No són tot el que va ser, és cert, però penso que sí són representatives del que va ser la jornada.
L'arribada al Santuari del Corredor, podia ser un indicatiu de quin i de com seria el dia, molta calor i molt bones sensacions.
Al Santuari del Corredor la meva ombra sempre fidel, únicament em va fer una exposició, cerquem aixopluc i d'aquí a una estona ja veurem per on sona.
A Sant Celoni, un genet es va proposar que seria d'acer i no pedra la reconstrucció, perquè sempre va pensar en respectar el seu nom, el Pont Trencat de Sant Celoni.
Seguint pista direcció Hostalric per creuar el riu direcció Montsoriu.
Al fons l'objectiu, un Turó que no vol deixar-se veure per aquest genet i el seu Drac. No és por, ni dolor únicament l'olor de veure's conquerit per qui se sap vulnerable de conduir la tristor a la foscor i l'alegria al seu cim.
Entre belles un genet, que vola cap un destí, essència i verí del que serà a la fi la caiguda del fortí.
Res és el que sembla i tot és el que és, però una cosa és clara, un genet i un Drac estan cercant l'anonimat per gaudir de l'oportunitat de fer-lo caure al seu sac.
Els Castellets al fons són la protecció perfecte per evitar la conquesta de qui tant s'entesta en arribar amb el vent de la propera tempesta.
Entre el riu i Montsoriu sembla que l'objectiu és viu, el sol únicament vol que posem fi a aquest vol.
Prop de Sant Feliu un genet i un Drac cercant la humitat que ens ha de permetre navegar mentre no podem volar.
A Arbúcies un color i un nom que esborren la calor d'aquest genet i el seu Drac.
A Can Sitra entre senders i torrents una de bona per seguir fent el valent.
La Garolera on després de reposar cal tornar a volar.
La fortalesa del Montseny es deixa veure lluent.
Una dura conquesta, una escalada exigent per un genet vigent i un Drac molt valent.
Parets forjades són, a costa de molts de trons i on sempre s'espera l'arribada d'un nou Drac.
A Coll de Te entre guspires, sempre senyors a l'hora de compartir la frescor d'una primavera oblidada.
Per fi sense embuts tenim propers els Castellets tan temuts.
A l'Avet Blau després d'una conquesta sempre millor una bona festa.
Sempre un nom ens indica el que està a punt de venir, pujades de somni ens esperen i res impedirà el que està a punt de passar.
Coll de Santa Helena on amb les torres com molins, dubtes sobre el seny respirem, per qui navega o vola entre aquests pilars de metall.
Un cop superada la muralla, el fortí és el nostre camí.
Una llum fa presència i ens indica l'excel.lència.
Una foscor fa fredor mentre la calor s'esvaeix i el dia emmudeix.
Tot és ser-hi, tot és anar-hi, però una sola manera és la que impera.
La muralla defensiva ara és paret protectora del genet amb el seu Drac.
I és per això que vulnera la creació d'una era.
MTB, MTB, MTB.
Molt bones, realment ho son.....la darrera, a mi personalment es la que mes m'agrada....significa molt, nit, montanya, Montseny....genial !!!!
ResponEliminaEl privilegi de poder veure marxar el sol i l'entrada de la lluna, a un entorn de somni com el Turó de l'Home, és sensacional, com ho és poder compartir aquests instants amb vosaltres a aquest espai.
ResponEliminaXavi, MTB, MTB, MTB.
Quina exposició més treballada. I quina gràcia, si inclús hi has fet rodolins, de fet tot el que va comportar i moure aquesta sortida va sortir rodó.
ResponEliminaLes imatges han sabut transmetre el que vas beure i viure, la solitud d'un genet pedalant sota un sol de justícia per un paratge d'una bellesa meravellosa.
Quin país petit el nostre, i aixó "només" és el Montseny, que ens falten de racons per descobrir!
Xavi Paricio, quina feinada serà triar la imatge del mes...
Diu en Colorado que deixi de fer aquestes sortides mega quilomètriques perquè deixa tot de tenir sentit, diu que s'han de fer cada "X" temps.
ResponEliminaPerò és que han estat uns mesos on no hem pogut sortir, o fer-ho ha estat molt complicat i ara que la tempesta va quedant enrere, sembla, la necessitat de ser entre carenes dia sí dia també, impera.
No hi puc fer res, no hi vull fer res.
MTB, MTB, MTB.