érem i com hi érem. No és que hi fóssim els que calia, en falten molts, però el que hem compartit aquesta darrera sortida hem fet realitat un altre petit somni.


Han passat dies, setmanes, mesos, anys i seguim pedalant amb moltes però que moltes ganes, més encara que fa uns anys, perquè el nivell de forma és bo i el que és més important, perquè ho veiem tot diferent, no entrenem, sortim a pedalar que és el fet diferencial. Un dia entrenarem, un dia.






La sortida com ja va siguent una tradició imparable, plena de pistes mítiques, de corriols de fades, de vistes on els anhels i els somnis passen a fer-se realitat en forma de vol amb els nostres Dracs.





Moltes les converses, moltes les rialles, més encara la percepció de concòrdia, sempre, però sempre una aura de simpatia, respecte entre els genets que fa que tot tingui el color dels millors instants, dels millors moments.


Quin gaudir quilòmetre darrera quilòmetre, on dues pendents infernals m'han recordat amb quin Drac he decidit rodar, no he posat peu, a diferència del diumenge ara sí acceptava sempre el repte de no fer-ho.


Terres oblidades, temps enfosquits, senders amagats, vistes emotives, tot plegat una poció per a poder sentir que som un petit grup de genets a un espai que ens hi vol i aleshores volar-hi, és.


Incidències una, la pèrdua d'aire de la vàlvula de la roda posterior Shimano XTR d'en Colorado, manxades unes 300.



Dues dobles, una semi rígida de 26" i 3x9 i la Vicious, 29" i SS.


Una barreta de 200 Kcal., pa amb tomàquet amb fuet i formatge, coca d'escalivada i formatge de cabra, ensaïmada, coca amb crema. 1/4 d'una tableta de xocolata amb avellanes, dos cafès amb llet, tres coles, una taronjada i tres bidons de 750 ml. d'aigua.


Eines les de sempre, sense pastilles de fre dels Magura Marta.


Inici de la sortida a les 9 tocades, final a les 7 tocades, quilòmetres, propers als 60, desnivell positiu, inferior als 1.400 m.


Un dia, un dia hi seré, aquell dia no sé com seran les cròniques, el que sí que sé, és que seré al paradís del MTB.

A sortides com aquesta, passades les hores t'adones de que les sortides com les del Puigmal, la de del camí romà a Cap de Creus, la nit anterior a la de la Cerdanya a casa d'en Xavi, les fetes amb el meu germà quan es va imposar no repetir durant cinquanta sortides cap recorregut, en definitiva moments de compartir bons instants a espais on l'essència és això, compartir, com al sopar després de la ruta de la Cerdanya, oi Colorado?, quin sopar, de 12/10.

Ara caldrà preparar la propera que la tinc clara, que sé que serà un dia entre els dies, que serà un pas més de la continuada consagració de nosaltres amb els que són els nostres espais naturals. Abans però he de portar la càmera, que ara no tenim, que fixi les imatges de somni que tindrem memoritzades a les nostres retines, però que també vull compartir a aquest espai, espai de genets de Drac, espai de construcció d'una història, història que ja fa anys que camina i que ahir, avui, demà és la que fa que tot camini amb el color de les millors llegendes, la dels genets de Drac rondant per aquestes menudes terres del nostre país petit.

MTB, MTB, MTB.