En espera :-)

Mirant que les primeres bones sensacions es quedin, i tant, perquè del darrer Vol l'experiència d'aquest, el resum és d'unes sensacions que no són en cap cas les què vull, i tant que no. 

Des de la darrera intervenció que no he fet cap més Vol, i ara per ara no tinc previst fer-ne cap més. Diumenge hi havia proposta Montnegre, i no va ser, sí que va ser una anada al cinema amb el Gran Drac un altre cop a Girona, en aquesta ocasió a veure a en Clint Eastwood, renoi, renoi, renoi. 

Girona els cap de setmana sembla Arenys de Mar entre setmana, fent referència a la poca assistència del públic al cinema, que ja m'està més que bé, però segur que no pensen de la mateixa manera els propietaris de la sala, crec.

Teníem les noves Lake pels Grans Vols, ara també tenim una nova generació de Lakes per els Vols, fa uns dies que són a casa, dins de les seves respectives caixes, i que de moment no sortiran, cert, he d'esperar a refer-me, i sé que sóc reiteratiu, però també he d'esperar seguint les instruccions del fisio, esperar a que vinguin les temperatures, i ara miraré de definir-ho més bé, les temperatures amb mínimes de 20° :-) i crec que vaig a posposar un temps els Vols, és que des de dilluns que estic diria que bé, o del tot bé i necessito gaudir d'aquesta sensació d'estar bé uns quants dies seguits, molts millor dit.

Ara per ara els Grans Vols amb el darrer nou Gran Drac no poden durar masses hores, com sona, com sona, i ahir mateix direcció al Principat l'aturada va ser a Bagà, el límit vull dir, després, a partir d'aquest punt cada tram va ser de tornada cap al Mirador. Tenim un nou Gran Drac, no diré un clàssic, però sí un Gran Clàssic, i tant. Creia que ens l'hauríem de vendre passades les primeres setmanes, per la seva radicalitat, per la seva duresa, de fet a la primera i darrera anada a La Cerdanya a l'alçada de La Collada venint de SV la decisió, que va quedar per sort únicament en conversa era que deixàvem el Gran Drac a aquell punt i tornàvem en helicopter a casa, estàvem esmicolats, i tant. Finalment aquell dia vàrem continuar. Ahir no però, seguint el fil de voler mantenir presents les bones sensacions arribades el dilluns, a Bagà va ser el final del destí. Un cop a casa, neteja complerta, i avui passades les hores tocarà fer manteniment de pastilles i discs de fre, a on el límit és la neteja i no la seva substitució. Un eix a 260 mm. no a 300 el responable d'un comportament divertidíssim, cert que i aquesta és la seva característica que el porta a la zona de clàssics, i una segona característica una relació curta que implica de ser concret pujant, i no ser una eina, com ja és tradició a casa, ni de planers ni de baixades ràpides, és a dir seguim a tram Single Speed, i tant. I aquest comportament impecable, a trams sempre revirats, tan emocionant no la podem mantenir més de quaranta cinc minuts, és la realitat avui :-)

Ara pensant en els Vols, únicament això, pensant, per mantenir la prudència, i aquest matí per evitar el Vol ens hem decidit per una jornada, dinar inclòs al Circ Cric, garantia aquest d'una estona memorable.

Demà entrem ja a la 20, renoi, renoi, renoi, i no sé com hem avançat tan bé a les anteriors, sí que cal seguir el fil d'aquestes oi?

MTB, MTB, MTB. 

Puntual :-)

El Vol de diumenge, prudent diria fins i tot sense ser-ho, perquè si bé vàrem mirar de ser molt prudents, les sensacions mentre, i després de la sortida no m'han animat massa, per no dir gens.

Per sort una anada a la mateixa tarda al cinema a Girona, la segona d'aquest mes, al vespre va permetre de centrar i molt els ànims del què podria ser, i d'una manera preciosa mirar de recuperar les bones sensacions del dia a dia.

El Vol de diumenge va anar bé, però no rodàvem a 20°C, ni tampoc a 10°C, si per sota d'aquest darrer, i això no va ser prudent. En contrapartida l'anada al cinema amb el Gran Drac, tot i endolorit de cintura, renoi, va ser un bon revulsiu, i tant. Un parking molt poc ocupat proper al Pont de Pedra va protegir les ales del Gran Drac mentre nosaltres gaudíem de l'anada al cinema, en aquesta ocasió Green Book la protagonista del vespre, i un breu cafè, de menys de deu minuts previs a tornar al Mirador amb el Gran Drac. 

Ni les carreteres d'accés a Girona són les mateixes, renoi, hi ha llocs que no vaig quasi reconèixer, finalment però ajudat per l'anada anterior que tenia el mateix objectiu, és a dir anar al cinema també a veure Dumbo, i que ens va portar a voltar entre una gran quantitat de turistes, turistes i més turistes, OMG.

Curiós el lloc del cinema a un patí interior d'un bloc d'edificis, que diferent, no sé referit a on, però sí que diferent. 

Escric i valoro si ara a l'hora de dinar surto una estona en bike, a veure, la temperatura 17°C aparentment, aparentment, i dic dos cops aquest mot perquè fins avui un aire fred no m'ajuda a ser constant, i la conseqüència és que a part de no tenir bones sensacions a dalt de la bike, tampoc les tinc després quan he d'anar al fisió, i de fet en dues ocasions he anat a SC, i en els darrers minuts he posposat  per a una altra ocasió la sessió, renoi, renoi, renoi. El dilluns al vespre no, tot i que a minuts d'entrar pensava en tornar a posposar, i refer el camí de tornada cap el Mirador. Per sort no ho vaig fer, i avui estic molt millor, res a veure en com estava diumenge i dilluns. Diumenge quasi no podia conduir de les molèsties en aquesta ocasió del gluti dret, fet que m'ha comportat de dilluns i dimarts a utilitzar un vehicle amb canvi automàtic, amb el manual impossible ni pensar-hi, perquè sols de fer-ho ja estic incòmode :-)

Ara miro per la finestra del Mirador i tot seguit l'opció Vol va perdent força, i l'opció Gran Vol guanya punts, curios perquè ara mateix sembla que no fa vent, també sembla que no fa fred, i la reflexió va en aquesta direcció, veurem a on vaig a parar finalment, també podria donar-se que cap d'elles caminés, i tant, i tant.

Molt content en pensar que d'aquí a res els Vols a temperatures més càlides dins de la primavera caminaran i molt, potser no serà, potser, però pensar que sí està molt bé. 

Que bé recuperar les bones sensacions al gironès, millor dit, que bé rememorar-les, perquè, i per què no? Passen els anys, sense aturades, sense intermitències, i tornen les estades, les bones estades, i en aquests termes sempre les sensacions sumen, no diré sempre són bones, sí puc compartir que en aquest tram molt càlides, molt, mtb, mtb, mtb. 

Quan les muralles poden ser pilars.

MTB, MTB, MTB.

Girona.

No som de fàcil accés, en cap cas, no per res, en cap cas, sí perquè així ja ens està més que bé.

Tancament de caixes, no ho sé, de portes segur que sí, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Dracs de Girona.

MTB, MTB, MTB.

Dracs de Girona.

 MTB, MTB, MTB.

Pensament agradable.

Amb en Josep el divendres fent el cafè de cada mig dia, comentàvem que la sensació el dijous dinant a la plaça de la Independència era un moment molt personal per a nosaltres.

Som propietaris del nostre temps, mentre la salut ens acompanya, aquesta, l'hem millorat i molt des del 2005, els tres, des del 2000 en el meu cas, i ja estem al 2012, dotze anys caminant en un mateix sender, no de feina que és molt més vell, de qualitat de vida que és molt més bell.

L'arribada del portaavions més gran del despatx a Girona, aquest cop engalanat de biker, marca un dia abans i un dia després, el dia abans ens queda anys per darrera, el dia després és un cop som entre els murs de l'antiga Girona.

Ja fa uns anys, cap al 2005, que cercàvem un espai pel nou despatx a  Girona, per a nosaltres que les coses tinguin un sentit és la clau de tot plegat, si entenem cap a on anem, la porta de casa és oberta sempre, si no ho entenem si està un temps oberta, després amb el pas del dies, molts,  si no entenem quin sentit té quelcom, lentament la porta es tanca.

Girona, es repeteix, ara ja fa una pila d'anys que el casc antic em tenia captivat, ara passats aquests anys,  uns quaranta, no són molts per la història d'una ciutat, sí per la d'una vida, tornem a posar-hi peu, fet que s'ha repetit any darrera any.

Ara fa uns quatre anys periòdicamet anàvem a l'aeroport de Girona, aprofitant les anades i les tornades sempre, però sempre dinàvem a Girona, ara cada dijous hi som, aquest cop a Salt, curiós perquè mai als darrers vint anys hi he anat per un decisió pròpia, si no que m'hi ha portat la corrent, quan anàvem a l'aeroport no anàvem a Girona, era un més a més, quan som a Salt, m'hi van portar a mi a Salt, jo no hi hauria anat mai, no perquè no sigui interessant, que ho és, si no perquè el camí no passava per Salt.

Certament la sensació de poder ser-hi aquest dijous, la manera de ser-hi, i no pel fet de ser-hi en bike, que també, si no el to distès en ser-hi, el gaudir mentre rodàvem per Girona, el gaudir de les vistes, de les parets centenàries, dels murs caiguts, dels refets, del dinar, de la tarda posterior al dinar, de tot plegat fa que el divendres al matí, les sensacions de la jornada anterior agafin encara més força, molta més força.

I Love Girona.

MTB, MTB, MTB. 

Dos dies.

Us he preparat una intervenció que segueix a la d'aquesta nit, que parla sobre la jornada viscuda el dijous.

Us poso la imatge d'en Josep perquè la crònica comença amb una conversa els dos fent un cafè divendres, un dia després de la jornada a BO.

Crec que us agradarà.

Entre demà i demà passat, la milloraré, perquè encara pugui ser més útil, que pugui sumar a propostes ja existents. Aquest és el propòsit, això no vol dir que aconsegueixi aportar quelcom interessant, però com deia l'àvia al cel sigui, qui fa tot el què pot no està obligat a més.

MTB, MTB, MTB.

L'escrit que he preparat acaba així, I Love Girona, millor impossible, oi?

Crònica gironina.

Coming Soon.

MTB, MTB, MTB.

La millor baixada corriolera: Yesterday-Girona

Pepararé aquesta tarda-nit la crònica d'ahir dijous amb els BO.

D'aquí a res una any de les sortides a BO.

MTB, MTB, MTB.

Coming Soon.

Girona, i no em cansaré de dir-ho, Girona.

Anant a cercar la bruixa de la catedral.

Una sortida la d'ahir a on la insinuació de la presència,  pel pas pel Pont de Pedra,  de la novícia convertida en cocodril amb ales de papallona de lluminosos colors, en va fer veure que era necessari insistir, insistir, es respirava que ella era molt propera al meu Drac.

I tot, tot pel fet que en Miquel em va fer veure a la bruixa de la catedral, mirant sempre cap  avall, mai cap al cel, amb la boca ben oberta per deixar brollar el pas de la caiguda de la pluja recollida a l'angle de la torre de Carlemany, gràcies Miquel, un instant de llegenda.

I seguint el sender d'escriure amb lletres amb significat propi, amb en Narcís de Can Bici Oci s'imposa concretar data per a una nocturna hivernal estrictament entre els carrers humits del casc antic de Girona, i a on el meu Drac com ahir, haurà de notar la presència d'aquest cocodril volador, perquè no ens esperarem a l'alba per poder-lo veure, no ens esperarem, oi que no?

Després de rodar si s'escau un bon sopar, no abundant sí suficient.

De mentre no tenim  data per a la nocturna pel casc antic de Girona, sí que tenim però una breu, molt breu crònica de la darrera sortida per ella.

Una sortida d'inici amb un lleuger fred, per anar lentament entrant en temperatura.

No serà una crònica com s'estila a aquest Blog, pel fet de que aquest primer tram el tenia preparat d'ahir quan les aigues estaven al seu lloc, avui no hi són i per tant us poso les imatges i un breu comentari.

Ja tindré oportunitat d'aportar noves aventures, no als propers dies, però sí després d'aquests.

Bones escalades.

I tant.

I tant que sí, un doble clic.

Un puja i baixa, dels d'ara sí ara també.

Amb un pas de somni, un no, molts.

A on els llocs marquen la diferència, i tant que sí, i l'elegància del biker.

Per avui punt i final a una jornada on la prudència ha de ser la protagonista de la jornada, d'una jornada llarga, molt llarga, certament.

Avui, no diré MTB, MTB, MTB.

No sé els quilòmetres, tampoc el desnivell.

Aigua, tampoc, eines totes, incidències a la Vicious, cap, entre totes les 29er. un pneumàtic del darrera.

Equipat de tardor. Amb les Bont, un error que m'ha comportat un bon cop al turmell amb els pedals.

Sí, avui no és dia de crònica, tanquem els llums, tanquem els ulls, i esperem a l'arribada de demà, moltes vegades, un dia més és or, avui, és un dia d'aquests.

Girona, què puc dir?

Avui pedalada des de BO, passant per Girona, ara sí ara també.

Vaig  a per la crònica.

Coming Soon.

MTB, MTB, MTB.

Fly?

És el que té aquest patit país, que t'enamora, a on podem gaudir d'espais de fades de la nit, de dames d'aigua,  de cavallers de la llum, de fulles roges, de falgueres màgiques, i del què fa que tots ells tinguin un motiu per existir, perquè sense ell no podríem compartir les llàgrimes convertides en perles de la Dama d'aigua del Gorg Negre entre la foscor de la nit amb els seus fills enyorats per sempre més.

Sí amics meus parlo del meu Drac, que és qui fa possible l'existència dels vols de Drac, i què puc dir del Mirador del Drac, a on entre jornades de tardor, la llum s'imposa, la que transmet la mirada fosca dels ulls del meu Drac, i el soroll de les seves ales quan ja m'indica que toca que aquestes han de sortir a marcar els corriols ara sí ara també, és que tot té el seu to més càlid amb aquest escenari de llegenda, amb aquest espai de somnis  fets, fent-se realitat.

Dies del més intens MTB.

Avui per la porta ha arribat el magnífic present de la Shanna, moltes gràcies Shanna, serà ella un àngel vestit de bella fada de la nit, de ben segur que sí, mtb, mtb, mtb. A aquí entre Single Speeds ningú pedala, el què deia la Betty,  "però van ben calçats tots". Happy Riding Shanna!!!

Una sortida a Girona, que va ser memorable, per l'entorn, pels somriures, pel caràcter festiu de la sortida, a on un narcís del BO, i un Carles, els dos van ser dos companys de ruta extremadament amables.

Dies de pensaments lents, de pòsit, per què no?

MTB, MTB, MTB.

Espais de llegenda, llocs a on en ser-hi penses, "entenc l'història de qui som, perquè sé d'on venim".

Quina tornada cap a Salt, "I Love Girona", mtb, mtb, mtb.

I Love Girona.

http://biciandbreakfast.blogspot.com/2011/03/girona-es-la-terra-promesa-per-als.html

Estimo el meu país, com la majoria, com tothom. Llegir sobre la Catalunya Nord és sempre pensar en les llegendes de la nostra estimada terra, de la que era, és i hauria de tornar a ser una gran nació entre les reconegudes.

Fa deu segles que tenim parlament, són mil anys, mil anys de tradició de diàleg entre persones.

No és una intervenció patriota, és una reclamació.

Llegeixes d'on venen les visites, veus que mig món, pels seus orígens segueixen el Blog, i el meu primer pensament és de tristor.

I aquesta tristor no és res més que saber que hi som i que pel món no hi som, així de senzill, així de planer.

Terra de creadors de projectes, terra de conqueridor de somnis, d'Emperadors de les grans rutes del comerç, som senzillament hereus d'una mil.lenaria tradició, que fa que siguem qui som.

MTB, MTB, MTB.