És el què està passant.
Sense perseguir que siguem un grup, sense pensar amb quina bike anem, lentament el grup de bikes amb Single Speed va augmentant. Sempre serem pocs, o no, és normal, és una disciplina que tot i ser a sobre de la taula del panorama del MTB, la seva ubicació és just a la cantonada, vull dir que sempre és la primera a caure de la taula.
També és veritat que poder pertànyer a un grup com aquest, vull dir, bikes rígides, o HT, 29er, o 26", sempre single Speed, no està a l'abast de tothom, i no perquè no puguis anar i fer-te una bike amb aquestes característiques, no, no és això, si no pel fet que un cop penses amb que aquesta podria ser una bona opció, jo no sé molt bé el què passa, però després d'aquest pensament, lentament però una primera després d'una segona un grup de bikers que pedala i molt, va fent camí cap aquesta disciplina tan però tan exigent, tan però tan singular, tan difícil de poder catalogar-la com a una modalitat complerta de la pràctica del MTB.
El Single Speed, amb bike rígida o HT, és la màxima expressió del XC-Marathon en la seva versió més extrema, més radical, una disciplina a on es renuncia a cap mena d'ajuda externa, a on mantenir-te sempre en perfectes condicions físiques i mentals és la clau de l'èxit.
No hi ha en el cas de les rígides, suspensions que et fagin la feina d'absorbir els impactes, és el teu cos que fa de doble suspensió, cada zona, cada tram has d'encarar-lo sabedor que la bike no assumirà cap dels impactes que provenen del terreny, si no el teu cos.
Disciplina aquesta del Single Speed, a on no hi ha possibilitat d'escurçar o allargar la relació de marxes que t'ajudi o bé a poder escalar millor, o tan simple que com et saps posseïdor del 22/34 o del 24/36 o del 26/36, el teu ritme sempre és més alt perquè saps que tens un comodí que et garanteix poder continuar si sobrepasses la teva capacitat de resistència, pel fet de què penses, "sempre puc estirar del plat petit i pinyó gran", o bé planejar , atacant amb plat gran i pinyó petit els "falsos llanos", ni tampoc pots pensar que "ja recuperaràs" a les llargues baixades a on per l'absorció de les suspensions i per intermitències a on aprofites cada relació de canvi disponible.
Sempre prendre decisions importants implica normalment canvis importants, o no, dic "o no" perquè per la meva curta experiència, el pas a la Single Speed, ha estat ja no un canvi, que també, si no un "Salt" entre dos turons amb un penya-segat de pared vertical al mig, si fas aquest salt, és evident que fer-lo requereix de la "necessitat de fer aquest pas", i això amics meus és un pas, un instant que va lligat a una decisió personal e intransferible, certament, però també un cop hi ets sol, a que un cop hi ets sol, el biker que coincideix amb tu, ell ja no veu quan mira a l'horitzó, un escenari solitari si vol passar a Single, perquè ell ja em veu a mi, a tu, i si el motiva fer aquest pas pensa "ja tinc amb qui compartir la meva passió Single".
Per a mi la Single Speed després de les darreres dobles suspensions equipades fins a les dents amb les millors propostes de components de darrera generació, i que encara tinc al rebost de casa, ha suposat millorar la meva qualitat de vida, pel fet de perdre pes de manera notable, més d'un 10%, sense perdre massa muscular, o millor dit perdent la part de massa muscular per a quedar millor proporcionat, vull dir que si perdo pes i massa muscular però aquesta darrera la perdo amb un percentatge molt menor al percentatge global de pèrdua de pes, amb aquesta pèrdua de pes el meu estat de forma millora, pel fet de que si bé és cert que he pedut un petit percentage de massa muscular també ho és que el pes que he d'arrossegar és significativament més elevat que la pèrdua d'aquesta massa muscular, és a dir he d'arrossegar proporcionalment molt menys pes ara, i així ho indica la revisió/prova feta ara fa unes setmanes a les prèvies al Roc d'Azur 2011, tan els resultats de carga, com els de percentatges de greix i massa muscular.
Pel que fa a sensacions a dalt de la bike, senzill, amb la Single ha augmentat la sensació de repte, molt, tant que aquest aspecte, el del repte, fa que la diversió d'una doble suspensió quedi substituïda per la persecució d'assolir aquest nou repte, fet que fa que mentre hi rodes, amb la Single Speed, pensis "que bé que m'ho estic passant", sensació idèntica pel que fa a tipus de sensació a la que tinc/tenia amb la doble suspensió.
Amb una diferència important per a mi i significativa, que la Single Speed amb el 32-23 i 100% rígida, 29er, m'ha obligat a millorar per decret la meva forma física, via la millora del pes, perdre aquest 7-8 Kg. ha estat amb diferència la millor aportació de la Single al meu dia a dia, muscular, via més estiraments, més visites preventives al fisio, i això ha implicat que emocionalment, amb menys pes i millor estat de forma les sortides són encara més divertides i el pensament de la Single Speed com a concepte de bike em fa sentir més bé.
El pensament és, "quina disciplina més bona que practico, quin bé que m'ha fet decidir-me per aquest canvi de modalitat".
Veurem quins són els pensament d'aquí a tres anys, ara al febrer ja seran dos els anys que fa que vaig amb la Vicious The Motivator Single Speed, i també ja aniré pels dos anys a l'abril el temps que fa que les meves dues dobles estan aturades a casa.
MTB, MTB, MTB.
Aquestes sensacions, aquestes decisions, aquest sender, el del Single Speed, és com la bike, no pots fer MTB perquè t'ho diguin, l'has de fer perquè en tens ganes, en tens la necessitat, la motivació per fer-ho, si més no per a intentar-ho, la resta són ajudes a un primer punt, que en tinguis moltes ganes, mtb, mtb, mtb.
http://forums.mtbr.com/singlespeed/singlespeeders-story-why-not-singlespeed-161058.html
http://forums.singletracks.com/viewtopic.php?t=5823
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada