La Cerdanya pot esperar

Sovint, les coses no surten com les havíem planejat.

Dissabte 24 de juliol era el dia previst per realitzar la ruta de la Cerdanya d'en Colorado, que com ell diu està "gafada", potser sí, però ahir vàrem tornar de Martinet amb la promesa que aquest 2010, ni que sigui el dia 31 de desembre farem la ruta passant pels Estanys de la Pera.

Enguany, quan encara no havíem fet la parada obligatòria per prendre l'esmorzar/dinar a Arànser, ja érem coneixedors de que l'aventura de la jornada havia finalitzat.

L'emoció de la jornada, havia començat just divendres a les quatre de la tarda quan vàrem rebre un SMS d'en Colorado que deia "Demà és el gran dia!!!". A partir d'aquí, tensió, nervis, il.lusió, emoció, tot el que envolta saber que a l'endemà t'espera una jornada BIKER amb majúscules.

Dissabte, a les 05:00AM sonava el despertador, ja ho teníem tot a punt, només restava carregar les bikes a la furgo i marxar, uns minuts abans de les sis marxàvem de casa i primer "disgust" del dia, a Mataró me'n adono que m'he oblidat el Paclite, i a part dels manegots no porto res per abrigar, i el clima de la Cerdanya, res té a veure amb el del Maresme. Abans de girar cua i tornar cap a casa a buscar-lo, trucada a en Colorado, que previsor com sempre, ha agafat de tot per abrigar, no cal recular ell em deixarà alguna de les seves jaquetes.

A les set del matí ens trobem amb en Colorado al punt acordat per fer la resta de camí fins a Martinet plegats, i així fem la resta de quilòmetres xerrant i xerrant de, bé, de què podria ser? bikes, bikes i més bikes!!!!

Arribats a Martinet, baixem del cotxe i fa un fred que pela, feia setmanes que no tenia sensació de fred, quin plaer! Encara no hem fet ni un cop de pedal i ja tenim gana, anem bé, doncs cap a la fleca del poble, on ens espera una coca de pinyons farcida de xocolata digna de ser catalogada com a patrimoni de la humanitat.

Ara sí, preparats i atipats, comença l'aventura. A les 08:41 sortim de Martinet tot pedalant vora el riu, la temperatura més que agradable, un bon solet però amb sensació de fresqueta, anem encara abrigats. En poca estona ja hem de baixar de la bike per poder fer el tram desprès.

Abans d'encaminar-nos cap a Prullans ja ens hem de treure armilles i manegots per continuar escalant sense sufocar-nos.

Anem fent ruta, amb un trànsit rodat gens habitual, la conversa es va animant, nosaltres també, ens trobem bé, el ritme és ideal, el clima de somni. Què més podem demanar?

Parades obligatòries, per assimilar que som uns privilegiats, i poder gaudir de les vistes que ens regala el dia.

I seguim pedalant, fent camí cap a l'esmorzar, gaudint del paratge, dels prats i dels camins, recordant i retenint a la memòria les noves sensacions de pedalar per un entorn que no puc gaudir més que un dos cops en tot un any, mentre pedalo penso que va ser ahir que vaig passar-hi, sembla que el temps s'aturi perquè no me'n adoni que just fa un any hi pedalàvem, igual que ahir, un grup de bikers, feliços i somrients, gaudint de la llibertat de poder-nos moure amunt i avall amb les nostres bikes.

Abans de fer parada per esmorzar, ens esperava un mai acabar de prats verds. Una autèntic plaer per a tots els sentits poder-hi pedalar.

Un bon pa amb tomàquet amb fuet i formatge unes coles i una canyeta ens esperaven abans de tornar, aquest any amb menys quilòmetres que mai al nostre punt d'origen.

La tornada va ser tot un divertiment, tornar a veure lagranevasio enfilat a una bike amb roda 26" arrossegant plat com si res, i en Colorado enfilat a una majestuosa 29" SS, perquè ens anem acostumant al que serà veure'l d'aquí a no res.

I avall avall que fa baixada, gaudint de la tornada, amb el desig que en breu hi tornarem a rodar.

I un és lliure de triar la manera de baixar.

Just sortint de Travesseres i encarant l´últim descens de la curta jornada biker, cap a Martinet l'auguri de lagranevasio, que temia que el seu pneumàtic Hutchinson Python estava al límit es va complir; tall intapable, pensar que únicament ens quedava un quilometret per arribar, després d'haver fet dues mil manxades, ens anima a arribar al poble caminant. Finalment en són quatre de quilòmetres caminant, però es fan molt distrets perquè encara ho tenim més bé, sobretot en Colorado i lagranevasio per xerrar pels descosits i discutir sobre el camí que es pensa dirigir la indústria pneumàtica per poder satisfer la demanda cada vegada més important del biker que prega, i demana a crits un pneumàtic TUBELESS 29".