El pas pel "Restaurador".

És el què té canviar un procés que funciona, vull dir que pot funcionar millor, és a on sóc, tenint males sensacions, encara que el procés sigui el correcte.

Sempre hem fet una hora de fisió, divendres per diferents motius en van ser dues. A partir d'ara de cada dues sessions una serà de dues hores. Tot i les sensacions contradictòries d'avui, després de les dues hores de divendres, és a dir, la propera sessió serà d'una hora, i així després de dues, i després d'una.

Pel fet de que amb dues hores atacar cada detall va generar la sensació de feina ben feta.

Sempre les 24 hores després de la visita a l'Andreu, el fisió, les sensacions són bones, sempre que no hi vaig per una necessitat urgent, què vull dir, que si hi vaig per fer manteniment, entro bé i surto millor, és més surto molt relaxat, però si hi vaig per un dolor, entro com entro, i surto com surto, per passades les hores els dolors pels que he entrat passen a ser veritablement incòmodes.

Ara fa uns anys, aquesta sensació em posava en alerta, i generava una trucada de preocupació a l'Andreu.

Per prudència quan és pel segon cas, per una possible lesió deixo sempre passar uns dies, pocs però sí uns dies,  abans d'anar al fisió.  Un cop per una caiguda o un impacte sense caiguda, o similar ell no l'enfoca fins passats uns dies, unes Guilleries, passades aquestes, no vaig al fisió fins ben passats tres o quatre dies.

Pels tendons tocats, endolorits,  mentre no hi vaig, al fisió,  seguint les seves intruccions els hi aplico fred. 
Pels muscles tocats,  endolorits, mentre espero per anar al fisió seguint les seves instruccions els hi aplico escalfor.

És evident que això és per a simptomatologies pròpies de situacions dins de la normal pràctica del MTB, no per a situacions extremes, en cap cas. Tots tenim clar que si urgeix, urgeix, i el manual de les urgències no serà motiou de crònica a aquest espai, en cap cas.

El cas dels pedals, dimarts sortida BO, visita al fisió divendres.

Ara anys després, no, perquè l'experiència ja ens ha dit que és un el procés normal, avui més que ahir, el dolor a les tíbies, ara també genoll esquerra, sota costella esquerra, endolorits, i a la zona del pit, les molèsties són més que puntuals.

Sempre, ens ha funcionat l'Andreu, sempre, i hi hem fet sessions específiques que han durat mesos.

Encara recordo les meves primeres Guilleries, més de mig any va requerir l'Andreu per deixar-me, ja no a on era abans de la cursa, si no a on s'ha de ser per afrontar aquests tipus de reptes. Després de les meves primeres Guilleries va ser quan vaig entendre que calia poder disposar del servei de l'Andreu per a mantenir en perfectes condicions tots els grups musculars. I no per a recuperar d'una lesió que també, si no per a descarregar-los per mirar d'evitar aquestes possibles lesions, i pel fet més important per a mi, per a poder tenir les millors sensacions a dalt de la bike.

Avui un dia dur de veritat, ahir per les circumstàncies evidentment, avui per elles, i demà segur que també, i amb el pas pel "restaurador" divendres, ahir la baixada de persianes va ser automàtica, ni la infusió vaig olorar. Dutxa, i de pet al llit, no recordo res més, avui tot roda a càmera lenta, la fatiga aquest matí era tal que si avui fos dilluns tampoc hauria canviat l'hora d'obrir els ulls, perquè de fet el son era tan profund que hauria seguit i seguit i seguit dormint, però s'imposa estar alerta, i tant que sí, ja tindré d'altres dies per a seguir descansant.

MTB, MTB, MTB.

No oblidem que la pràctica del MTB és anti natura, vull dir que el cos no està preparat per fer MTB, no sé massa bé per a què està preparat, però en tot cas per a pedalar de ben segur que no, així que cal cuidar cada un del detalls que permeten que en fer-ho podem  gaudir el màxim de temps possible amb aquesta disciplina tan apassionant.