És la bike del meu pare, ja té els seus anys, i fa també uns anys també la vaig utilitzar jo perquè la meva Bianchi estava molt però que molt atrotinada. La Diamond era la bike lleugera per a mi:
En aquells temps el meu germà rodava amb una Marin que encara és a casa i que un cop tingui més espai, la muntaré i l'exposaré al blog.
Millor faig un comparatiu clàssiques, Marin vs Diamond Back, és broma, o no.
Les dues de ferro, les dues al seu dia bones bikes, amb un equipament que avui equivaldria a un Shimano SLX.
El dia que la Marin va rebre uns frens V-Brake va ser l'entrada a la dimensió desconeguda, uns Shimano XT, superiors, jo vaig seguir però amb els Cantilever clàssics.
Però he de dir que per a mi al seu dia, la bike del meu pare era el Top entre els Tops. Encara avui quan cada x mesos la netejo, un punt d'admiració m'omple de satisfacció, la Bianchi va marxar, la bike del pare no.
Ara que rodo amb la Vicious, la possibilitat de fer una sortida amb la Diamond Back és més factible. Miraré d'equipar-la amb tots els accessoris propis del seu dia, que tinc ben guardats per a l'ocasió.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada