Parlant de la GT Fury.

Però si esteu pensant, dubtant de si millor agafar la cosina de la meva Vicious, perquè el color de la Fury no és, tinc una segona proposta, això sí, si amb aquesta encara penseu amb la cosina, és que heu de cercar una 29" i SS tot seguit.

MTB, MTB, MTB.

Kona carbon hardtail.

És una bike que no he vist mai, una Kona de "carboni" rígida de MTB, tot arriba.

Límits.

Bona presentació.

Però jo diria que això està al límit del que el tub de la forquilla permet. Amb Fox 2,5 cm. amb Magura?. I en segon terme menys important però impropi d'aquest  fabricant, i els taps del manillar?.

Rodes No Tubes.

Em vaig fixar que aquestes rodes no porten el kit Tubeless clàssic de la marca si no molt similar al de Mavic.

De la poca informació que tinc, és que els "bujes" ZTR no són cap joia, rar, però és el que en sé. Això sí, el preu del conjunt és elevat. El pes però que declara el fabricant està més que bé.

Per aquest preu però jo sempre em decidiria per un conjunt de ZTR Race 7000-DT240-Sapim X-Ray, en el seu defecte les Podium MMX, alerta però amb el límit de pes, i interessant la tabla de pressions segons el pes del biker.

MTB, MTB, MTB.

Magura Forks 2011.

Jo no les agafaria avui, però per aspecte sí que són una bona opció.

Un fer curiós.

Detall de la intervenció de la Morewood, deu ser oli no pas el que sembla, oi?.

Està clar és un líquid específic pels discs.

MOREWOOd.

Al 2009 en Colorado tenia dues bikes al cap,  la Pivot i aquesta de la imatge.

La Mach4 la va tenir a les mans, aquesta no. Sudàfrica el seu país d'origen.

Quina bike, la vaig veure i vaig pensar, quin criteri que té aquest genet de Drac de la capital.

MTB, MTB, MTB.

SS no, DS sí.

Doble pinyó.

Mireu el tensor únicament a un cantó?.

La imatge no és la que hauria de ser, sí ja ho sé, aquest any no ha estat el millor en aquest aspecte.

Una bike senzilla, amb un detall que encara ara em costa d'aclarir.

Totes són.

I mira que aquest color or amb la Yeti ASR-SL per a mi va ser com una mena d'ofensa personal. Ara també, però aquest cop m'agrada.

Aquesta bike és la bike que un any amb el meu bon amic, passant per França venint del Puigmal, em vaig aturar a comprar una revista de bikes francesa i hi havia aquesta bike amb el seu canvi integrat, el pes del quadre per sobre dels quatre quilos, clar que siguent una evolució segur que aquest apartat ha millorat i molt.

Una marca particular, per què, no ho sé, però particular, van a la seva i de quina manera.

Aquesta podria venir a casa demà.

Mireu com flexa la tarima.

És el que té ser una bike diferent, que és. Aquestes en directe són totes un privilegi pels ulls.

Yeti 25 aniversari.

Colorado per a tu, vull dir que quan la vaig veure vaig pensar, "mira la 575 d'en Colorado".

Detalls GT Zascar.

Més Roc 2010.

Sempre m'ha captivat la presentació de Shimano, amb les seves bikes blanques amb el nom de la pròpia marca únicament.

Ara podria ser el millor moment per aconseguir una tija XTR, serà possible?.

No sé si hauré aconseguit unes bones imatges de detall del frens Shimano XTR 2011, però aquesta és la intenció. Jo personalment penso que respecte a la versió anterior, l'acabat és millor ara, però no sé si és una millora el conjunt des de la visó de que aquest sigui compacte, a l'inrevés, aquesta mena de bony/gepa serà el primer que es marcarà, pel fet de sobresortir de manera rellevant.

Sobre el seu funcionament no en sé res, sí opinions de les revistes especialitzades molt poc precises.

Segurament millorarà la capacitat de refrigerar el conjunt, les pastilles, els pistons, però visualment no són el que ha de ser, en cap cas, i més si tenim present que darrera hi ha un fabricant de referència com ho és Shimano. I no qüestiono la seva eficiència, tampoc la certifico, si no que visualment no són.

Detalls.

A l'esquena de tots.

Curiosa.

2006.

La miràvem a casa, a les fotos del catàleg de Kona del 2006, crec recordar, avui l'hem tocat.

Sortida corriolera.

He de seguir fent corriols de darrera de casa, com també les pujades a Santa Fe i pel Montnegre, aquestes darreres amb escapades al Turó i a Olzinelles respectivament.

Aquest MIX és infal.lible per a poder fer un bon Roc 2010.

El tema caigudes no ho sé, no ho sé.

A aquesta sortida corriolera de fa uns dies, on les sensacions van ser de les millors, però de les millors fa que la mira no perdi l'objectiu de vista. També és cert que fa dos dilluns el terreny estava millor que els dos darrers dies, també ho és que a Olzinelles el terreny està humit, molt humit.

Quan rodàvem entre corriols propers a casa, no varem deixar de comentar que amb aquest terreny les sensacions de control a les zones més tècniques properes a les baixades entre torres, són perfectes, fet que fa que estiguem una mica més optimistes de cara a la propera cita a França.

Les bikes per a posar a punt, petits detalls però, en cap cas temes significatius, la transmissió de la Betty, la roda posterior meva, i poca cosa més, no tenim líquid No Tubes, la resta tot a punt.

MTB, MTB, MTB.

Podria estudiar agenciar-me d'una Spider o una Tallboy pel Roc, però penso que ara no toca, penso. Si la bike de l'importador de Turner, la Sultan fos talla M, he de dir que després d'en Colorado, ja seria a casa fa unes setmanes.

http://www.youtube.com/watch?v=5qBb2JRuop4

El color de la Sultan, el del vídeo, la conducció és el que no veig massa clar, disposar de la bike sí, aquest nivell de conducció, bé tindrem que perseverar.

http://www.pinkbike.com/video/127665/

El que deia, MTB, MTB, MTB.

Inici posta a punt Roc Marathon 2010.

Ahir mentre fèiem unes proves amb uns aspersors d'aigua, entre remullada i remullada els ànims per agafar la bike es van refrescar, de pensar, demà ja hi anirem, a pensar, anem a pedalar!!!.

I així va ser, l'inici de la sortida a quarts de nou de la nit. Les bikes la Yeti-Betty i la SS.

Ajuda molt a sortir el fet de que els equipament de roba són tots al mateix lloc, molt accessibles, que el que hem de portar "per si de cas", com les SIDI, els casc, els bidons secs, l'aigua per omplir-los, els llums amb les bateries carregades, els cascs airejats i les bikes a punt són tots al mateix lloc, a peu de porta a punt per sortir, fet que facilita que la mandra no vingui per aquesta via.

Iniciem la ruta primer direcció a la platja, per després escalar direcció a Areny de Munt, decidim no pujar direcció a Coll de Pollastre i retallem directes a Arenys de Munt.

El terreny està molt sec, tant com els darrer anys de sequera, és més jo diria que per les moltes pluges dels darrers mesos i ara aquesta calor, el sauló esmicolat és present fins a formar pilons d'aquest a moltes zones on la pèrdua de control de la roda davantera és constant. Fet que fa que tinguis la sensació de que has perdut molt a les baixades i no és així, la realitat és que venim d'un hivern i una primavera amb un terreny perfecte per afrontar amb èxit totes les zones tècniques i així ho hem fet, i si bé ha estat així perquè la confiança per fer-les ve motivada per aquest terreny lapa, també cal dir que penso que la nostra tècnica aquests darrers anys ha millorat molt, de fet cada any hem avançat un pam en aquest aspecte, que semblarà poc, però any darrera any un pam, suma i molt.

Amb prudència hem arribat a Arenys de Munt, cola, canya i dos mig entrepans, més un cafè amb llet, i molta, però que molta conversa de bikes, també la dutxa dels protos dels aspersors de casa.

La tornada amb força pujada, per Lurdes direcció a la Creu de Rupit, a aquí ja amb els Powerled en marxa a mínima potència i el llum del darrera obert intermitentment, la pujada arriba a ser del 21%. Que dur que ha estat, per ser un intent de començar a intensificar la regularitat de les sortides de cara a estar preparats pel Roc.

Mentre la Betty per primer cop esmentava la necessitat de començar a augmentar el nombre de sortides així com la qualitat d'aquestes pel Roc d'aquest any, ha sonat el telèfon de França, per felicitar-nos per la fi de les "corridas" a Catalunya i seguidament hem comentat el tema central, ROC 2010. Que n'és de curiós tot, quina coincidència, parlar del Roc i sonar el telefon des de Fréjus. En DNL està sortint molt amb la Marin Mount Vision, això està bé, aquest any repetirem Roc Marathon, persegueix fer un molt bon paper, millor que el bon resultat de l'any passat, està molt bé aquest esperit de superació.
Jo si puc acabar dignament amb la SS la cursa de 80 Km. molt tocats, ja estaré satisfet, molt però que molt satisfet. La Betty vol fer les pujades del Roc com a cada edició fins al 2008, a sobre de la bike i no com al 2009, posant sempre peu a terra a partir del quilòmetre 50.

La tornada per Lurdes dura i amb molta humitat, molta, xops per aquest motiu, la resta de recorregut perfectes, una lleugera ventada freda, ha estat la companya ideal per rodar. La baixada per Santa Mònica lenta, sense el Karma al casc i amb aquest terreny tant diferent, fa que no podem definir bé per on hem de passar, i pel camí un pi majestuós ha caigut al ben mig del camí, i és tant gran que el pas fet és per sota de les seves branques, la caiguda d'aquest, amb la nit i les nostres llums marcant el camí fa que restem puntualment consternats vers la mort d'un pi d'aquestes dimensions, quantes històries haurà viscut abans de posar fi a la seva existència.

L'arribada a casa perfecte, les bikes de 10/10, el manillar de la Betty, l'Easton Monkey Lite SL de doble alçada i 610 mm. està siguen tot un èxit.

La Betty també nota la manca de seguretat pel canvi de les condicions del terreny, però no té la inseguretat accentuada com la tinc jo.

Avui dia de descans actiu.

Arribada a casa amb una lluna enteranyinada, taronja tèrbola, l'hora, mitja nit, i entrem de cop, a casa i al dia d'avui, dues entrades de somni, i somni és el que he tingut jo aquesta nit, i que un dia us l'explicaré.

MTB, MTB, MTB.

Preparatius sense títol.

És que ahir després de seleccionar les imatges entre les 170 que vaig fer, de descarregar durant tota la tarda les imatges de la sortida de ja fa dos dies, l'emoció va fer acte de presència i a quarts d'una de la matinada sense saber molt bé perquè vaig començar a preparar la propera sortida.

A carregar les bateries, omplir els bidons d'aigua i posar-los a la nevera, posar en remull les ulleres, desmuntar la càmera de recanvi de la tija. Tots aquests detalls són els de sempre, per com a darrer pas vaig posar el despertador a les sis del matí, siguen conscient de que a quarts de dues de la matinada no és la millor hora per preparar una sortida i menys decidir com a hora de sortida quatre hores després de la darrera pensada.


Avui encara soc a l'espera, de què és evident, pendent de quina serà la sortida, hagués pogut sortir a les vuit però no ho he fet, a les nou tampoc.

He de repassar la Vicious que als darrers metres del dijous feia molt soroll de "pedalier" i he de verificar el fre del darrera i la roda també, aquesta presenta un xic de joc lateral.

Ara el que m'ha vingut al cap és el que aquí us he exposat, inquietuds, preparatius, sensacions totes necessaries per la que tornarà a ser la propera aventura d'un genet i el seu Drac.

Les fotos del Roc 2008 han arribat, és que encara no les havíem demanat, aquesta setmana demanarem les 2009. El Roc 2010 s'acosta i ja tot són ritmes de Marathon.

I cada pensament m'indica com serà cada revolt i com aniré en el vol. No sé encara el Drac, tot i que la Vicious diu aquesta me l'emporto al niu, però també vull dir que ja n'és de curiós que a cada edició una bike diferent m'ha portat a creuar belles carenes de la costa francesa.

Vaig a mirar les bikes i a mirar de decidir com poso remei al "pedalier" de la Vicious, al fre del davant, 180?, al seient, al joc del darrera de la roda, al pneumàtic d'aquest i als punys del manillar perquè l'esquerra és viu i no para de rodar.

Després d'això vindrà la tarda i potser serà la meva, la meva oportunitat de fer una jornada de pur mtb.

Mateixos horitzons, diferents recorreguts.

El 2010, serà un any diferent.

El calendari biker, que és del que estic parlant, serà diferent. La manera d'enfocar aquest 2010, serà com quan vaig descobrir que hi havia teleobjectius que et permetien passar del 35 mm. al 200 mm. Per a mi va ser l'entrada a un espai diferent. Ja no et dic l'arribada a casa de l'era digital.

Per què dic això?, senzill, perquè el 2010 consolidaré el que porto anys construint, fer pel fet de gaudir del recorregut, que sempre és important per a mi, però millorant un aspecte, vaig a concentrar-me enfocant amb el 35 mm. i molt que un cop a destí l'estada sigui de somni, que sigui la realització d'un somni, el somni, de cada un d'ells, és que en tinc molts i de molt variats. Aquest any puc, i aquest any estic obligat voluntàriament a fer-ho, i amb el 200 mm. que el conjunt tingui el color que tant m'ha motivat de la Vicious The Motivator SS, així com la seva simplicitat.

L'anada al Roc per posar un exemple, sempre marxem dies abans, per la festa que fem amb els amics francesos, aquest any ho proposaré diferent, desplaçament amb avió o tren, estada a casa rural al costat del Roc i sempre dins de l'espai físic Roc, per fer realitat el propòsit que persegueixo des de fa més de deu anys, compartir l'ambient biker al 100% de la festa del Roc.

Després del Roc, Toscana 2010, aquest any res de VW, el mateix casa rural, i bike , bike i més bike, però que cada nit sigui un plaer, un descansar al 100%, i la tornada sense pensar en res, avió o tren, i cap a casa. No vull haver de preparar res de res, aquest any el tema recanvis segons com, no haurà de ser, "en ello estoy". Una mica el reflexe de la imatge d'aquella cervesa i el diari italià que us vaig posar al seu dia, però portat a la màxima expressió.

Tema Finale, bé aquest serà un recorregut que meditaré seriosament, ara mateix tots els objectius estan centrats amb 24 Hours of Moab, és la realitat a casa. De fet sóc a un pas i mig exactament de l'objectiu marcat al 2009, és a dir afrontar les properes 24 hores amb el mateix volum de sortides abans de la Ligure i aconseguir únicament una millora del meu pes, això darrer camina i molt bé, pel que la feina, la tasca per a mi titànica d'aconseguir-ho és a data d'avui un èxit, dos mesos més en aquesta línia seré on he de ser, és a dir per sota dels 69 Kg.

Amb això tot caminarà com ha de caminar, com és aconseguir gaudir al 100% de la faraònica fita de fer unes segones 24 hores.

Moltes coses estan passant a casa, moltes, des de fa dies, ja ho vaig exposar a aquest espai, properament si confirmo el tema que tant em preocupa i que em va comentar en Colorado sobre que a la Toscana a segons quina estació hi ha uns mosquits que són per enormes i pels seus efectes com granades de mà, si confirmo la seva no presència, aquest serà i ja el proper destí.

Som a on som perquè així ho volem, per això ara toca Toscana.

Si el tema no presència de les famoses granades de mà, és confirma, després de la Toscana, de rodar dia sí, dia també pels seus paratges de somni, de sopar tranquil.lament a la Piazza del Campo, del Palio di Siena, de rememorar, de respirar velles i belles rondalles pròpies del lloc en qüestió, després d'això ja parlarem de la consolidació del que serà aquest 2010.

Abans, res de res, però el que sí que sé del cert, és que 2010, és l'any de l'enlairament definitiu, no hi ha dubte, i aquest és l'objectiu d'aquest any, cap més.

Curiós avui el meu pensament de que podria sortir, després de mirar les dues bikes, impecables, posades a punt les dues, a punt per sortir, el color de la sortida és florit com els dels ametllers de casa, està clar amb quina sortiria o amb quina sortiré, oi?.

Únicament em frena la prudència, pel fort vent que fa, però no sé si serà suficient perquè no em m'enfundi el "traje de gala" i a rodar. Si ho faig, si pot més la rauxa que el seny, el 32-19 serà la combinació guanyadora. Que de fet és la que està marcant l'inici del 2010, que no és res més que evitar a totes, totes cap complexitat que no sigui realment necessària, treure pes que no entengui què hi fa, i fer ruta, ruta i més ruta, per això he perdut pes, per això la SS pesa menys de 10 Kg. ara falta el que deia consolidar, i el primer és aconseguir sortir a rodar!!!.