Ho dic per la conversa a casa d'aquests darrers dies, la pujada al Turó de l'Home.
El nom per a mi ja té un sentit especial, és proper als meus orígens, és proper a les prèvies a la meva arribada, a la "Taula dels tres Bisbes".
Pensar amb una pujada al Turó de l'Home és pensar amb quelcom emocionant, amb una jornada diferent, que mai té la component de l'oblit, on les falgueres no tenen la propietat de les falgueres d'Olzinelles pel fet de que la pendent del Turó ja fa de barrera emocional.
També he de dir que la seva dificultat queda premiada per l'entorn del que gaudeixes quan l'escales.
Previ a la pujada jo tinc cura al CAP fet que condicionarà l'hora de l'inici de la sortida, serà cap a les set, no sé si abans, des del peu del Montseny, Sant Celoni i no des de casa per mirar de ser prudents i respectar la meva progressiva recuperació.
Això sí, aquesta recuperació sempre a dalt de la bike i a poder ser amb un punt concret de pas com és El Turó de l'Home i que en cas de no poder ser i haver de tornar abans de coronar el cim, tampoc passarà res.
Preparar una bona sortida, la del Turó de l'Home, fa que els dies previs siguin uns dies encara més especials.
Gaudir de poder-te organitzar durant la setmana per a disposar del temps per preparar amb cura cada aventura, marca la diferència entre gaudir d'ella o passar per davant d'ella.
El temps no té un marcador infinit, el temps és infinit, el meu marcador no, un dia s'aturarà, però mentre, mentre això no sigui així, poder preparar, dedicant el temps que cal per fer-ho, per a mi és el tot. Quina emoció esperar el proper intent de pujada al Turó i si l'espera ja és sensacional, ser-hi és incommensurable, podríem dir "s'emociona per poc", és sensacional que fos així, així no coincidirem mai amb molta gent, sí amb d'altres bikers, rarament amb d'altres genets, aquest darrers amb un tret diferenciador, tot és important, tot el que fem requereix de dedicar-hi "el temps", no temps i el que és més important, 33 anys pujant al Turó i l'emoció és més gran avui que el principi de fer-ho.
Per això per la perseverança d'aprendre a saber gaudir del que ja conec fa temps, valoro que com més temps passo al Montseny més l'aprecio, més el respecto i més temps li dedico.
De fet em passa amb tot, amb tots i per això com més temps passa, més temps dedico a tot i a tots. És el que vull tenir dins la meva faixa, el compartir amb es meus, jo no hi vull un roc a la meva faixa, jo hi vull aquesta sensació tant estranya de notar aquestes menudes punxades d'emoció pel que ha de venir, pel que hauré de compartir i on sé que els meus sentits seran plens de bones pensades, on en mirar a l'oest veuré els meus orígens amb La taula dels tres Bisbes, amb el naixement de la Tordera i que si això passa és perquè ja seré al darrer revolt de carenar el Turó, pensar-hi ja fa que resti aturat, que pensi que hauré de tenir clar que podria ser que d'aquí a res sigui una realitat, no un pensament i això aquesta possibilitat fa que els meus ulls brillin amb molta més intensitat, pel fet de que per uns instants he recordat les inquietants falgueres, no sé perquè, però crec que fa poc vaig ser entre elles, però ara mateix no recordo a on, sí que hi era amb el meu Drac acariciant-les amb un vol molt baix, però no recordo a on.
Temps de grans sensacions, de millors realitats, de mirar de tornar a ser a terra de creadors, on un reduït grup de genets de Drac es fon en ser-hi junts, a aquell únic espai, a aquella terra única, on a peu de Les Agudes he gaudit de ser travessat pels núvols que des de les profunditats s'enlairen per les verticals parets dels Castellets, banyant-me de les seves gotes denses i humides i on les orenetes una darrera l'altra comparteixen al meu costat el seu vol entre la que un dia serà i avui encara no ha estat, la mirada atenta del meu Drac.
MTB, MTB, MTB.
El Turó de l'Home, altra vegada, sí sí sí!!!
ResponEliminaNo sé si m'agrada més pujar-lo o intentar-ho. Sigui com sigui, hi arribem o no, haurem pedalat pel Montseny, i això sí que és un regal.
Demà ho sabrem. Demà ho viurem.