Pausa darrera pausa.

Vull dir que ja porto molts quilòmetres recorreguts en aquests tres espais, foro-forum-blog i ja tinc una mica més de "tables" del nivell d'exigència d'aquests espais. Millor seria dir d'autoexigència, perquè fora de rares excepcions, participar, promoure un espai com aquest, implica que dia sí, dia també has de gaudir de preparar les noves aportacions. No dic disposar de temps, perquè com ja he esmentat en d'altres ocasions no és res més que ser o no a les primeres posicions de la llista de prioritats.

És evident que per a mi aquest espai té una posició important dins d'aquesta llista de prioritats i per tant el temps normalment sempre hi és, podria fins i tot considerar que sempre tinc temps per tot i per a tothom, per tant també pel blog i que quan no faig aportacions, és perquè la fatiga fa que posposi una intervenció.

Ara des de que fa unes setmanes que no he pogut sortir a rodar, les meves aportacions s'han vist reduïdes i no perquè no tingui noves dades a aportar, o també perquè no, moltes dades velles que m'agrada exposar ocasió darrera ocasió a aquest espai, si no perquè el moment no predisposava a fer-ho, o sí i jo no ho he sabut veure.

Darrerament arran de l'arribada de la Vicious, millor ho exposo de forma més clara, arran de la pèrdua d'un genet, "el genet", que l'ordre de les prioritats dins del meu món de la bike ha patit un desordre substancial, del que avui encara no m'he recuperat, de fet mai acabaré de recuperar-me, cal que ho tingui clar, i per aquest motiu, va arribar la Vicious a casa. I aquest fet marca un abans i un després del meu recorregut. L'abans el tinc meridianament clar, el després certament que tot i que miro de llegir entre línies, no el tinc clarament definit. Segurament això ja sempre serà així, o després del pas dels mesos, després del pas dels anys, aconseguiré centrar l'objectiu per a poder enfocar novament el recorregut, però avui el fet és que això no és així. El perquè és així, no ho sé, però és una realitat i així l'accepto, el què implica no ho sé definidament avui, demà podria ser diferent, avui però per la data, important per a mi, el que tinc al cap ara a la matinada és això.

L'espai, aquest espai ha guanyat en positivisme, ha millorat pel que fa referència al format en si, ha generat nous vincles entre continents, no visibles al blog, però sí per a mi, ha implicat pels contribuïdors en llengua catalana a millorar ortogràficament i també aquesta il.lusió per compartir idees, informació i experiències ha fet que cada dia siguem una mica més sòlids vers els temes que per una banda exposem i a temes que per d'altra llegim, fet que implica haver de millorar dia darrera dia, sense presses, amb pauses, perquè no, però sempre amb molta constància i perseverança per aportar, aportar i aportar de manera constructiva i positiva, perseguint un equilibri entre respecte, pluralitat i objectivitat.

"Dia darrera dia, sense presses, amb pauses, perquè no":


Aconseguir-ho no és l'objectiu, millorar cada dia en aquesta línia sí i això fa que tot tingui sentit, diferent, més o menys per a cada genet, però això no és important, en cap cas.

MTB, MTB, MTB.