Punt i seguit: "Un secret, una estora de vols de Drac".

Avui mentre quasi tinc enllestida la segona part de la crònica de la Salt-Olot, és que ahir ja era la mitja nit ben passada quan va deixar de sonar la música per a poder  finalitzar-la, he de confiar que la sortida d'aquest matí reiniciarà el millor vol d'aquesta, segur que sí.

Sortim amb "el Pressi", com sona, tinc les dues Single preparades, a manca d'una passada d'oli i secat a les cadenes. Avui rodarem pel que ha de ser el nostra secret, vull dir el circuit secret. Seguint amb el projecte de poder sortir de darrera de casa a fer-lo.

Ahir aprofitant que varem coincidir a casa amb "el Pressi", dues hores tocades dibuixant les diferents possibilitats, entre elles a on esmorzarem avui, mtb, mtb, mtb.

Paper que quedarà arxivat, i tant que sí. Un secret, una estora de vols de Drac.

I diràs, "però de què estem parlant?", parlem d'un projecte que va començar al 2004, sí, sí al 2004, i que ara passats aquests anys sembla que el tindrem definitivament no es pot dir mai, sí temporalment definit, i que culminarà a la primavera, amb el mateix instant en que el dia s'allargui començarà aquesta aventura somiada "darrera de casa", i podré tenir moltes cases, podré, però a cada una d'elles, com molt bé em va sentenciar en Colorado, "una casa no és la casa, si no pots sortir a pedalar des d'ella", així que el tema està "zanjat", la casa,  la que té el sender a fer des de la mateixa, mtb, mtb, mtb.

MTB, MTB, MTB.

Amb "el Pressi" no coincidim pedalant des del 2005-2006, perquè és un home del poble, l'home entre homes del poble, vull dir que, i no és una broma, és un prohome, una satifacció poder  sortir demà a pedalar amb una institució del poble com ell, mtb, mtb, mtb.

Però en finalitzar la sortida aniré per a tancar la crònica de la Salt-Olot, després pensaré en com posar fil a l'agulla a la crònica de la sortida d'avui, i tant que sí.