Segona Armadura de Gala )

La segona per la Reina ja ha arribat a la capital directament des del fabricant italià. 

M'he decidit  finalment per fer venir també l'armadura de dues peces amb coixi de seguretat específic de carrer, és a dir per circular  per vies obertes, perquè d'aquesta manera tingui l'opció de decidir sortir amb l'Armadura de Gala d'una sola peça sense connectar l'Airbag, o bé la de dues peces amb l'Airbag funcionant des del primer segon, tot no pot ser, vull dir, ideal hauria sigut un equipament d'una sola peça amb coixi de seguretat seleccionable, amb l'opció per a circuit i/o per a carrer, però no la tenim aquesta possibilitat. 

Així doncs hem  passat a recollir la nova Armadura de Gala, també hem aprofitat a que tenim més coses a fer a la capital referit a dues rodes i a Grans Dracs, com per exemple que tenim un val d'un import significatiu d'una part d'un equipament que vàrem tornar ara fa unes setmanes, i hem mirat d'aprofitar per mirar de recollir accessoris per a les noves armadures però l'establiment estava en reformes i no ha pogut ser. 

Abus-Bagster ))

Jo de mentre he fet venir una bossa de sobre seient per a portar tot un conjunt de candaus de seguretat, un d'ells és un Hiplok D1000 amb la seva funda corresponent que està pendent d'arribar, candau que pot resistir fins a tres disc de tall d'una mola, en portarem dos més versàtils, i també una cadena d'alta resistència, tres aquests darrers ja els tenim, i dels que ara no recordo quin tractament especial de l'acer tenen cada un dels cadenats, aquests tres darrers de la casa Abus, a on tots són classe SRA, en tot cas les cadenes van dels 14 als 12 mm. veurem, també he fet venir com us esmento una bossa específica per transportar-los, que com la bossa de sobre dipòsit aquesta per portar els cadenats és també de la casa Bagster, sóc de Bagster quan parlem de bosses per a Grans Dracs de dues rodes. Tots aquests cadenats anant super bé aguantarien entre quatre i vuit minuts, pot ser deu fins i tot en un intent de robatori, a veure si ajuda a fer un efecte dissuasori, únicament en aquest sentit ho fem. 

Jo amb els Dracs havia portat els darrers dies del 2018 pel Montnegre amb l'Home del Montseny un Ottolock per lligar les bikes mentre esmorzàvem a menys de dos o tres metres d'aquestes, separats però per un mur amb una finestra, lligades totes a una sòlida tanca de fusta, però era molt engorrós portar-lo, ja no pel pes, que també, si no perquè l'útil per portar el cadenat a la bike estava pensat per un ús urbà en cap cas per ser utilitzat per a una MTB, i no acabava de funcionar correctament, un altre aspecte curiós, no he sabut des que el tinc com modificar la combinació que el permet obrir, i amb la que ve d'origen ja us dic jo que en segons se'n porten les tres bikes ) Ara aquest cadenat també lliga els dos Grans Dracs de dues rodes mentre descansen, quan estem fora nosaltres del Mirador sense elles sempre miro que quedin assegurades amb tots els cadenats, lligades entre elles pels xassis, i sempre evitant que els cadenats reposin a terra per dificultar que siguin de fàcil manipular per les eines de tall, ara properament tinc intenció de fixar-les al terra del Mirador via un sistema també de seguretat de manera que tampoc es podran moure facilment d'on són, dificultant així que puguin ser carregades a pols tot i estar lligades entre elles, sempre tenint clar que res pot aturar que se les emportin, podem allargar el temps que els hi portarà i prou, res més, que ja és molt.

Amb la nova bossa i els cadenats a dins, més una red per assegurar-ho tot he fet dos Grans Vols, i prou bé, no he notat res amb aquest afegit darrera meu, tot i que tinc sempre el dubte si ancara ho porto lligat darrera meu. Curiós perquè amb els Dracs no he dubtat mai sobre la bossa d'eines de sota seient, ara amb aquest Gran Drac sí. Surto poc amb la The Motivator per cuidar-la, aquest Drac ja ha fet tot el que havia de fer, curiós que el Destructor de més presència mai es separa d'ell, fa cosa, però he de gestionar que Dracs i Destructors de Murs van agafats de la mà quan rodem pel tercer Mirador, no així des del primer. Al primer tampoc hi ha Gegants, fet que em deixa aturat, doncs qui va posar aleshores els pilars de granit?

MTB, MTB, MTB

Entre ells :-)

Més Vols, mai masses al Mirador :-)

MTB, MTB, MTB.

El cor, el cor :-))

Aquest va ser un bon Vol.

Escric Montseny, i ja faig un sospir :-)

MTB, MTB, MTB. 

Flowers :-)

MTB, MTB, MTB.

Montnegre, el paradís del MTB :-)

Aquest diumenge hi vaig tornar, i tant, ara vers la darrera ocasió encara més ben acompanyat, OMG.

Granit, sauló, terres humits per unes pluges breus que van deixar els trams propers a la perfecció, hi hem de tornar, hi hem de tornar :-)

MTB, MTB, MTB.

Graons :-)

Enfilar-se a dalt del Drac, i gaudir del flow :-)

Per aquest motiu els Vols pesen tant a l'hora de decidir què fer, el dimarts a darrera hora la jornada de MTB va estar prou bé, un Vol a on les ales del meu Drac van pesar força més per una humitat intensa, i a on l'escalfor siguent present no va condicionar l'aventura.

MTB, MTB, MTB. 

Finalment :-)

Un primer Vol.

I un doble premi que he devorat  :-)

Dissabte ens vàrem comprometre a sortir amb l'Home del Montseny per fer un Montnegre, així la proposta era d'un Vol prudent, exigent també perquè un Montnegre sempre és una pujada de nivell de quasi una hora, i venint d'una certa inactivitat, quasi tres setmanes allunyats dels Dracs, ja era una proposta valenta. 

El fet és que les sensacions van ser bones, segurament el darrer tram d'uns deu quilòmetres planers hauria sigut més encertat no fer-lo, però les agradables i  interessants converses van fer que la pensada únicament fos que per avui ja en tinc prou. Tampoc teníem una alternativa, un esmorzar de converses a quina més apassionant va marcar que el darrer tram fos amb un xic d'excés d'exposició solar :-)

No estem fins avui a tram de masses iniciatives quan penso en sortides de bike, des de dissabte però el to de les ganes de fer ha agafat crec un camí de més possibilitats pels Vols, tampoc masses. 

Avui però ja a 31 de juliol a les cinc de la matinada el despertador ha sonat insistentment,  i el silenci n'ha sigut la resposta, en cap cas he tingut una reacció d'activar-me per fer un Vol a trenc d'alba, a l'inrevés :-)

MTB, MTB, MTB. 

Montnegre :-)

L'aventura de diumenge.

MTB, MTB, MTB. 

Era necessària la sortida, per un divendres al vespre densament deliciós :-)

Afegir-hi color

El què estic mirant de fer. 

Perseverar, perseverar, i perseverar.

MTB, MTB, MTB.

Ja hi haurà moments pels Vols. 

Sempre

És molt emocionant quedar amb l'Home del Montseny. 

Ahir no va ser diferent, i per aquest motiu a tres quarts de cinc de la matinada els motors es van començar a posar en marxa. Tres quarts d'hora després ja havien caigut els dos cafès cafeinats de rigor, i un cafè amb llet amb cereals/xocolata. 

Totalment equipat de tardor, mitjons PI, amb culot també Pearl Izumi PRO, camals Castelli, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, mallot Alp-X Windstopper de la mateix casa, guants Hirzl, protector de cara aquest cop, gorra Spok, casc Cratoni Terron, i ulleres Limar, un equipament de gala per una temperatura suau de 12°C a tocar de tres quarts de sis de la matinada a la riera de Llavaneres, a 16°C a aquest mateix punt dotze hores després. 

La intenció era anar de pet a Sant Celoni, fet que no va ser perquè finalment des de  mig camí del Santuari del Corredor em vaig deixar caure fins a Vallgorguina per enfilar emocionat direcció a Olzinelles i d'aquí cap al Santuari de Sant Martí de Montnegre. Imborrables que no és cert els instants, les sensacions rodant a un molt bon ritme des de Vallgorguina fins a Sant Martí de Montnegre, l'hora, el lloc a la matinada veient l'arribada de l'astre rei al Turó de l'Home, memorable, a on mires de ser-hi gaudint de la visió, però també concentrat en la ruta per un terreny rar, humit amb un grip sospitós baixant. 

A aquest punt de la imatge, a minuts d'iniciar deu quilòmetres de baixada vertiginosa, amb aquest terreny rar, però això no va treure que va ser un tram dels que fan escola, mtb, mtb, mtb.

Un cop ja amb l'Home del Montseny tot seguit directes a esmorzar a Can Sitra d'Arbúcies, un plàtan a mig camí salvador per a mi, entre converses durant l'anada emotives, de molt contingut, i encara més mentre esmorzem truita de carxofes, vi, gasosa, i dos cafès cafeinats, l'energia requerida aquesta per enfilar després fins a ser propers a Sant Marçal. 

Una pujada animada per tot, pel ritme, per les converses, per l'entorn, aquest darrer senzillament entranyable, a on aquest cop el millor present entre colors va ser l'estora de fulles torrades sota els nostres Dracs. 

El Sot de l'Infern porta d'entrada a territori de corriols de baixada dels que fan afició, per a mi tècnicament al límit prudent, per tant molt emocionants. Fins a aquest punt amb l'Alp-X sense les mànigues des de feia unes tres hores, a partir d'aquí ja sempre fins a casa amb elles. 

Un cop a Sant Celoni, per dinar un pa amb tomàquet amb pernil salat, una cola, i per postres una caixa o quasi de bombons, com sona, com sona, per seguir ruta durant quasi cinc hores més. 

Una tornada exigent, molt amb una nota curiosa, les darreres dues hores passat Can Bruguera direcció als Tintorers venint de la riera d'Argentona, vaig haver de decidir de girar cua i baixar fins a Mataró per haver-me quedat sense llum, la bateria XL del Powerled va dir prou.

Curiosa la baixada, també rodar els darrers vint quilòmetres sense el llum davanter, molt. 

Una pujada per Milans memorable, exigent per una fatiga ara sí d'hores de bike, sí, però més encara per les nombroses emocions de la jornada de MTB, i més encara per aquesta arribada a les fosques fins a casa. 

Aigua un sol bidó de menys de 750 ml, per menjar a aquesta tornada no va ser fins a Can Bruguera que em vaig menjar una bossa sencera de cereals de xocolata amb fruites deshidratades, que he de dir que la vaig gaudir i molt mentre em menjava fins les més petites de les engrunes.

Amb eines, havent de silenciar el pedal dret, amb càmera, amb manxa, amb un mar amic al vespre, amb els llums funcionant les primeres tres hores, i les darreres tres també. 

Ara ja fins demà, perquè avui després d'una nit de recuperació, no estic per fer bike, curiós, sí però positiu també.

MTB, MTB, MTB. 

Santuari del Corredor, Olzinelles, i Montnegre

Són les tres rutes de tornada que hem fet les tres darreres setmanes. De les tres he de dir que la més impressionant pel què fa a sensacions amb diferència la del Montnegre.

La ruta va començar abans, darrerament ens costa pedalar el cap de setmana abans de les nou del matí, no va ser aquesta l'ocasió i les vuit va marcar l'inici de l'aventura directes a Vallromanes, a on un bon esmorzar, quatre panets de Viena amb formatge, botifarra blanca, i pernil salat, protagonistes d'aquest instant, una cola, i un cafè descafeinat amb un bon tros de coca va marcar el final d'aquest. Una hora després reiniciàvem el Vol ara direcció al Baix Montseny, el dia des de primera hora era gris, sense Sol, anàvem equipats amb un mix primavera-hivern, calçat d'estiu Giro Privateer amb punteres Mavic, mitjons Inverse HM tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica de màniga curta sintètica de Pearl Izumi, jaqueta Xenon AS de Gore, als primers quilòmetres a 13ºC a la riera de Llavaneres amb els guants Alp-X de canell curt de Gore, i el protector de cara i coll, per després canviar als Hirzl i rodar sense el protector de cara i coll. El protector de coll i cara va tornar des de Golinons fins a casa.

De SV a Teià amb vent a favor, un cop a Vallromanes el vent era inexistent, després direcció a Sant Celoni el vent ja va tornar, i la sensació era d'haver de treballar més a dalt de la bike, bé no era un sensació era un realitat per un vent a la contra persistent. Volíem anar a Santa Margarida però ho vàrem deixar per una altra ocasió, anant directes a dinar, a on un pa amb tomàquet amb pernil salat, galetes, una cola i una cafetera sencera descafeinada van ser els reis del moment. 

El pla des de SC era anar a Blanes, no va ser, no va ser. 

Va ser una decisió de darrer instant, sí, però era una proposta de la setmana passada mentre ens dirigíem a SV des del Baix Montseny, perseguint no tornar per Blanes i fer-ho ja aquest mes de març augmentant un xic el desnivell. 

El Montnegre estava literalment banyat d'aigua, tanta que la muntanya sencera transpirava a cada racó dolls d'aigua, OMG. Quan torno al Montnegre sempre em quedo aturat, quin espai natural, omg, omg, omg. 

Mentre pujàvem des de Sant Celoni els primers metres vaig anar veient la notable diferència del nostre estat de forma a dalt de la bike, seria més concret dir com vaig veure clarament quan feia que no fèiem un Montnegre, massa temps, i que hem fet molts quilòmetres, molts des de la darrera anada a aquest espai de somni. Si bé és veritat que és una ascenció important, també ho és que hem vist un Montnegre diferent, molt, el motiu és clar anàvem més sencers pujant, i per tant podíem gaudir molt més del sensacional entorn que ens envoltava. Fins i tot la Reina que durant tota la sortida d'ahir no va tenir mai bones sensacions, a aquest tram va gaudir del pas per aquest indret que tant significat té per a nosaltres. Ja fa anys de les pujades de la Betty al Montnegre amb la lleugera K2 de l'Home del Montseny size XL, i tant, i així ho recordava ella mateixa ahir, concretament estem parlant del 2003, han passat els anys i ara ho torna a fer com amb la K2 amb una bike rígida de pesos idèntics, per sota dels 9 Kg. curiós, curiósa l'evolució a casa a dalt de les bikes. Hi ha petits detalls que no coincideixen entre la K2 i la Spot Brand, com els frens, ara de disc, com les rodes, ara 29", canvis remarcables cap més. 

Des del Santuari del Montnegre vàrem fer una nova variant, no seria a l'inici de la ruta aquest mot el més encertat, sí que fa anys que no fèiem aquesta ruta, com és anar d'aquest punt fins a Calella. 

Gràcies a aquesta decisió sí que ens va caure un magnífic present perquè si bé la ruta va ser exigent, molt, també va tenir sorpreses de trams ara sí nous per a nosaltres, i que de ben segur seran tornats a visitar en les variants per anar a Sant Pol i a Canet de Mar. Una ruta la d'aquest darrer tram que ens va deixar finalment a la rotonda de l'entrada de Calella venint de Sant Pol de Mar.

D'aquí sense tocar la carretera fins a Caldetes, la carretera general a quarts de nou estava quasi deserta, excepcionalment hi circulaven alguns cotxes, nosaltres amb un vent favorable directes a posar punt i final a aquesta aventura que sense cap mena de dubte té com a protagonista únic el Montnegre, ho pensava així ahir mentre hi érem, i ho penso ara mentre escric la crònica.

Sense beure aigua en tota la sortida, he de pensar que no és preocupant, i que ve motivat per la presència d'aquest vent fred, sense coincidències. 

Amb una incidència, a les costerudes pujades direcció a Calella per Golinons, pel Corredor de les Guilles la Vicious cada tres girs de plat fa un soroll, lleuger però sonor, sembla la cadena oberta, he de fer una bona neteja de les dues bikes i mirar si és el BB, o la cadena, d'aquesta última podria ser per una dia entre molts bassals que estés massa seca tot i haver-la netejat abans de començar la sortida. Amb llums baixant direcció a Calella ja abans de Golinons, amb un mar a la nit més enfadat que durant el matí, OMG.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, a dos mesos de la que hauria de ser la propera cita.

MTB, MTB, MTB.