13, 12+1 :-)

El temps que fa que la  Transportadora trasllada dintre seu els Dracs a les aventures, a les curses, poques sí. Els Dracs protegits a cada aturada, a cada estació de servei que ens aturem anant a Finale any sí, any no, a Escòcia, i que no han sigut poques la suma de totes, us ho podeu imaginar, i sempre ella seguint les nostres breus indicacions, crec que vestides de prudència, com ho són cap signe distintiu extern que identifiqui la càrrega, que eviti res que indiqui que hi descansen els Dracs, com també el fet de no obrir mai les portes del darrera quan no estem a un entorn conegut, millor dit, molt conegut, coneguts en tenim tots, i ens els apreciem a tots, però de molt coneguts no, que ja ho defineix tot, oi?

Aquesta setmana la Transportadora no viatja protegint Dracs, no sé perquè vaig traslladar-los al Mirador, i ha estat avui per avui una bona pensada, i tant. Així, ara per ara dins d'ella hi ha per una banda el silenci, preciós per si mateix, i l'espai buit, que em dóna bones sensacions, i tant. D'haver-hi la possibiliat-tranquil.litat de gaudir dels Vols, no serà immediat, i sempre ha d'haver-hi el temps per poder carregar els Dracs, i si no és que no havia de ser, oi que no? ))

Penso que dins de la Transportadora hi podríem portar sempre armadures de gala complertes, per si es donen les circumstàncies favorables pels Vols, però que aquestes estiguin impecables no és fàcil, ventilació, mancada d'aquesta, temperatura, sempre extrema, no ajuden a portar-ho a terme, cert que quan les condicions ens eren favorables no ho vàrem portar a terme, sí cada cop que el motiu del Vol han sigut les curses de 24 hores, i en el tram Toscana de quatre o cinc temporades, gran tram va ser aquell, l'Ibis taronja en va ser també protagonista, i tant, i tant. Quantes coses, quants moments que va aportar la Mojo, per si mateixa, quina personalitat, renoi, renoi, renoi. Si bé és també tangible que la Vicious es va espolsar de sobre moltes situacions diferents,  també ho és que en va portar de noves encara més diferents, cert, cert, i inoblidables també, certament, certament, i que encara caminen, renoi, renoi, renoi.

D'aquest tram també ve la construcció, o podria dir reconstrucció del Mirador dels Dracs, i ara mentre escric sobre la Transportadora, sobre els Dracs, l'Ibis, els Vols, les 24 hores, lògic que el Mirador sigui el pilar de tot plegat, sense ell molts dels elements esmentats no haurien sigut possibles, i tant que no, i per aquest motiu com us vaig esmentar estem valorant d'obrir un segon espai de construcció de màquines de prosperitat, m'hauria agradat que fos Girona, però senyal que no toca. El 2005 ja estàvem cercant espai  a la Força Vella, i tant, però la realitat i segurament també la sort també ho van evitar, ni podíem, ni ens ho podíem permetre, el 2012 ho vàrem tornar a intentar, i renoi aquets cop agafats de la mà de nadius de la zona, quasi va ser una realitat, però finalment tampoc va ser, llàstima perquè fer funcionar màquines de prosperitat se'ns dóna prou bé, però després de portar a terme després de dos anys de preparació d'un sensacional projecte, vàrem decidir posar punt i final a seguir intentant perseverar sense avançar, o això em va semblar. Ara valorant si repetirem lloc, zona, a una fortalesa on ja vàrem ser en dues ocasions anteriors, i que d'elles tampoc en vàrem poder consolidar els diferents  Miradors, veurem, veurem.

En tot cas la Tranportadora ha vist la construcció de l'actual Mirador, i podria veure de ser, la creació d'aquest segon Mirador, fet aquest de adonar-me que ella hi era, i ella hi és, és el motiu d'aquesta intervenció.

Els caps de setmana d'agost no hi ha Vols, o milor dit, pocs,  el festival nocturn propi del mes que estem i la zona on som, que s'allarga fins la matinada, fa que els nostres Vols a trenc d'alba no siguin prou segurs, prou tranquils, prou amables, mentre que entre setmana no hi ha hagut coincidències de risc per a nosaltres, el cap de setmana sí que hi han sigut, renoi, renoi, renoi. I nosaltres sempre hi tenim les de perdre, perquè en els trams d'enllaç com ho són la pujada per l'hípica som molt vulnerables a les bombes rodants amb quatre rodes, jovent, i un nivell de combustible etílic que imposa respecte, molt.

Els Vols es van repetint, lluny dels 6/7 per un descans insuficient, però cert també que ara per ara aconseguim ser entre el 3/7, i 5/7. Quan la calor baixi una mica, i l'agost doni pas a ser més propers a la tardor estic convençut que tindrem Vols per donar i per regalar, si més no hi ha les ganes, moltíssimes, sense anar més lluny jo ja sortiria ara mateix, però repetim Vols a trenc d'alba per evitar les coincidències, i avui sense calor i el migdia no és una bona pensada si no volem coincidències, però el fet és que tardaria res a posar-me l'armadura i enfilar propers el Montalt, que bé, que bé, que bé. 

El setembre perseguiré els components que em falten de la VW, com ho són el tap de combustible, el pilot de fre posterior, i ara no recordo quins sóns els altres, en tot cas seguiré insistint. 

Surt una mica més el Sol, no gaire més, millor, i amb ell les ganes de mirar d'aconseguir arribar al Principat amb el mes nou dels Grans Dracs, veurem, veurem, perquè crec que de ser avui seria el quart intent, sense aconseguir-ho, per la incomoditat d'aquest Gran Drac que fa passada la primera hora que sols pensem en baixar a estirar les cames, ho escric i em ve el cap que he de canviar les potències de les dues bikes, les he de passar a 6°, i allargar-les 10 mm. També que crec que podré fer el primer pas que obri la porta a muntar els nous quadres amb els seus componets, fins i tot estic decidit a fer venir dues de les tres forquilles còniques d'acer que necessitem, no ho crec, no ho crec ))

En tot cas a aquestes dates d'agost la Transportadora cada dia està una mica més a tocar d'una nova tardor amb nosaltres, i això, aquest fet preciós ja val una intervenciö com aquesta, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

Mateixos horitzons, diferents recorreguts.

El 2010, serà un any diferent.

El calendari biker, que és del que estic parlant, serà diferent. La manera d'enfocar aquest 2010, serà com quan vaig descobrir que hi havia teleobjectius que et permetien passar del 35 mm. al 200 mm. Per a mi va ser l'entrada a un espai diferent. Ja no et dic l'arribada a casa de l'era digital.

Per què dic això?, senzill, perquè el 2010 consolidaré el que porto anys construint, fer pel fet de gaudir del recorregut, que sempre és important per a mi, però millorant un aspecte, vaig a concentrar-me enfocant amb el 35 mm. i molt que un cop a destí l'estada sigui de somni, que sigui la realització d'un somni, el somni, de cada un d'ells, és que en tinc molts i de molt variats. Aquest any puc, i aquest any estic obligat voluntàriament a fer-ho, i amb el 200 mm. que el conjunt tingui el color que tant m'ha motivat de la Vicious The Motivator SS, així com la seva simplicitat.

L'anada al Roc per posar un exemple, sempre marxem dies abans, per la festa que fem amb els amics francesos, aquest any ho proposaré diferent, desplaçament amb avió o tren, estada a casa rural al costat del Roc i sempre dins de l'espai físic Roc, per fer realitat el propòsit que persegueixo des de fa més de deu anys, compartir l'ambient biker al 100% de la festa del Roc.

Després del Roc, Toscana 2010, aquest any res de VW, el mateix casa rural, i bike , bike i més bike, però que cada nit sigui un plaer, un descansar al 100%, i la tornada sense pensar en res, avió o tren, i cap a casa. No vull haver de preparar res de res, aquest any el tema recanvis segons com, no haurà de ser, "en ello estoy". Una mica el reflexe de la imatge d'aquella cervesa i el diari italià que us vaig posar al seu dia, però portat a la màxima expressió.

Tema Finale, bé aquest serà un recorregut que meditaré seriosament, ara mateix tots els objectius estan centrats amb 24 Hours of Moab, és la realitat a casa. De fet sóc a un pas i mig exactament de l'objectiu marcat al 2009, és a dir afrontar les properes 24 hores amb el mateix volum de sortides abans de la Ligure i aconseguir únicament una millora del meu pes, això darrer camina i molt bé, pel que la feina, la tasca per a mi titànica d'aconseguir-ho és a data d'avui un èxit, dos mesos més en aquesta línia seré on he de ser, és a dir per sota dels 69 Kg.

Amb això tot caminarà com ha de caminar, com és aconseguir gaudir al 100% de la faraònica fita de fer unes segones 24 hores.

Moltes coses estan passant a casa, moltes, des de fa dies, ja ho vaig exposar a aquest espai, properament si confirmo el tema que tant em preocupa i que em va comentar en Colorado sobre que a la Toscana a segons quina estació hi ha uns mosquits que són per enormes i pels seus efectes com granades de mà, si confirmo la seva no presència, aquest serà i ja el proper destí.

Som a on som perquè així ho volem, per això ara toca Toscana.

Si el tema no presència de les famoses granades de mà, és confirma, després de la Toscana, de rodar dia sí, dia també pels seus paratges de somni, de sopar tranquil.lament a la Piazza del Campo, del Palio di Siena, de rememorar, de respirar velles i belles rondalles pròpies del lloc en qüestió, després d'això ja parlarem de la consolidació del que serà aquest 2010.

Abans, res de res, però el que sí que sé del cert, és que 2010, és l'any de l'enlairament definitiu, no hi ha dubte, i aquest és l'objectiu d'aquest any, cap més.

Curiós avui el meu pensament de que podria sortir, després de mirar les dues bikes, impecables, posades a punt les dues, a punt per sortir, el color de la sortida és florit com els dels ametllers de casa, està clar amb quina sortiria o amb quina sortiré, oi?.

Únicament em frena la prudència, pel fort vent que fa, però no sé si serà suficient perquè no em m'enfundi el "traje de gala" i a rodar. Si ho faig, si pot més la rauxa que el seny, el 32-19 serà la combinació guanyadora. Que de fet és la que està marcant l'inici del 2010, que no és res més que evitar a totes, totes cap complexitat que no sigui realment necessària, treure pes que no entengui què hi fa, i fer ruta, ruta i més ruta, per això he perdut pes, per això la SS pesa menys de 10 Kg. ara falta el que deia consolidar, i el primer és aconseguir sortir a rodar!!!.

"Els justos van al cel".

Ho dic perquè tenim tot fet i tot per fer. És una contradicció, però és així com ho visc en aquest instant a les vuit tocades del matí.

Sempre que hem de fer camí cap a una nova cita tenim aquesta sensació de darrera hora, on la feina sembla un turó impossible de carenar.

El que faig en aquests casos és començar per temes petits i la resta va caminant com un complexe procediment d'una administració pública, pel que com ells a casa els anys fan que després d'un pas en fas un altre de forma automàtica. I així els preparatius van agafant forma i sentit.

D'aquí a una estona, un parell d'hores ho tindrem tot enllestit, que ja està prou bé.

Cal tenir present que feina, feina, feina i MTB, MTB, MTB són la combinació perfecta. El primer financia el segon i el segon ens carrega les piles pel bon fer del primer. Ho dic perquè aquesta preparació, pel tipus de feina que fem i perquè en tenim és el que fa possible poder fer aquestes projectes de MTB, si no fos per la feina no hi hauria MTB, fet que fa que tinguem la feina que tinguem, sempre li estem molt agraïts, sobre tot quan els calendaris de MTB no són fàcils de concretar pel compromisos laborals i penses, que bé, que bé, que bé.

És per això que portem dos anys, el darrer sense estada a la Toscana i aquest tant ajustat de temps pels preparatius previs al Roc.

Bé, són pensaments d'un genet abans d'enlairar-se amb el seu Drac cap al Roc d'Azur 2009.