I tant, i tant, la que propera a les Falgueres Màgiques de Milans ha proposat de tornar, com ahir a viure un instant màgic.
Jo ara encara miro d'entendre, com el de la guineu a Sant Fe a on ella no marxava, i avui amb el present del moment a on aquest cadell m'indicava que necessitava sortir del lloc a on era, a punt d'entrar a un espai a on uns gossos poc amics li haurien com a poc fet molt mal.
A on l'he deixat quasi no podia caminar, he de pensar per tenir pocs dies de vida. Poc a poc però ha anat marxant, sense pressa, i no s'equivocava.
La mare imponent venia a buscar-lo uns metres després, de lluny els crits del cadellet segur que l'han ajudat a localizar-lo.
Vol un altre cop sense Drac :-)
MTB, MTB, MTB.