Ahir mentre fèiem unes proves amb uns aspersors d'aigua, entre remullada i remullada els ànims per agafar la bike es van refrescar, de pensar, demà ja hi anirem, a pensar, anem a pedalar!!!.
I així va ser, l'inici de la sortida a quarts de nou de la nit. Les bikes la Yeti-Betty i la SS.
Ajuda molt a sortir el fet de que els equipament de roba són tots al mateix lloc, molt accessibles, que el que hem de portar "per si de cas", com les SIDI, els casc, els bidons secs, l'aigua per omplir-los, els llums amb les bateries carregades, els cascs airejats i les bikes a punt són tots al mateix lloc, a peu de porta a punt per sortir, fet que facilita que la mandra no vingui per aquesta via.
Iniciem la ruta primer direcció a la platja, per després escalar direcció a Areny de Munt, decidim no pujar direcció a Coll de Pollastre i retallem directes a Arenys de Munt.
El terreny està molt sec, tant com els darrer anys de sequera, és més jo diria que per les moltes pluges dels darrers mesos i ara aquesta calor, el sauló esmicolat és present fins a formar pilons d'aquest a moltes zones on la pèrdua de control de la roda davantera és constant. Fet que fa que tinguis la sensació de que has perdut molt a les baixades i no és així, la realitat és que venim d'un hivern i una primavera amb un terreny perfecte per afrontar amb èxit totes les zones tècniques i així ho hem fet, i si bé ha estat així perquè la confiança per fer-les ve motivada per aquest terreny lapa, també cal dir que penso que la nostra tècnica aquests darrers anys ha millorat molt, de fet cada any hem avançat un pam en aquest aspecte, que semblarà poc, però any darrera any un pam, suma i molt.
Amb prudència hem arribat a Arenys de Munt, cola, canya i dos mig entrepans, més un cafè amb llet, i molta, però que molta conversa de bikes, també la dutxa dels protos dels aspersors de casa.
La tornada amb força pujada, per Lurdes direcció a la Creu de Rupit, a aquí ja amb els Powerled en marxa a mínima potència i el llum del darrera obert intermitentment, la pujada arriba a ser del 21%. Que dur que ha estat, per ser un intent de començar a intensificar la regularitat de les sortides de cara a estar preparats pel Roc.
Mentre la Betty per primer cop esmentava la necessitat de començar a augmentar el nombre de sortides així com la qualitat d'aquestes pel Roc d'aquest any, ha sonat el telèfon de França, per felicitar-nos per la fi de les "corridas" a Catalunya i seguidament hem comentat el tema central, ROC 2010. Que n'és de curiós tot, quina coincidència, parlar del Roc i sonar el telefon des de Fréjus. En DNL està sortint molt amb la Marin Mount Vision, això està bé, aquest any repetirem Roc Marathon, persegueix fer un molt bon paper, millor que el bon resultat de l'any passat, està molt bé aquest esperit de superació.
Jo si puc acabar dignament amb la SS la cursa de 80 Km. molt tocats, ja estaré satisfet, molt però que molt satisfet. La Betty vol fer les pujades del Roc com a cada edició fins al 2008, a sobre de la bike i no com al 2009, posant sempre peu a terra a partir del quilòmetre 50.
La tornada per Lurdes dura i amb molta humitat, molta, xops per aquest motiu, la resta de recorregut perfectes, una lleugera ventada freda, ha estat la companya ideal per rodar. La baixada per Santa Mònica lenta, sense el Karma al casc i amb aquest terreny tant diferent, fa que no podem definir bé per on hem de passar, i pel camí un pi majestuós ha caigut al ben mig del camí, i és tant gran que el pas fet és per sota de les seves branques, la caiguda d'aquest, amb la nit i les nostres llums marcant el camí fa que restem puntualment consternats vers la mort d'un pi d'aquestes dimensions, quantes històries haurà viscut abans de posar fi a la seva existència.
L'arribada a casa perfecte, les bikes de 10/10, el manillar de la Betty, l'Easton Monkey Lite SL de doble alçada i 610 mm. està siguen tot un èxit.
La Betty també nota la manca de seguretat pel canvi de les condicions del terreny, però no té la inseguretat accentuada com la tinc jo.
Avui dia de descans actiu.
Arribada a casa amb una lluna enteranyinada, taronja tèrbola, l'hora, mitja nit, i entrem de cop, a casa i al dia d'avui, dues entrades de somni, i somni és el que he tingut jo aquesta nit, i que un dia us l'explicaré.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada