Un xic per sota dels cinquanta.

I tot seguit penso, "són pocs, molt pocs",  i renoi m'adono que a part de ser els quilòmetres de la sortida d'avui, també és una xifra a on jo hi sóc proper pel què fa a anys, mtb, mtb, mtb.

PAS-PEL Montalt, NO-PAS, certament, i ja portem així setze anys.

Una sortida corriolera, molt, com la d'ahir, però avui des del primer quilòmetre.

A on després d'una setmana a on seguir el fil del treball ha sigut un plaer, i sortir dia sí, dia no, un segon plaer que suma al primer, i deixa per resoldre el tercer, el tercer plaer.

Hem pedalat fins les dues molt tocades, entre senders de pam, de dos pams, de tres pams, i hem coincidit amb els "bici-voladores" baixant pel Montalt, i entre tots, però tots, equipats WC, com sona, que elegants, quina elegància.

No és Mèxic, no és Mèxic, mtb, mtb, mtb.

Corriols de somni, certament, els primers, els segons direcció a Arenys de Munt, de doble i triple somni, fins però fins, tipus Paris-Mountain del Xavi, a on i no han estat menys si no més, hi hem estat l'hora tocada.

No és Versalles, no és Versalles.

Després el dinar, i d'aquí una segona hora molt tocada pels mateixos senders, propers vull dir, no "repés", per d'aquí tornar per la platja, no escalant per Coll de Pollastre com ahir.

Per després baixar directes a casa, aquest cop una tornada planera, plena de projectes, de perspectives, mtb, mtb, mtb.

El què veig us agradarà, perquè únicament suma, i són les què venen, propostes de compartir, de passar bones estones a dalt de la bike, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Eines, totes, no esmento l'esprai d'escuma, o sí, ja no ho sé.

Menjar, hamburguesa, amb "tomate-tomate", enciam i ceba, aigua, zero, cafè, un, cervesa Modelo 335 ml, mitja. I Xavi no és la foto de La Toscana de fa uns anys ja, però quasi, i ja ho veus al costat de casa, però això hi tornarem, hi tornarem.

Incidències, cap, però cap.

Ahir una millora que no us vaig esmentar, pneumàtics a la pressió que els BO, els millors, els del dijous, en diuen "NO-AIRE", doncs això a una pressió per sota dels 15 psi, tant les Monorail de 26" de la Betty, com les Ardent de lagranevasio, i tant que sí, i quina millora, Déu meu quina millora. Més segurs i per tant més ràpids baixant, jugant,  seguint les instruccions d'en Mateu, jugant als llocs fàcils sempre, per a millorar la conducció, la seguretat de conducció  a les zones més tècniques.

Avui moltes converses dels gironins, vull dir dels bikers de Salt i rodalies, renoi, renoi, renoi. Ep, sempre bones, i tant que sí, vull dir les d'avui, és broma, totes, totes són bones, o millors, mtb, mtb, mtb. Però "el tomate-tomate", ha estat d'allò més emocionant, i tant que sí, i tant que sí.

Equipats amb un MIX tardor-estiu. "No fred, no patiment".