Pensament agradable.

Amb en Josep el divendres fent el cafè de cada mig dia, comentàvem que la sensació el dijous dinant a la plaça de la Independència era un moment molt personal per a nosaltres.

Som propietaris del nostre temps, mentre la salut ens acompanya, aquesta, l'hem millorat i molt des del 2005, els tres, des del 2000 en el meu cas, i ja estem al 2012, dotze anys caminant en un mateix sender, no de feina que és molt més vell, de qualitat de vida que és molt més bell.

L'arribada del portaavions més gran del despatx a Girona, aquest cop engalanat de biker, marca un dia abans i un dia després, el dia abans ens queda anys per darrera, el dia després és un cop som entre els murs de l'antiga Girona.

Ja fa uns anys, cap al 2005, que cercàvem un espai pel nou despatx a  Girona, per a nosaltres que les coses tinguin un sentit és la clau de tot plegat, si entenem cap a on anem, la porta de casa és oberta sempre, si no ho entenem si està un temps oberta, després amb el pas del dies, molts,  si no entenem quin sentit té quelcom, lentament la porta es tanca.

Girona, es repeteix, ara ja fa una pila d'anys que el casc antic em tenia captivat, ara passats aquests anys,  uns quaranta, no són molts per la història d'una ciutat, sí per la d'una vida, tornem a posar-hi peu, fet que s'ha repetit any darrera any.

Ara fa uns quatre anys periòdicamet anàvem a l'aeroport de Girona, aprofitant les anades i les tornades sempre, però sempre dinàvem a Girona, ara cada dijous hi som, aquest cop a Salt, curiós perquè mai als darrers vint anys hi he anat per un decisió pròpia, si no que m'hi ha portat la corrent, quan anàvem a l'aeroport no anàvem a Girona, era un més a més, quan som a Salt, m'hi van portar a mi a Salt, jo no hi hauria anat mai, no perquè no sigui interessant, que ho és, si no perquè el camí no passava per Salt.

Certament la sensació de poder ser-hi aquest dijous, la manera de ser-hi, i no pel fet de ser-hi en bike, que també, si no el to distès en ser-hi, el gaudir mentre rodàvem per Girona, el gaudir de les vistes, de les parets centenàries, dels murs caiguts, dels refets, del dinar, de la tarda posterior al dinar, de tot plegat fa que el divendres al matí, les sensacions de la jornada anterior agafin encara més força, molta més força.

I Love Girona.

MTB, MTB, MTB.