Sí, aquesta darrera setmana, en sóc conscient que el Turó de l'Home ha estat copçant totes les nostres atencions. I és que el massís del Montseny ja ho té això, t'embruixa, i tot i que el set del set del dos mil deu vàrem assolir el cim més alt, les ganes de tornar-hi no han fet més que créixer.
La propera data d'ascenció estava planificada per la nostra ja tradicional nocturna anual, preferentment aprofitant la nit de lluna plena, no per cap motiu en especial, sinó per afegir-hi, s'hi cap, una mica més de romanticisme. Però avui, lagranevasio s'ha avançat a la data, les sensacions del 07/07 van ser tan bones, que hores d'ara pedala per tornar a coronar la nostra muntanya màgica, avui ho farà però, en solitari, no l'he pogut acompanyar, però de pensament hi sóc ben a prop, tanco els ulls i veig com escala, sento cada pedalada amb la seva SS, compartint cada gota de suor, i des de la distància desitjo que gaudeixi del patiment, el patiment d'arribar enfilat a la màquina perfecte al paratge idílic.
Mentrestant, jo m'esperaré que la lluna faci el seu curs, el dia de Santa Anna i Sant Joaquim, la lluna farà el ple, aquella mateixa nit o les nits prèvies serà la data triada, ja falta una mica menys.
Ja soc aquí fisicament, mentalment estic encara en el "más allá". quina sortida més dura, no recordo des de les 24Ore un dia com aquest.
ResponEliminaDemà miraré de posar la crònica.
Incredible, so hard and you repeat without time to recover of the first one !!!!
ResponEliminaQuanta raó que tenies Xavi, quin dia, encara avui passats tres dies tocats, estic reflexionant sobre la jornada de diumenge i sobre una idea que tinc al cap en aquests instants.
ResponElimina