Caminar cap a una bona direcció ))

Durant aquest darrer 2020 han vingut tres direccions per les tres bikes pendents de muntar, i unes Lake per gaudir del tram, les primeres indiquen la direcció, i les Lake ens hi porten :-)

Curiós que no tinguem més novetats pel què fa a Dracs, ni a Grans Dracs, sí que durant aquest 2020 la Transportadora ha sigut revisada, posada el dia de dalt a baix, i de fet encara estic finalitzant-la, i no té a veure únicament en que té els seus anys que també però curiós que estem repetint reparacions derivades de les operacions fetes pel taller. També cal esmentar que el reacondicionament ha sigut tan extens, s'han reparats tantes coses, posat tantes peces noves que veig raonable que ajustar-les correctament totes requereixi del seu temps. 

Ara en una breu estona tornaré a sortir amb el Gran Drac esportiu directament cap el Baix Montseny, fa un dia humit, cert, una mica com ahir, i les sensacions pilotant aniran totes i cada una d'elles vestides en mode prudència, i tant, i tant ))

Ahir el vespre vaig repassar les pressions de dos conjunts de rodes, un mix de Crest i Flow, no sé molt bé el motiu, entre ells que la Vicious i la Spot Brand recuperaran la seva versió més extrema de MTB, crec, perquè ho escric i visualitzar una ruta de les sogres em treu un somriure, i tant, i tant, quantes vegades no he publicat des de l'extrem del port de Blanes, o des del Palau Sant Jordi, OMG. Cert que avui no podria repetir aquestes distàncies, tampoc està permès, cert, cert, però físicament tampoc està avui el meu abast poder-ho portar a terme amb certa dignitat, he de ser prudent i tocar de peus a terra, a l'hora que la determinació i la constància són els pilars per poder repetir-les en un futur, i si per confinament no podrà ser, doncs que quedi resumit a aquest condicionant i prou, per tan tinc coses, propòsits molt interessant a portar a terme, oi?

Curiós ara a les tres tocades de la tarda venint del Baix Montseny passant de tornada proper a Torrentbó ja en tenia prou, quina tensió pilotar, renoi, renoi, renoi ))

Tampoc ajudava portar el calçat Pearl Izumi, no sé perqué, excessivament gruixuda la sola, no ho sé, en tot cas sí que m'ha ajudat notar un cert aire fresquet rodant a baixa velocitat sempre, com sempre.

Amb tensió m'agafa un punt intens de calor que implica de tenir una certa incomoditat, i que quan entro a aquesta no estic gens a gust. A un altre moment, a un altre espai, si es donés el cas a un altre Mirador lluny de l'actual entraria més en detalls sobre aquesta extranya sensació, però on som/sóc ara cal ser prudent i respectar aquest grau de descripció, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Cercant-la ))

La bona direcció, perquè la necessitem, i tant, i tant )

La direcció Chris King ja és el Mirador, va ser arribar, obrir la caixa on estava guardada, i quedar-me aturat a l'hora que molt satisfet de la qualitat de la CK, renoi, feia dies que no em mirava cap de prop, si bé és cert que la Spot Brand la porta i la Vicious també, no ho sé, literalment el defineixo com un producte de presentació impecable, a veure si restablim la nostra vella relació, i CK passa a ser marca principal de les nostres bikes, de les nostres direccions.

Tot seguit us vull comentar també que la Transportadora de Dracs també ja és el Mirador, la connexió del Turbo substituïda, concretament la tovera, i veurem si ara no respira ni una gota d'oli, també tenim el nou tap del gasoil, com la nova llum de fre posterior de la part superior de la porta, i el més significatiu i diria que important és que ara la T5 ja no deriva de manera important cap a l'esquerra, dic de manera important perquè fa tants mesos que vaig així, de tort, des del març crec recordar, que ara no sé si sóc jo o és ella que tampoc acaba d'anar recta, he de conduir-la més dies per poder veure a on som, en tot cas tinc esperances, prou bé. El motiu que provocava la desviació, sembla que ve pel fet que ara un cop canviats els neumàtics, les llandes, les suspensions, els discs de fre, crec, els silenblocs, tots, ròtules o/i braç de transmissió dreta, s'ha posat de manifest que el pont posterior podria tenir un antic lleuger cop, no hi entenc, però el fet és que el tren posterior està fora de tolerància quan perlem d'alineació, en tot cas ara sembla que detectat el motiu, s'ha corregit compensant, veurem, veurem, en tot cas ara no té ganes d'anar lleugérement però constantment a l'esquerra.

La Transportadora, no va bé, no va bé, i tant que no, el què va és molt bé, molt, quasi de costat a la Superlight, quan parlem de satisfacció en ordre de marxa, evidentment salvant les distàncies, la Santa Cruz és molt Santa Cruz.  Renoi, renoi, renoi, ja us vaig esmentar que ni de nova recordo aquesta bona sensació, millor, millor. Ahir mentre anava cap el Baix Montseny pensava quina millora que ha comportat el reacondicionament portat a terme aquests darrers mesos, molt però molt positiu, que dolça la conducció, fet que reforça el propòsit de valorar de complementar-la amb la incorporació del llit en el sostre de la T5.

En referència els Grans Dracs he procedit a mesurar la caixa de la Transporter per veure com els acomodarem a dins de la Transportadora, internament, de pas d'entrada el marc fa 1,30 m. d'alçada interna la VW fa 1,36 m. d'ampla 1,60 m. he de mirar els passos de roda, i disposem d'una longitud útil de la caixa de 2,40 m, i necessitem per aquest mateix ordre per el Primer Gran Drac, 1,26x0,826x2,280, és a dir d'entrada el primer hi entra, i dos segurament també, perquè 0,826 és la distància entre puntes del manillar, així sobre aquest punt anem bé, sobre 2,280, aquí he de mirar les bases per fixar les rodes davanteres quina allargada tenen perqué podria ser que el total de les bases més el Gran Drac no estés dins de les mides que accepta la T5, en tot cas el Gran Drac pelat i entra prou bé. Cal pensar que la carpa, i la nevera, estaran on són ara, vull dir avui per avui el pla no és haver de buidar la carga de la VW per carregar els Grans Dracs, per aquests motiu sí d'entrada hauré de moure les dues taules que dins de les seves caixes fan de base on reposen les rodes dels Dracs quan hi viatjaven, però que aquestes taules quedarien malmeses amb el pes dels Grans Dracs, així aquestes s'hauran de moure, sí, o sí, miraré quina és la combinació més pràctica/funcional, el Mirador les podria guardar, però ja està guardant molt, més no sé si em va bé. 

Finalment he encarregat a un professional la darrera selecció dels candidats a ser els Grans Dracs de dues rodes del Mirador, el motiu d'haver-ho fet així és pel fet que fa massa temps que no anem en dobles suspensions, fa molt temps que rodem molt lleugers de tot, i aquesta nova modalitat de Dracs requereix d'haver de recordar, de refrescar de molts aspectes que siguent coneguts, per nombre, per la quantitat prefereixo encarregar la feina de seleccionar els candidats dins d'una primera selecció ja feta per mi, però perquè no també estic obert a d'altres alternatives més específiques que intueixo com a possibles però que per les ganes, per els nervis també no sé valorar, en tot cas feia anys que no seleccionàvem personalment els nostres Dracs, de fet ho seguirem fent, Grans Dracs però no serà ara per ara el tram a seguir. 

Baixaran els telons, les portes puntualment s'entre tanquen, la llum tindrà més barreres per arribar-nos, no passa res, en el tram moderat on som, dins d'aquests condicionants important el gaudir de les aventures prudentment no ens les hem perdut, fins i tot sense sortir del Mirador, aquest fet el de sortir no és vital per si mateix si no perquè de mentre les entrades i sortides han anat quedan cada vegada més coartades, i l'experiència fins avui ha sigut força tensa, molt exigent mentalment, de mentre minut sí, minut també hem treballat, estem treballant per dins de les excepcionals i tristes circumstàncies treballar de valent per fer-ho molt interessant, no és una garantia de poder aconseguir-ho, en cap cas, però sí de tenir la possibilitat de donar-se'n les condicions de poder-ho portar terme, i la preparació per interessant ja s'ho val, que és on som ara, amb el ja s'ho val. 

Passats els dies, una o dues setmanes puc confirmar amb la boca petita que la T5 ja no deriva a l'esquerra, no que el volant estigui recte, que segurament també, i que pel confinament de cap de setmana per prudència en les meves anades de cada dia al Baix Montseny no la utilitzo, hi vaig amb el Gran Drac més extrem, i renoi si n'és de radical, OMG. La Transportadora en aquests moments treballa entre setmana i prou, i el Gran Drac més nou ho fa de divendres a diumenge, i així evitem o mirem s'evitar aturades no necessàries en els controls, que tot s'ha de dir que en aquesta ocasió no he coincidit amb cap d'ells, Coll de Pollastre, i Collsacreu en són la causa, he de pensar. Demà dilluns ja tornarà a Volar la VW, que bé, que bé, com sempre mono direccional ,  SV-SC-SV, així estem des del març, i he de dir que tot i ser una disciplina exigent, ho és tant com gratificant ))

He de compartir una aventura vella, que per a mi torna a ser nova, però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció.

MTB, MTB, MTB. 

29 )

Que bé que van també les nostres 29, les quatre, i tant, i tant, com les dues Lynskeys en 27,5 de la darrera intervenció, les Lynskeys, la Spot Brand i la Vicious en 29 van també genials, i tant.

De fet quin privilegi poder gaudir d'aquests Dracs, de tots ells, o millor dit, pensar-hi, perquè avui després de poder, nosaltres res de res, a casa, i des del Mirador mirant com passen en bike, corrent, a peu, renoi, i nosaltres aturats com si estessim a la 17, no a la 18 )

Per tant seguim confinats, ara per ara, i poder sortir per decret no ens ha inspirat avui per avui. Sí però que vaig pensant en els nous components de les noves bikes, poc a poc. 

Amb les 29 igual que amb les 27,5 penso en el tema dels pneumàtics, de les gomes ideals, i un somriure em ve seguidament, també pausadament, quan penso en aquest punt en el fet que  podria indicar possibilitat de Vols, bé que tinguem formalment la possibilitat de sortir, i que les pensades siguin de pneumàtics interessants, és de tram, i tant, i tant.

Amb el darrer Gran Drac, ja que parlem de pneumàtics, una elecció unilateral del concessionari dels dos pneumàtics davanters amb menys de vint mil quilòmetres per uns de més adherència, i tot i que amb un perfil correcte però diferent de l'original, més quadrat, des del primer metre, i no és metafòric va modificar que no empitjorar el comportament, l'agilitat extraordinaria que presenta aquest Gran Drac, la vivacitat en trams revirats,  fet que va implicar passades unes hores de tornar a muntar els vells, com sona, que tot i no ser nous sí que mantenen aquesta diversió que tant valoro en aquest Gran Drac, i concretar que calia tornar a demanar un joc nou, però aquest cop idèntics els pneumàtics originals, i així estem. 

Ara el concessionari està tancat, he de muntar properament aquests pneumàtics nous que estan dipositats a l'estanteria del taller des de just abans del confinament, o sigui que quan sigui prudent posaré fil a l'agulla. I veure quin destí li dono el joc nou estrenat i prou, bé pot passar, tot i no ser una decisió meva, cal tenir paciència :-)

Sobre els Dracs, amb ganes de localitzar els components per muntar les noves bikes, i aquest aspecte de les gomes, a veure, a veure. De fet motivat a pensar-hi, res més, fin i tot a fer-los venir, a muntar-los no tant, caldria una logística complicada per poder organitzar la seva zona de descans del Mirador, i l'ús, la seva utilització un cop estiguin tots a punt no sé massa bé quin pot ser, vull dir que no són bikes que millorin les actuals, ni facin un paper diferent, i per tant diria que tinc una certa confusió, o no, o no. Per què les vaig fer venir? avui quasi que tinc dubtes, bé de dubtes en tinc a centenars, vull dir sobre pneumàtics pel fet que ens ocupa, no ho sé, d'entrada, després dels primers minuts sí que en sé el motiu, que no és d'exposició, ni molt menys d'argument breu, i té una relació extensa amb les dues darreres curses de 24 hores SOLO, de Finale 2018, i la WEMBO d'Escòcia del mateix any, bàsicament, les males sensacions a les dues aventures a diferents hores la quinze i la dinou respectivament, el què queda passats els mesos d'aquestes dues treballades experiències de 24 hores és el motiu de fer venir els nous Dracs, i ara d'entrada també penso que les Lynskeys actuals que tenim i que les vàrem fer venir expressament són ideals per a les nostres properes aventures SOLO, de ser, de ser. 

En tot les bikes noves estan ja el Mirador, i no dues, si no tres, i totes estan descansant a la Transportadora, vull dir, és a on som, i així mentre aquest és l'estadi no fan, i quan ho esmento sempre penso, el problema de les rodes i els seus respectius Ikon, de totes elles amb el  segellant Notubes quan aquestes no surten a rodar, és el primer problema per mi quan les bikes estan aturades, renoi quina llàstima pensar així, no dic trist perquè tenim rodes, aquest ja és un bon punt de partoda, i quines rodes, el què vull dir és que un líquid sigui el motiu de no fer, o de valorar de no fer, bé, també em ve condicionat perquè anys enrera no tenia la tècnica que es requereix per fer pujar els pneumàtics TR, i menys per muntar-los a les llandes, se'm feia un calvari muntar els llavis dels pneumàtics, després passats els anys vaig millorar aquesta tècnica, no sense espatllar entre muntatge i muntatge un tendó del dit gros de la mà esquerra, com sona, com sona. Però en primer terme segueixo pensant com si em seguís costant horrors, he de pensar que ja passarà, perquè si no, no tindrem mai les bikes noves, que tampoc passaria res perquè tenim les dues Lynskeys totalment a punt per iniciar Vols i perfectament preparades pel propers reptes SOLO, de donar-se les circumstàncies per fer-ho. 

Spaceframe, un bon nom aquest, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

11:11 :-)

És una bona hora per fer una breu aportació.

La Transportadora de Dracs torna a ser al taller per finalitzar, rematar els darrers detalls de l'extens i laboriós reacondicionament, i tant. Tinc moltes ganes de tornar-la a tenir, anem ja pel tercer mes complert i a punt d'entrar el quart, i no diré lents, en cap cas perquè no ens hem aturat ningú dels que intervenim en aquest petit però també laboriós projecte, i tant que no, diria fins i totg que ho estan/em fent tots prou bé. Un cop ara que estem a punt que torni cap el Mirador estic mirant de fer-la cinc places, a veure, no perquè les necessiti, si no per únicament estudiar la possibilitat, ja veurem, el fet que sigui de dues places però homologada per nou està prou bé perqué ens dóna l'opció a poder incrementar-les, tot i que fins avui sempre ha anat bé que fos de dues, certament. 

El darrer nou Gran Drac torna a portar els pneumàtics d'origen i torna a funcionar molt i molt bé, que bé, que bé, que bé. Quan dic d'origen vull dir els vells, els que ja portava, ara n'estan venint uns de nous idèntics pel què fa a model, a veure, a veure.

L'Ibis de color gris es queda a casa, la proposta de poder retornar-la implicava de fer un albarà de tornada detallant que tornava una Ibis de color negra, i jo no he rebut una Ibis negra, si fos negra ja m'estaria bé, ara grisa també, quin remai,  si no que jo he rebut un quadre Ibis de color gris, aleshores no la puc pas tornar adjuntant un albarà que detalli que torno una Ibis de color negra, perquè quan la recepcionin amb un albarà fer per mi a on detallo que és negra vist el perfil d'aquesta botiga em diran/reclamaran un quadre de color negre argumentant que jo mateix he declarat documentalment que era negra i a dins la caixa els hi he enviat un quadre Ibis de color gris, i si no hi adjunto un albarà  concretant que torno una Ibis de color negra no em donen el número de devolució, i sense aquest número no m'accepten la devolució, tot i ser un error d'ells i acceptar per la meva part fer-me càrrec dels costos de la devolució, o sigui un garbuix, en definitiva que tinc una nova Ibis, grisa però, una Ibis, renoi, renoi, renoi, vale sí d'un color rar, però rar, però ja se sap és una Ibis i la tradició obliga a que aquesta marca sempre fa cosetes així, sempre té un final amb un punt d'amargor que t'agafa sempre distret per preparat que estiguis. En tot cas ara tocarà anar fent la llista de components, de mentre deixaré que passi a formar part de la petita col.lecció de casa. Passades les setmanes, els mesos, fins i tot alguns anys veurem què fem, veurem a on som, oi?

El quart quadre, des de diumenge que ja està muntat, pendent de poder muntar els frens Sram Ultimate que no sé perquè no porten les brides de manillar, les he demanat tot seguit, així com tampoc portava el quadre l'eix del darrera de 12x142, ara de mentre n'he posat un dels que sí porten els dos quadres de titani nostres. La bike pesa una mica més del previst, per una nova confusió també amb els pneumàtics a on dos Ikon EXO 3C TR 2.35 resulta que són realment dos Ardent EXO 3C TR 2.35, aquests darrers doncs són els causants d'aquest increment notable de pes. No passa res, una bike de ferro HT geared en 1x11 rondant els 11 Kg. està prou bé, ambs els Ikon aniríem molt per sota, certament, però tot no pot ser oi que no? :-) 

Preciosa la brida Hope de 30 mm. del ST, m'agrada molt més que la germana de la casa Thomson, les dues són mecanitzades, també és molt singular el manillar de titani Thomson crec recordar que a 8°, particular sí, amb molta personalitat i pesadíssim també, per sobre dels 300 grams, a primat la qualitat, i no la lleugeresa d'aquest. Tija, i potència, Cobalt 2/3, i direcció Forty, Crank Brothers i Cane Creek respectivament, i la transmissió si hagués sigut single speed hauria sigut XTR, de fet la vaig fer venir, finalment en ser geared hem anat a un grup SLX, dens però fiable, i que va implicar de tornar les XTR. No passa res, si hagués sabut que l'Ibis es quedava no les hauria tornat, ni tampoc el BB92, crec que era, no passa res ja tornaré a fer la comanda pels components de l'Ibis. Molt guapo també el porta bidó King Cage, i prou lleuger certament. Les rodes impecables, per ser geared, unes DT Swiss XR 1501, de 22,5 mm. són lleugeres, molt, per sota dels 1.550 grams sense tanques, i preparades  per a TR, per cert els Ardent van pujar sols o quasi, quina joia, únicament amb la bomba d'aire de mà i sense cap mena de treball especial, senzillament perfectes vers aquest aspecte, les boixes són unes DT240, no cal dir res més si fem referència a la fiabilitat. Em queda únicament muntar els frens esmentats, muntar cable i funda, i ajustar l'extranya transmissió amb un únic plat de 34, i darrera un 11-42, dic rar perquè amb un 34-11 siguent geared no sé com s'ho fan per seguir a una triple plat amb un com a poc 42-11, i ja no et dic res per les pujades passats els primers 60' un 34-42 vers un 22-36, si que ha millorat la forma física del biker mig, impressionant :-)

Un bon projecte de bike, singular, molt, perquè bikes de ferro actualment, poques, i aquesta un cop passi a single speed, de ser, per un conjunt de factors coincidents baixarà el seu pes fins a rondar els 10 Kg. Un xic per sota fins i tots, amb ordre de marxa sense les eines i el bidó estarà pels 9,8 Kg. per sota d'aquí amb un quadre de ferro, i siguent 29" ja quasi que poc hi ha a millorar. El quadre sol pesa 2,360 Kg. vull dir que no dóna massa joc, les rodes i forquilla són molt lleugeres, les primeres en 29" per sota dels 1,6 Kg, i la segona a 490 mm. per sota dels 800 grams és un molt bon punt de partida, i tant, mirant de compensar la densitat del quadre, no evitant, perquè el meu bon amic la vol de ferro o de ferro, prou bé, doncs de ferro )

Estic molt millor de la meva lesió del psoes ilíac, no totalment recuperat motiu que fa que les caminates prudents siguin les úniques activitats físiques per part meva, res més. Segueixo sense Vols, i sense reinciar tampoc la necessària recuperació al fisio, poc a poc, tot i ser proper a tornar a aquestes darreres, i tant  i tant :-)

MTB, MTB, MTB. 

1a aventura demà? :-)

Veurem si és així, dubto sí les lleugeres i ràpides, o les lleugeres i lentes, ho decidiré de bon matí, o no tan de bon matí :-)

Demà havia de ser al circuit, a Tarragona, havia d'anar a veure en directe el que ha de ser el nou Gran Drac a casa, el que presumptament m'ha de portar de la porta del Mirador a la porta d'entrada on tenim ubicades les diferents màquines de prosperitat, però els dubtes, així com la meva errònia interpretació de la recepcionada per mi manca de calidesa, fins i tot diria d'extrema fredor m'han fet agafar-me ben fort a l'aventura proposada a darrera pel Baix Montseny.

Planer, haurem d'anar a veure el Gran Drac als UK, serà de ser, una gran aventura, crec, en la seva versió EUR però, que si no l'espasa no ens quedaria ben encarada oi? :-)

A veure, he preparat l'energia requerida per demà, he carregat bateria, he seleccionat l'equipament ja de tardor, per si de cas, i també el casc, les ulleres, i en darrer terme els guants, i les debutants Mavic tan especials d'Escòcia tornaran a sortir si surto des del Mirador, si no, no caldran, però els esmentats  ja estan tots a baix esperant per acabar de muntar l'armadura de gala a minuts, els darrers previs a l'inici del Vol :-)

Estic nerviós, no sé que m'ha fet pensar que demà podria ser dia d'aventura èpica, rar, seria la primera en setmanes, diria que fins i tot mesos, no ho sé, fins a segons de rebre la proposta de SC estava valorant de fer les dues hores amb el darrer Gran Drac arribat a casa, també molt motivat per la pujada que he fet avui fent Mata, Collsacreu, SC, Collformic, Viladrau, Sant Marçal, Santa Fe, SC, Collsacreu, Mata, i l'arribada al Mirador ha sigut antològica, per ser immensament divertida, tan que em deixa una mica neguitós mentre ho escric, el que us deia, valorant estava d'anar fins al circuit, a on m'hauria calgut un casc específic, i a on Bell com ja havia compartit a aquest espai podria ser el candidat, no ho sé encara però, i menys ara que ho he posposat.

De mentre els Dracs estan a punt, un dels tres serà qui dirigeixi el Vol, crec que dependrà del moment, de l'hora de l'inici de la jornada, si és primeríssima hora serà el Drac d'Escòcia, si és segona hora serà la ràpida Vicious, a veure, ara mateix preferiria el primer, pel recorregut que marca ell, Santa Mònica, el Corredor, el Santuari, Vallgorguina, Olzinelles, SC, i a partir d'aquí començaria l'aventura, que sigui quina sigui segurament passarà per Arbúcies, i la tornada desfent a l'inrevés des de SC, i si és el segon seria un mix enrevessat, per aquest motiu estaria bé el primer, dubto per les pujades de tornada des de SC direcció al Corredor, pel fet que de tornada a aquest punt ja portaria cent quilòmetres amb un desnivell proper als tres mil metres, i certament que no tinc el físic en aquests moments preparat ni de lluny per aquest nivell d'exigència, cert però que n'estic ben mentalitzat ara mateix, i tant :-)

He de preparar els dos bidons d'aigua, per si de cas agafaré les claus de la Transportadora de Dracs que descansa a SC, i sempre pot ser un recurs de salvació de darrera hora, i tant, ho escric hi penso, bona pensada, molt bona pensada.

MTB, MTB, MTB.

Temps d'espera :-)

Dolça crec, si més no durant aquestes tres darreres tres setmanes a on la construcció d'una de les màquines de prosperitat s'ha aturat, no sé si definitívament, però mentre la tranquilitat reina al Mirador, i no per estar aturats, si no per seguir treballant en les altres màquines :-)

Des del Mirador tot és més pausat, crec, si més no ho visc així, i aquest aspecte, el de creure que és així és el que fa que el cel sigui del color que ens agrada, el propi de cada estació.

Fa una estona revisava els equipaments que tinc a punt per aquesta primavera, i també les rodes davanteres més noves que vaig fer venir muntades als darrers dies d'abans de marxar a Escòcia, tot bé, millor dit molt bé, i tant. La resta de rodes, dos conjunts sencers descansen a la Transportadores de Dracs a SC. Valorant estic si porto aquest estiu la Transportadora al Mirador, i deixo protegit el Nou Gran Drac, aquest més radical, crec que serà veurem, veurem. 

Ara feia uns dies que no em dedicava a les bikes, que no vol dir que no les rondi, i tant, i tant.

Dubto de si fer venir Dracs nous, també de si fer venir uns altres dos Dracs específics per creuar els Pirineus, sé que no cal, crec, i que tampoc tinc clar quan hi tornarem, i les pensades quan van en aquesta direcció cada vegada són més llargues, i més llargues, i també emocionants, molt emocionants. 

Ara un cop publiqui aquesta intervenció miraré una estona quines opcions tinc, i valoraré un altre cop per enèsima vegada què fer. Sí ja ho sé, un munt de voltes a uns mateixos aspectes que es van repetint, cert però és que pel què fa a mi, lent i repetitiu són les meves dues eines perfectes per avançar, poc a poc, sí, molt poc a poc, i també en moltes ocasions he de desfer el tram, i no poques vegades, i tant, i tant, quasi tantes vegades que podria passar a ser la norma, i no l'excepció.

MTB, MTB, MTB.

En espera :-)

Mirant que les primeres bones sensacions es quedin, i tant, perquè del darrer Vol l'experiència d'aquest, el resum és d'unes sensacions que no són en cap cas les què vull, i tant que no. 

Des de la darrera intervenció que no he fet cap més Vol, i ara per ara no tinc previst fer-ne cap més. Diumenge hi havia proposta Montnegre, i no va ser, sí que va ser una anada al cinema amb el Gran Drac un altre cop a Girona, en aquesta ocasió a veure a en Clint Eastwood, renoi, renoi, renoi. 

Girona els cap de setmana sembla Arenys de Mar entre setmana, fent referència a la poca assistència del públic al cinema, que ja m'està més que bé, però segur que no pensen de la mateixa manera els propietaris de la sala, crec.

Teníem les noves Lake pels Grans Vols, ara també tenim una nova generació de Lakes per els Vols, fa uns dies que són a casa, dins de les seves respectives caixes, i que de moment no sortiran, cert, he d'esperar a refer-me, i sé que sóc reiteratiu, però també he d'esperar seguint les instruccions del fisio, esperar a que vinguin les temperatures, i ara miraré de definir-ho més bé, les temperatures amb mínimes de 20° :-) i crec que vaig a posposar un temps els Vols, és que des de dilluns que estic diria que bé, o del tot bé i necessito gaudir d'aquesta sensació d'estar bé uns quants dies seguits, molts millor dit.

Ara per ara els Grans Vols amb el darrer nou Gran Drac no poden durar masses hores, com sona, com sona, i ahir mateix direcció al Principat l'aturada va ser a Bagà, el límit vull dir, després, a partir d'aquest punt cada tram va ser de tornada cap al Mirador. Tenim un nou Gran Drac, no diré un clàssic, però sí un Gran Clàssic, i tant. Creia que ens l'hauríem de vendre passades les primeres setmanes, per la seva radicalitat, per la seva duresa, de fet a la primera i darrera anada a La Cerdanya a l'alçada de La Collada venint de SV la decisió, que va quedar per sort únicament en conversa era que deixàvem el Gran Drac a aquell punt i tornàvem en helicopter a casa, estàvem esmicolats, i tant. Finalment aquell dia vàrem continuar. Ahir no però, seguint el fil de voler mantenir presents les bones sensacions arribades el dilluns, a Bagà va ser el final del destí. Un cop a casa, neteja complerta, i avui passades les hores tocarà fer manteniment de pastilles i discs de fre, a on el límit és la neteja i no la seva substitució. Un eix a 260 mm. no a 300 el responable d'un comportament divertidíssim, cert que i aquesta és la seva característica que el porta a la zona de clàssics, i una segona característica una relació curta que implica de ser concret pujant, i no ser una eina, com ja és tradició a casa, ni de planers ni de baixades ràpides, és a dir seguim a tram Single Speed, i tant. I aquest comportament impecable, a trams sempre revirats, tan emocionant no la podem mantenir més de quaranta cinc minuts, és la realitat avui :-)

Ara pensant en els Vols, únicament això, pensant, per mantenir la prudència, i aquest matí per evitar el Vol ens hem decidit per una jornada, dinar inclòs al Circ Cric, garantia aquest d'una estona memorable.

Demà entrem ja a la 20, renoi, renoi, renoi, i no sé com hem avançat tan bé a les anteriors, sí que cal seguir el fil d'aquestes oi?

MTB, MTB, MTB. 

Divendres i dilluns :-)

Sessions amb el fisio al Baix Montseny, prou bé, prou bé, i tant, a on poc a poc però una mica cada dia les sensacions són millors, crec, crec.

Això sí fins avui res de bike, renoi, renoi, renoi :-)

De mentre els equipaments de principis de primavera/tardor pels Vols resten a l'espera, i crec que entre ells i el Drac que fa el mateix que ells,  hi ha sempre una mateixa conversa, una única pregunta, quin dia serà el primer Vol?

Falten disset dies per l'arribada del darrer nou Gran Drac, i certament que qui espera desespera, oi?

MTB, MTB, MTB.

Dilluns i dimecres :-)

2/3, ara a veure demà divendres si finalment el Baix Montseny, SC, al vespre és el punt de coincidència a casa del fisio, a veure, a veure :-)

De mentre ahir la sessió amb l'Adreu a les vuit del vespre va posar en evidència un altre cop que els motius de l'aturada encara avui, demà també segur, són sempre tangibles mentre estic dins de la sessió, a on una cintura de cristall així ho indica sense contemplacions, renoi, renoi, renoi. 

Unes sensacions ronden ara ja sí dins del meu cap de com podrien ser els Vols a les properes matinades, entre les Fades de la Foscor en retirada, i els cavallers de la llum entrant, són totes i cada una de les imatges que es van repetint ara sí ara també, i són concretament també els equips Alp-X i C7 2in1 els protagonistes de cada una d'aquestes matinades, concretament els quatre culots nous pendents d'estrenar-se dins dels Vols.

I aquestes pensades del trenc d'alba dins del Vol em fan veure que la recuperació segueix per bon camí, de ben segur, de ben segur, i tant, i tant, si més no pel què fa a sensacions, a les pensades, les darreres. 

 

Més novetats, l'arribada del darrer nou Gran Drac s'ha avançat, com? com sona, com sona, no únicament no s'ha endarrerit si no que lluny de ser el pronòstic d'un darrer projecte fallit avui tot apunta a que serà una realitat, i no únicament això si no que les notícies d'avui són que serà realitat quinze dies abans del previst, així doncs estic a 25 dies de l'arribada d'aquest a les nostres costes, que no però al primer portal del Mirador, OMG :-)

Hauré d'anar preparant els equipaments específics pel què podria ser el proper i primer Gran Vol, programant també la primera ruta de tres dies, o únicament de dos de poder ser, a La Cerdanya, certament que ho escric i encara no m'ho crec, o sí però no veig el moment dins d'aquests propers 25 dies de consolidar mentalment que serà finalment una realitat. 

De mentre he de tornar a la realitat d'avui, i seguint el fil daquesta demà em toca nova anada al Baix Montseny, a SC, al fisio, un altre cop a les vuit del vespre a on demà toca treball més intens, perquè ahir va ser una sessió activa sense apropar-se mai a la categoria  d'intensa, per mirar de mantenir les tres sessions, i evitar caure un altre cop a les dues d'on venim, veurem, veurem. Mentre ho escric, tot seguit les imatges són dins del Drac amb el Drac, i també a Finale, i tant, i tant, que bé, que bé, que bé, abans però cal sortir del què podria ser la sortida del túnel, i l'entrada a les seqüències de 11/14, de les que quatre són dins del Drac, dues dins dels Vols de llarga durada, i cinc dins de la preparació específica fora dels Vols :-)

MTB, MTB, MTB. 

Sense Fades :-)

De la Foscor, hi pot haver llum, i tant, oi?

Sense color, pel què fa a la imatge, el negre és, vindrà el Gran Drac però amb molta llum, això espero :-)

Culots C7 PRO 2in1 de Gore negres, guants C7 PRO Negres, mitjons Pearl Izumi egres, calçat Ultimate de Mavic negre, renoi, renoi, renoi, millor seleccionar arribades d'equipaments a partir d'avui a on estar estàtic fa quatre dies que ja no és moneda present al Mirador, tot i que crec que el color pel què fa a equipaments seguirà a tram de la Foscor.

MTB, MTB, MTB.