Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de desembre 24, 2011

Single Speed: "Slow train coming".


http://forums.mtbr.com/8849704-post18.html

Renoi quin grup més coincident.

MTB, MTB, MTB.

Deu ser la segona vegada que veig un grup de bikes similars per a sortir, de fet tan però tan específic, crec que fora de l'aventura de la SSWC quatre Single Speed, als 100 Km. Camins de les Guilleries dues Single Speed, i al Roc d'Azur 2011 tres Single Speed, sortides a on el grup sigui específic, vull dir coincident, certament que no és fàcil.

Darrerament però estem posant fil a l'agulla, i tant que sí perquè sense perseguir-ho tinguem un grup de "Singlespeeders" , mtb, mtb, mtb. 

Ja fa dies que tenim converses sobre que cada disciplina,  en concret la pràctica d'aquesta,  la del Single Speed no es transferible,  i fins i tot si et qüestionen la teva afició, el més prudent és assentir, tot i que la passió per aquest esport de dues rodes, a vegades implica opinar. Ara passades les hores segueixo pensant que el Single Speed, compartir aquesta disciplina queda restringida a aquest espai i a converses entre apassionats de qui ja pràctica aquesta modalitat, i de qui hi està interessat, en cap cas puc pensar a conversar a la contra sobre aquesta disciplina del MTB. A part de que jo sóc un fidel seguidor de totes les modalitats, fet que implica que no estic a un racó, si no al centre, vull dir entre tots tipus de bikers.

A mi m'agrada baixant mirar de seguir una roda d'una HT o una FS, i tant, en cap cas avançar sí mirar de  seguir, de fet aquest darrer cas no es dóna quasi mai, però els dies que surto amb una certa continuïtat, el dia que coincideixo amb un grup de bikers sí que passada la primera hora tinc oportunitat, puntualment,  de seguir la roda d'algun d'ells, i això quan vas amb una bike rígida i Single Speed, és ja una bona sensació, i a casa les bones sensacions són les que perseguim, sí ja ho sé, les podem considerar poc emocionants, "emocionat per poder seguir una roda baixant", per això per pensaments com aquest darrer  molts cops els silenci és una eina gratificant de prudència quan es qüestiona el meu criteri pel fet del tipus de bike amb la que vaig. Fas un silenci respectuós i passats els minuts deixes de ser motiu de lleugera polèmica.

Certament que coincidir entre "Singlespeeders" no és moneda de canvi freqüent, però això,  aquesta dificultat,  també fa que quan coincidim encara tingui més valor, més sentit de festa, perquè es tracta d'això de que cada sortida sigui una petita festa del MTB.

MTB, MTB, MTB.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada