Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yeti. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yeti. Mostrar tots els missatges

dijous, de març 26, 2020

I qui espera :-)

Van passant les hores, els dies, les setmanes, i cada vegada seguim a aquests horitzó que a cada hora que passa és més i més singular, no sé si també dir més diferent?

També crec que és cert que hi ha més llum, més claror, menys foscor, no per bones notícies, en cap cas, sí per disposar cada dia de més informació, breu, reiterativa, també, també però la informació moltes vegades ajuda, també, també :-)

Són moltes hores escoltant, crec que hi estem molt entrenats al Mirador, crec, i per aquest motiu passats els dies hi ha més conceptes transparents, pocs, però més. Durant la crisi financera vàrem estar sempre mirant, érem invisibles dins les presses de tothom, i per tant podíem escoltar de fet no podíem/sabíem fer res més, abans d'aquesta duran el període d'expansió tot anava tan bé que ja estava tothom equivocàdament bé, oi?
Passen els anys, oi? i on som, per a mi un tram nou, vell per aquesta societat, en aquesta ocasió, com a les altres però ara clarament tots n'estem envoltats, tant que en som, del tot, del tot. 
Els percentatges de recuperats pugen, el de les males notícies baixen, el de les afectades també, cada dia una mica millor, tot i que en xifres les tristes segueixen augmentant, poc a poc, poc a poc. 

Mentre cada dia la meva anada al Baix Montseny en el meu nou Gran Drac té un punt tan extrem que crec que el temps per part meva de comprendre aquest concepte tan radical ha passat, no ho afirmaré, han de passar més dies, crec, i tot i així  no sé si podré introduir-me a aquest món que des dels noranta ha quedat desert, seré prudent, quasi del tot. Sí que he de dir que mentre tornava de SC les ganes de fa unes setmanes d'entrar el circuit, aquesta tarda em semblaven poc prudents, ara mentre escric des del Mirador em sembla clar, i molt necessari/interessant entrar a rodar volta darrera volta, afluixant cada dues, no cada tres, per evitar que els pneumàtics i els frens perdin rendiment, el ritme evidentment moderadíssim, la meva forma física té molta feina per fer, molta, o no, i acceptant on sóc puc quedar-me una mica tranquil, des de casa assegut el Mirador dins d'aquest espai de The Great Escape MTB. 

Confinats, la lectura, la inversió de temps en aquesta és una constant, les lectures sobre millores, sobre con baixar el pes del Gran Drac em porten ara sí ara també el punt de partida, d'inici. La complexitat per fer millores és per a mi quasi incomprensible, diria que també impossible. Dades tècniques, també curioses, com que el pes, la reducció d'aquest si no està davant de l'eix davanter i darrera si és el posterior, no millora el comportament dinàmic, la seva reducció d'aquest, així el pes a perdre ha de considerar, tenir present quina ubicació té/ocupa respecte a cada roda, i respectar la rebaixa equilibradament, proporcionadament sobre cada roda, tenint present que de fer-ho cal mantenir l'equilibri també respecte a la relació de càrregues entre els dos eixos, i així cada vegada la complexitat augmenta, i tot i entendre-la, però són masses variables per a mi, crec, crec. A part que fer-ho implicaria valorar el factor que el fabricant en origen tara/regula les suspensions pel pes original, i per tant si rebaixes aquest pes requereix de modificar ela paràmetres d'aquestes suspensions. 
La propulsió, tots els Dracs la tenen, el seu comportament queda molt condicionat al pes que gestiona, és a dir l'equilibri del seu comportament va lligat a aquest fràgil equilibri, si baixo pes del tren posterior modifico l'equilibri existent per un de nou que representa que jo tinc clar quin ha de ser, que no és el cas, vull dir quan decideixo baixar el pes a aquesta zona he de tenir clar què vull aconseguir, la relació de més lleuger més ràpid no funciona necessàriament en aquesta relació, pot però no té perquè ser aquest el resultat, no és així de fàcil, perquè sigui així cal tenir molt criteri, i en el meu cas hauria de venir per l'experiència, i aquesta no és la circumstància. Cada cop que començo a llegir, a documentar-me sobre aquest punt, com us deia torno a l'origen, és a dir, per això no em decideixo a fer cap modificació. També pesa que el seu comportament actual és literalment impecable, però impecable. 

Teníem un Scalextric de petits que per poder arribar a agafar els cotxes descarrilats necessitàvem una mena de grua llarguíssima, era un pal llarguíssim amb un gatell tipus el d'una tija de suspensió regulable però que en lloc d'obrir i tancar un circuit d'oli, el que tenia era unes pinces que obertes agafaven l'amplada del cotxe i a on prement el gatell feies que les pinces es tanquessin, la unió entre el gatell i les pinces era un filferro llarguíssim, era realment un artilugi fascinant que ens va fabricar el pare en pau descansi, que és qui dirigia el què per a nosaltres eren unes mega aventures, com compartir sobre la meva màquina aparca vagons Marklin, i pel que fa a les bikes, devpetits respecte a aquestes darreres a casa no ho teníem bé, aleshores passats els anys hi havia diferents possibilitats, diferents percentatges que en el futur tinguéssim Grans Dracs, trens, i bikes, les bikes segons això no en tenien de possibilitats, com sona, els trens, bé requerien d'un nivell que en cap cas tinc, aleshores únicament tenia a mà els Grans Dracs, que per uns recursos quasi sempre necessaris, imprescindibles  perquè fossin una realitat quan han arribat ho han fet possible, tant que quasi que no tindran temps de ser-hi, crec, curiosament les bikes han sigut les absolutes protagonistes durant dues dècades, OMG, i he de dir que un cop reacondicionada la Transportadora l'espai que ha alliberat al Mirador deixa les dues Lysnkeys en una posició excel.lent, ho dic perquè les veig i recupero el perquè de tot plegat dins del què va ser el projecte de Fort William, el què no sé és si serà suficient, no ho sé :-) 
En tot cas fent referència al darrer nou Gran Drac sóc afortunat, renoi, és increible que es fabriquin joguines com aquesta, costa per mi d'entendre que una plataforma nova feta expressament pensant en fabricar limitadíssimes unitats, aleshores tenir-ne un, que al Mirador ni hagi una d'aquestes poques fabricades quasi que no sé com gestionar-ho, de fet penso que haurà marxat que encara no hauré entès com ha sigut possible que arribés al Mirador, renoi, renoi, renoi, ho relleixo ara passats els dies i em reafirmo sobre aquesta sorpresa, quasi diria perplexitat.

Amb totes les bikes, components de les properes noves bikes, els quadres nous ara al Baix Montseny ara el Mirador està com buit, que no és cert, Yetis, Santa Cruz, estan on sempre gaudint del Mirador, però la Vicious, la Spot Brand, la Ibis, el quadre, i les altres dues bikes, els quadres, es troben a faltar, molt, i tots els conjunts de components tant per les properes noves bikes, com dels kits de les dues Lynskeys donen molt que però que molt joc, hauran de fer recorregut cap a SV, segur, segur. 

Important que el pes de les rodes, tot i ser conjunts lleugeríssims, el què és realment important és que la llanda i el pneumàtic siguin extremadament lleugers, és a dir que les boixes siguin denses és menys important, sí que el conjunt esmentat sigui de 10/10, i tant!!! :-)

Curiós els discs del darrer Drac muntat únicament pot funcionar amb ferodes orgànics, condiciona però està prou bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

dimarts, de desembre 20, 2011

dilluns, d’octubre 24, 2011

dimarts, de gener 25, 2011

Una visita a la fabrica de Yeti

Yeti Factory Tour from Camilo Sanchez on Vimeo.


En l´actualitat pocs models es fabriquen en aquesta petita fàbrica. Ara, gairebé tots els models (com passa amb la majoria de marques) son Made in Taiwan.

L´any ´98 en arribar, un dels treballadors en dir-li que era de Barcelona, em va dir: "tenim un corredor de descens que és espanyol...no sé si el coneixeràs...es diu Tomàs Misser".

Al costat d´aquesta petita fàbrica hi havia la fàbrica de "Bula", una marca dedicada a fer les cintes de cap que portàven corredors il.lustres de l´època com Greg Herbold.

...QUINS TEMPS!

divendres, de novembre 19, 2010

Yeti ASR5...EL MEGATEST!

Aquest seria el títol que utilitzaria una revista de MTB, pero com que no som una revista direm: "Yeti ASR5...una més de la familia".Si la Yeti ASR (4" de recorregut= 100mm) se´t queda curta de recorregut compres una Yeti ASR5, si la ASR5 se´t queda curta compres una 575.Sembla ser que que aquesta es la filosofía de Yeti, oferir una bici per a cada necesitat.
Aquest ampli ventall està molt bé, saps que trobaràs la teva bici ideal.Ideal es un biker incondicional de marca i decideixes compra la bici amb el cor i no amb el cap.Irracionalment les compraries totes, racionalment...les Yeti son les bicis a comprar?
Un Yeti Fan està disposat a acceptar el que sigui.Que medeix 1,75cm (com jo) i que enlloc d´anar amb una talla M (que es lo normal) ha d´anar amb una talla S...cap problema...va amb una talla S, perque si compra la M (que es la que li correspon) passa d´anar amb una bici ha anar amb un tren!
El tub superior de la talla S medeix 55cm!!! Oi que la organització de consumidors reclama a les grans marques de roba (Zara, Mango, Bershka,etc...)  que facin talles standards?
Una talla M hauria de ser igual aqui que a China pero es veu que els chinos que fabriquen les Yeti han decidit que no. A més, malgrat el tub horitzontal es curt, el vertical no ho es.Problema. Que passa si medeixes 1,68cm? que la talla S et queda gran!És a dir, el 1,75cm que es la mida standard d´una talla M en el cas de Yeti d´alguna marca més, no es respecta. La bici em va gran o es petita. Estic entremig de talles, i és clar, abans d´anar amb una talla gran, millor anar amb una petita perque com es pot posar una potencia més llarga...tot sol.lucionat!
Això mateix es el que va pensar la gent de Action (botiga de Montcada i Reixac.Per a mi, una de les millors botigues que hi ha per no dir la millor!) i van montar a la ASR5 una potencia de 110mm! 110mm de potencia ara mateix es com una potencia de 130mm fa uns any quan era molt normal utilizar potencies de 110mm. Ara, 110mm es una potencia llarga. Amb aquesta potencia aconseguia portar la mateixa distancia entre la punta del sillín i el manillar que amb la meva Moots. La distancia era la mateixa...pero no la posició. El tub horitzontal de la meva Moots es 0.5cm més llarg pero a més jo porto la tija retrasada amb el que guanyo un parell de centímetres fins arribar als 57.5cm, 2´5 cm més llarga que la Yeti, això si, jo utilizo una potencia de 90mm i la Yeti una de 110mm.Quan baixes normalment et poses de peu i no es el mateix tenir el pes retrasat (com passa amb la Moots) que adelantat com passa en la Yeti. La forquilla treballa diferent, els revolts els has de fer diferents...és diferent.
El fet de portar el pes més avançat fa que la forquilla treballi "més" i es aqui on es nota la manca de rigidessa de la Manitou Minute de 130mm.En revolts molt tancats notaba com la forquilla flexaba, com si tingués el neumàtic del davant baix de pressió...flanejaba molt...molt!
Tampoc ajuda molt l´alçada de la caixa de pedalier. Suposso que el pedalier ha d´estar més alt perque la bici dona "molt" recorregut (130mm). En els revolts tancats la bici entra rara, insegura...això no xana gens!
Això si, el tacte de la forquilla sense arribar a tenir el tacte de moto d´una Fox, es molt bo, millor que el d´una Rock Shox actual. La forquilla portaba un mando al manillar per poderla bloquejar.
El disseny del mando per desbloquejar la forquilla és molt bo, pero quan toca bloquejarla...La persona que l´ha dissenyat va amb bici? Amb els anys, la gent que utilitza cambis amb gatells s´ha acabat acostumant a que per pujar el desarrollo cal enfonsar el gatell, els de Manitou no ho veuen així, i per bloquejar la forquilla has moure els dits en sentit vertical, és a dir, per uns instants, durant la "maniobra" de bloqueig de la forquilla un dels dits de la teva mà no agafa el manillar.

Al arribar a casa vaig substituir les rodes que hi havia muntades per les meves XTR. La bici venia muntada amb unes cubertes Schwalbe amb càmara! A més, totes dues rodes estàven punxades.

Reviso la presió de les suspensions. Inflo la Minute a 100psi i el Fox RP23 a 175psi.Vaig pensar que 175psi serien suficients...em vaig equivocar.Surto de casa i la bici no para de moure´s. Consta molt pedalar amb ella, com si peses molt, pero no és veritat, es "lleuguera" tractant-se del muntatje que porta, un muntatje bàsic pero "resultón"...molt "resultón". Grup SLX, potencia, manillar i tija de seient Easton (tot d´alumini) i seient SDG (la marca dels sillins Yeti).
Una estética molt impactant, encara que ja estem acostumats desde la priemera Nomad a veure bicis amb tubs horitzontals curvats. El triangle del davant d´alumini molt ben fet i el basculant de carbono molt reforçat. Es en aquest aspecte ,on haig de reconéixer que Yeti ha aconseguit millorar amb molt bona nota la rigidessa respecte les Yeti ASR que vaig tenir.Pedales de peu i no percebs cap mena de flexió.
El tacte de la suspensió del darrera quan toca baixar es de moto. Puc dir que per primera vegada he pogut pedalar damunt d´una "moto", sensació de flotar pel damunt de pedres, arrels,etc... Això si, es una bici "lenta", costa fer-la anar per on tu vols. Suposso que es com moure´s per barcelona amb una scooter o fer-ho amb una BMW...exactament el mateix!

Només en alguns trams de baixada vaig decidir obrir l´amortiguador del darrera.A les pujades amortiguador tancat en posició 3 del propedal i perque no existeix la posició 4 sino...

Al matí següent decideixo inflar el RP23 a 225psi. Ara ja el porto a la pressió correcte.Tot i així la bici es continua movent. Menys, pero es mou. La bici funciona així...que hi farem!
Això si, en un tram ràpid de baixada amb moltes pedres grans al frenar la roda del darrera la suspensió s´endureix, és a dir, quan passes per damunt d´obstacles i frenes, l´amortiguador s´estira, deixant de funcionar. Es un contrasentit, quan pujes l´amortiguador es mou i quan baixes i passes pel damunt d´obstacles i frenes, l´amortiguador s´estira.Aquesta bici al revés!

Una bona bici que destaca pel seu excel.lent tacte de la suspensió.Suau com una "moto".