Girona, i no em cansaré de dir-ho, Girona.

Anant a cercar la bruixa de la catedral.

Una sortida la d'ahir a on la insinuació de la presència,  pel pas pel Pont de Pedra,  de la novícia convertida en cocodril amb ales de papallona de lluminosos colors, en va fer veure que era necessari insistir, insistir, es respirava que ella era molt propera al meu Drac.

I tot, tot pel fet que en Miquel em va fer veure a la bruixa de la catedral, mirant sempre cap  avall, mai cap al cel, amb la boca ben oberta per deixar brollar el pas de la caiguda de la pluja recollida a l'angle de la torre de Carlemany, gràcies Miquel, un instant de llegenda.

I seguint el sender d'escriure amb lletres amb significat propi, amb en Narcís de Can Bici Oci s'imposa concretar data per a una nocturna hivernal estrictament entre els carrers humits del casc antic de Girona, i a on el meu Drac com ahir, haurà de notar la presència d'aquest cocodril volador, perquè no ens esperarem a l'alba per poder-lo veure, no ens esperarem, oi que no?

Després de rodar si s'escau un bon sopar, no abundant sí suficient.

De mentre no tenim  data per a la nocturna pel casc antic de Girona, sí que tenim però una breu, molt breu crònica de la darrera sortida per ella.

Una sortida d'inici amb un lleuger fred, per anar lentament entrant en temperatura.

No serà una crònica com s'estila a aquest Blog, pel fet de que aquest primer tram el tenia preparat d'ahir quan les aigues estaven al seu lloc, avui no hi són i per tant us poso les imatges i un breu comentari.

Ja tindré oportunitat d'aportar noves aventures, no als propers dies, però sí després d'aquests.

Bones escalades.

I tant.

I tant que sí, un doble clic.

Un puja i baixa, dels d'ara sí ara també.

Amb un pas de somni, un no, molts.

A on els llocs marquen la diferència, i tant que sí, i l'elegància del biker.

Per avui punt i final a una jornada on la prudència ha de ser la protagonista de la jornada, d'una jornada llarga, molt llarga, certament.

Avui, no diré MTB, MTB, MTB.

No sé els quilòmetres, tampoc el desnivell.

Aigua, tampoc, eines totes, incidències a la Vicious, cap, entre totes les 29er. un pneumàtic del darrera.

Equipat de tardor. Amb les Bont, un error que m'ha comportat un bon cop al turmell amb els pedals.

Sí, avui no és dia de crònica, tanquem els llums, tanquem els ulls, i esperem a l'arribada de demà, moltes vegades, un dia més és or, avui, és un dia d'aquests.