Jo no sé el motiu, però el fet és que els espais, els llocs, quan fa temps que no hi passes, com la darrera anada oblidada a Olzinelles, tenen aquesta component d'emoció.
No poder descansar tranquil la nit anterior a la pujada al Turó, és pensar que sempre sóc on he de ser, això no vol dir que sigui certament així, és cert, però sí que vol dir que sempre estic disposat a anar-hi i que si el dia que hi anem hem de fer un pas endarrere i tornar cap a casa, és perquè no tocava. I sempre penses que ja serà, que molts cops has pogut gaudir del que per a mi és un instant de sensacions plurals, emergents i on el moment de pujar al Turó supera l'expectativa sempre.
No poder ser-hi no és res més que això, és a dir, no ser-hi no implica no poder-hi ser, però per ser-hi cal que tot estigui al seu lloc.
Cal en primer terme tenir la necessitat de ser-hi, cal també una preparació prèvia acurada tant de les bikes, com de l'equipament del genet, perquè saps que per sobre dels 1.200 m. el temps té canvis propis de la zona, una zona salvatge, ferotge, però en cap cas agressiva, si no a l'inrevés, sempre ens hi vol el Montseny, però les condicions són clares, transparents, com són les ganes de ser-hi, el temps per ser-hi i moltes ganes de compartir sensacions, res més.
Si els termes no són aquests, si hi ha ganes, però no hi ha temps, no pots anar al Montseny, si hi ha ganes, tens el temps per fer-ho i no et prepares bé, el resultat pot ser dolorós, com no tràgic, pel que cal assumir aquests compromisos i el nombre d'aquests han de ser sempre per excés no per defecte.
A aquest espai li passa el mateix, no puc en cap cas posar-me al costat d'un espai màgic com és el Montseny, ho sé, però el que si que sé també, és que voler ser entre genets de Drac, requereix primer, de voler i en segon terme de disposar del temps per fer-ho.
Vull dir que com al Montseny, com a Olzinelles jo sempre estic disposat anar-hi, a compartir entre genets, també.
Voler i no disposar del temps implica no ser-hi, voler i en primer temps disposar del temps, fa que l'estada sigui bona, perdre la possibilitat de disposar del temps, ens porta a no ser-hi.
El retorn dels genets de Girona i Bordils com la seva marxa, ara fa uns mesos, d'aquest espai ve marcat única i exclusivament per aquests dos termes, voler ser-hi i disposar del temps.
Per coincidir un altre cop el punt de coincidència no seran les 29" que també, si no que cal estar enfilat a aquesta via i per fer-ho els termes són clars, via les intervencions si ets contribuïdor i via comentaris si ets lector o seguidor. Com es va acordar al seu dia amb ells.
Els contribuïdors tenen la potestat d'intervenir sempre que vulguin i exposar el que creguin convenient, els seguidors o els lectors via els seus comentaris poden arribar a ser contribuïdors si les seves intervencions sumen, no resten, si això és així entre els contribuïdors es decideix si es convida al seguidor o lector a ser contribuïdor.
Ara per a intervencions tipus sortida entre genets d'un dia entre setmana no hi ha el Social The Great Escape, fet que fa que el procés sigui un xic diferent, però com tot res que no es pugui reparar, de ben segur.
Però també he de dir que hi ha unes cinquanta intervencions que en aquest Blog han perdut la seva raó de ser, pel fet de que el/els genets, no ho puc determinar, a que faig referència van esborrar un munt de les seves cròniques i per tant també comentaris sobre elles, fet que va implicar un cop dur per la forma i construcció d'aquest espai, així com també es va modificar un texte, que no tindria més importància si el que exposa la modificació fós certa, però és que una cosa és ser censurat i altra de molt diferent censurar-se un mateix i escriure que has estat censurat.
I això són fets, no malentesos i ara en tot cas primer cal com ja he esmentat recuperar el que s'ha perdut, les formes, la resta ja vindrà, o no.
Arribar un altre cop a aquest punt de partida requereix de reconstruir el que ara està malmès, via els comentaris o intervencions com a contribuïdor, seguir aquest camí és sembrar per recollir, no hi ha collita si no es sembra. Pretendre recollir després de cremar no té massa sentit i pretendre evitar aquesta exposició és un error.
Tots tenim clar quina va ser la guspira i tots tenim clar que això és el que jo exposaré.
Aquesta és la via de retorn a l'espai de genets de Drac. El que passarà després és clar, retorn als vols entre genets de Drac, no abans.
Entre genets no hi ha cabuda a haver de compartir entre bikers "dels no tinc temps", ja vaig deixar ben clar que "el no tinc temps" no és res més que "tinc d'altres prioritats", és així i tots ho sabem, altra cosa és que "si no hi ha temps" tampoc hi serà per a poder reflexionar sobre el què implica aquest fet i com fer-ho per ser on erem.
Ser entre genets no requereix res més que respectar aquestes dues premisses, intenció i temps per ser-hi. El respecte com quan anem al Montseny, entre genets no s'ha de reclamar, ha de ser pilar de tota complicitat, si no és així no hi ha espai on compartir, si no hi ha aquests tres pilar, voler, poder i respectar no hi ha motiu per compartir.
Si aquests tres principis hi són, l'espai sempre és obert i compartir entre genets sempre és un plaer.
En cap cas atributs antagònics als esmentats poden ser arguments i menys si no has demanat necessitar de ser maltractat i per passar-ho d'allò més bé únicament cal el que he detallat.
Portes obertes sempre a compartir amb qui vol compartir, portes obertes a qui té el temps per fer-ho i espai de creadors obert a qui té com a principi el respecte entre genets.
Aquesta és una intervenció que és continuació de les fetes per en Xavi Paricio al seu dia amb Ninots de neu, ho dic perquè res ha canviat, els pilars són els mateixos, exactament els mateixos, res modifica el que es va dir, voler ser-hi, cercar el temps per fer-ho i respectar a la resta de genets de Drac, sentir-se identificat amb aquests termes és ser-hi i si això és així insisteixo l'espai és obert.
MTB, MTB, MTB.
M'has fet rumiar una bona estona, tornar a llegir la entrada de Ninots de Neu...que en fa de temps...i llegir-te hem fa adonar que com dius, els Pilars son els mateixos que ja teniem.
ResponEliminaHaurem de veure novetats? retorns? potser si, ja ho veurem. Pero com dius, els Pilars son els que son, i sempre han estat.
Una abracada ben forta, quina enveja hem feu, aqui fa tanta calor que es "literalment" impossible rodar gaire, a no ser que vulguis morir a sobre la bike.
Dema sortida matinal, aprofitant les hores de mes fresqueta, ja explicare que tal va tot
Jo porto vuit dies reflexionant.
ResponEliminaNo hem tingut oprtunitat de comentar-ho, com sempre no passa res, sé perfectament que no tenim moltes diferències ni amb les formes ni amb el contingut.
Estaria bé poder gaudir del retorn dels gironins i el bordilenc, però crec que la proposta que he rebut no va per aquest camí, perquè aquesta ja respira manca de temps i els arguments exposats en cap cas són coincidents.
Però en resum es tracta de compartir, res més, de gaudir com durant molt de temps ho hem fet a diferents espais com el Foro, Fòrum i ara aquí. Però hem de fer-ho bé.
Les teves tres darreres intervencions sobre aquest tema i la resposta que vas rebre, així com la meva posterior intervenció fan que el mapa sigui el que és i les actuacions de les persones en marxar d'aquest espai deixen clar que "com si res" segur que no.
No han passat uns dies, han passat mesos fet que implica que res és a cop calent a data d'avui, m'agradria però seria un error.
Bé, la meva contesta i proposta, crec que és transparent i directa, ara cal esperar, inici de comentaris pels lectors i inici de cròniques pel contribuïdor, sembla fàcil, oi?.
M'he deixat el que pesa més de tot, el que vàrem compartir a les 24Ore, això és or i a la sortida de la via romana de Cap de Creus, això ha de permetre, ha de fer que tot es recondueixi, sens dubte.
I una cosa és clara el primer pas l'ha fet Girona i indiferentment del contingut, el que prima i molt és l'acció, fer el primer pas, això és així. Jo sóc lent, per sort no és un tret meu difícil de captar, però sempre camino i el punt de partida ja està establert.
MTB, MTB, MTB.
Jo, tal i com dieu, a nivell de comentaris puc escriure, el que em va quedar clar i potser es motiu de parlar-ne, no d'escriure.ho, que si es vol contribuir amb intervencions hauria de quedar clar, doncs el fet de que despres de la meva marxa després de " Ninots de Neu" les coses, més ben dit les relacions es varen trencar, cosa que potser entre persones adultes com som no hauria d'haver passat, sinò que parlant la gent ho entent tot.
ResponEliminaNo sé si puv fer comentaris tal i com surt ja que el meu pseudòmin ha mort, de manera que aquests mesos, no pus dir el contrari he contribuit a l'espai llegint-lo, no totes les intervencions però força, també he pogut veure que aquestes si no fos pel creador i d'altres no són molt variades, inclús en Xavi no intervé el que potser intervenia, però això no significa res, un espai és d'un creador i aquest és el que ho determina.
Ara, la MTB jo diria que per mi no es prioritari, esw important dins la meva vida doncs és una manera de poder treure'm les meves penes, rabies i d'altres coses, prioritari és la familia, llavors la MTB és secundari, fet que fa que si no puc ,no surto, cal dir també que això és un fet de moment que no passa molt sovint.
Jo sempre tinc temps SI aquest temps està planejat amb temps, no avui per demà, un té una feina i d'altres coses, encara que sempre hi ha dies que es pot dir SI
Girona s'ha possat en contacte, ha possat un gra al que ha de ser un piló i tornar a sortir junts, fet que feia que disfrutessim, al menys jo, de la MTB.
Per la meva part sento el que un es sentís maltractat, no era aquest cas fer-ho i en tot cas jo no en vaig adonar del mal que podia fer, en tot cas se'n podia haver parlat.
No crec que el motiu d'una trobada fos 29er, aquesta es una bike més al garatge, no és la bike principal ni molt menys, altres projectes hi han i vindran de ben segur, com d'altres que no tenen sortida marxaran ja que no tenen utilitat.
Des d'un pais diferent al meu petit pais que no en conec ni el 25% de ben segur, us saludo i si el creador em deixa, seguiré fent comentaris, intervencions de moment.....
Ara des la Toscana, potser les coses es veuen diferents
Coincidim en tot, dos punts vull exposar, que no és pas que no coincidim si no que els vull esmentar amb més detall.
ResponEliminaEl Blog es va obrir seguin una pluralitat, amb un entorn determinat, con és els dels genets de Drac.
Jo ja vaig exposar que no volia una política d'administrar, si no de compartir criteris d'entorn, és a dir hi som els que hem de ser-hi i ampliar aquest grup és tasca de comentar-ho entre els que normalment fem que el Blog camini. A la taula d'en Bernat qui no hi és no hi és comptat, però respectant sempre que per poques intervencions que es facin si són genets de Drac que aporten directa o indirectament perquè no ser dins del grup?.
Vull dir que durant mesos es va parlar entre nosaltres de crear aquest espai, el nom de l'espai no és el que volia jo, jo volia Lighthouse MTB, de fet va ser el primer nom que li vaig posar, perquè per a mi té tot el seu significat, però en Xavi Paricio va expo-imposar el seu criteri, per això és el primer ministre.
He de dir que entre el grup hi ha dos motors, en Xavi que està a l'altre punta del món i en Ratrasse que és tipus en Xavi però a aquí.
Crec que tots ho tenim clar o així creia que ells ho tenien clar. Ells dos fan/feien que els motors d'aquest espai ens sentíssim motivats a fer, a publicar i això aquest fil es va trencar, uns deu dies sense intervenir per part meva, esgotat de seguir les indicacions, les peticions, les demandes de tipus tècnic, també del tipus "modus operandi" i després d'una darrera petició que em va suposar d'una intevenció de contesta d'onze hores va ser la darrera intervenció motivada.
Per a mi si volem o bé canviem el meu nom de lagranevasio o bé posem un altre nom al Blog.
Exposo això en la línia de que l'espai és per a nosaltres, per nosaltres.
A aquest espai ara hi ha des de la vostra marxa tres administradors, que no hem administrat que jo sàpiga, de fet no ho hem comentat mai, res més que púlsar el botó d'acceptació perquè els comentaris dels lectors no contribuïdors surtin publicats.
El segon punt, és que jo encara he de llegir alguna referència a una intervenció teva que fós motiu de controvèrsia i m'he llegit les intervencions que hi ha del seu dia per veure que això sigui així i fins i tot avui no veig res.
Jo vaig pensar que els motius teus de marxar eren molt personals i que res tenien a veure amb la conversa del Blog, sí amb el moment d'aquest, tèns evidentment i que comprenc que no et vingués de gust ser-hj, però en cap cas per ser una intervenció teva causant de cap conflicte ni res similar i així ho vaig manifestar al seu dia.
El fet és que estem un altre cop encarrilant, com sempre. De fet, d'aquest recorregut hem de mirar de treure'n conclusions per mirar de que descarrilar sí, xoc frontal de trens millor que no, que es genera molta ferritja i és dur de tornar a gaudir d'enfilar els trens a la via per rodar com ens agrada.
Jo ara crec que en Xavi Paricio ha d'articular aquest vell recorregut, nou tram també és cert i que en ratrasse s'ha d'activar com únicament ell sap fer-ho.
I si els dos genets no es mouen ja ho mourem nosaltres, més lents, però de ben segur que també avançarem.
MTB, MTB, MTB.
Bé, sembla que caldrà aclarir alguns aspectes de la meva intervenció.
ResponEliminaA aquest espai si no tens temps no hi pots intervenir, perquè és una falta de respecte, no perquè ho digui jo, si no perque no pots argumentar que llegeixes en diagonal i pots contestar coherentment seguin el mateix sistema a una intervenció que ha requerit d'una inversió d'hores de dedicació. I de fet "para muestra un boton" per això som a on som amb aquest tema.
Som a on som, per ser a on erem serà via el Blog en primer terme i poc a poc anirem reconstruint els llassos avui trencats. Si no podem fer-ho així no serà perquè tot i mirar de llegir en positiu el segon pas de Girona d'avui, aquest tanca perquè així ho vol, cap opció a res més.
El Blog es va crear en aquest entorn, voler ser-hi, tenir temps per ser-hi i ser respectuós sempre.
Això no són imposicions d'un administrador, són normes de civisme entre entorns civilitzats.
Darrer punt, és la darrera vegada que se m'exposa què em cal fer o que no, via que si no ho entenc, opinions meves sobre terceres persones podrien arribar a aquestes terceres persones fent referència a un tema exposat a un bon amic de que el voldria com a parent i un segon tema de que no aniré en bike amb qui tira papers i pot decidir deixar penjats als companys perduts a la montanya. El primer no és un tema del Blog, el segon es va aclarir i va quedar enrera.
Aquesta és una intervenció que contesta el segon pas, no diré de Girona ni Bordils perquè no m'ho crec, tot i que així s'afirma.
De fet si això fos cert no entenc a que ve, posar-se en contacte amb mi fa una setmana, tot i que ja vaig esmentar la manca de formes/temps i la diferència sobre el contingut del mateix i menys avui per segona vegada i menys amb els termes que s'ha fet.
Crec que són ganes de fer passar una mala estona a dos genets a casa, la determinació és senzilla, no recollim collita que a on som i com hi som ja ens està bé.
M'he saltat una afirmació feta fa mesos, de no invertir més temps amb qui no té temps, i vull insistir, no és una imposició és una norma de civisme.
També dir que ho he fet perquè aquest segon pas de Girona? sí ha requerit d'una inversió important de temps i que per això ha portat a aconseguir el resultat perseguit, és a dir en aquests termes no hi haurà més vols de Drac a Girona capital, no per res, és que no té cap sentit. Seria ser una mica "massoca" llegir el que se m'ha exposat i acceptar fer sortides en bike.
Tots avui gaudim de la nostra afició, no hi ha necessitat de forçar res de res, jo en tinc molt bones sensacions de les sortides compartides, amb això em quedo.
Propotes del Bordilenc ben rebudes seran sempre, Girona?, és on és lluny de casa i en aquests termes definitivament que així segueixi.
MTB, MTB, MTB.
TEMPS??, aquest és el gran problema?, la gran diferencia?, tothom pot tenir temps, si no es avui serà demà, el que no es pot es que si ets seguidor/contribuidor d'un espai hagis de llegir-te totes les intervencions que s'esmentin.
ResponEliminaOpino que si hi ha un tema que t'interesa o bé una sortida realitzada per tu mateix o per tercers la puguis comentar o exposar, això no vol dir fer-ho diariament.
Si es així, jo tinc TEMPS però NO tinc TEMPS, depen de com tingui el dia d'ocupat amb la meva feina o amb d'altres en tindré o no.
Si realment dius que és una norma de civisme el no invertir temps amb qui no té temps doncs que vols que et digui, ho sento, jo tinc dies de tot i pel que llegeixo al blog, els i deu passar el mateix a la majoria de seguidors i contribuidors.
Si realment el que vols es fer un blog privat es ben fàcil i saps molt bé com fer-ho però no crec que sigui això el teu estil.
Per la meva banda seguiré el bon camí i aniré fent, excepte el contrari.
Xavi, temps, si i no, com dius tenim temps pero no en tenim.
ResponEliminaJo, com heu dit a alguna intervencio, no he pogut en els darrers temps ser tant actiu com acostumava, les raons no venen al cas, pero la realitat es que no he sortit amb la bike com es costum en mi, perque hi han masses temes a l'olla.
No tenir temps per intervenir, no significa no ser-hi, no poder explicar les meves sortides amb bike (perque no les he fet) no significa no intentar seguir el que diuen els demes.
El temps no es perque estem obligats a ser-hi aqui, es perque el que no fare es llegir per sobre una intervencio, i possar els meus comentaris (sense haver realment llegit amb calma) de tal manera que la persona que ha fet la intervencio pensi...collons, aquet tio ni tan sols ha llegit el que he escrit.
Quan no he pogut seguir una intervencio (poques vegades) sencillament no hi dic res, quan parlo, tant com a entrada al blog com a comentari sempre hem prenc el temps necessari, si no ho deixo passar, i a la propera ja hi podre.
Ningu om'obliga a ser-hi, ningu m'ha dictat a mi, ni a en Colorado, ni a ningu quantes intervencios hem de fer, o temps hem de dedicar.
Xavi, sou mes que benvinguts, les vostres intervencios aportaven, i potser tornaran a aportar, una vessant diferent, un altre punt de vista, mes pluralitat.
M'agradaria i molt llegir-vos de nou, en positiu, entrades com Ninots de Neu i tot el que varem escriure, no crec que ningu tingui ganes de tornar-hi.
Com a totes les relacions, ser-hi vol dir aixo, res mes, no te una quantitat per messurar, vol dir que hi ets, que hi vols ser, que et sent part activa, i aixo no ho limitaa el temps, malgrat sempre en parlem de temps. Ser-hi vol dir escoltar, parlar, acompanyar, ajudar...com a qualsevol relacio. No ser-hi, sempre porta on porta, i ja ho varem experimentar.
M'agradaria tornar a sentir que hi sou, si no, doncs mala sort, es que no podia ser
Una abracada molt forta desde SC
Insistiré, XAMG no en tenim cap de diferència no l'hem tingut mai.
ResponEliminaEl tema del temps, el que exposes XAMG jo coincideixo amb el que dius i també amb en Xavi, és que us llegeixo i diem el mateix.
Jo penso que en aquests termes, els exposats a aquesta crònica i els exposats via els comentaris, queda clar que hi haurà camí
I ho dic des de la posició de valorar les moltes cròniques que en primer terme hem compartit, tan al Foro, com al Fòrum, com a aquest espai, així com les moltes sortides i assegudes a les vesprades.
També remarcar que com també dieu si ha de ser serà i si no és que no havia de ser.
XAMG, si avui estem en la via del que hem exposat aquí, dir-te que la teva arribada és una molt bona noticia.
MTB, MTB, MTB.
Com molt bé dius, aniré posant comentaris als temes importants del blog, no vol dir això que hi han temes secundaris, no, no ho entenguis malament, el que vull dir és que no puc posar comentaris de sortides que no les conec ni les he fet, dir-te que cada sortida és important no cal dir-ho, això ja s'enten, per això hi ha aquest esperit, per tant m'abstindré.
ResponEliminaEl que si faré, quan hi hagi algun article técnic i que hi pugui contribuir, serà exposar els meus pensaments.
No cal dir que les vostres sortides són molt i molt complertes, tantes hores a sobre la bike es per a mi una fita lluny, jo sóc biker de 3/4 hores, encara que la xifra màgica dels 100 ja els he superat em vaig quedar a les portes dels 3.000 per pocs metres, també cal dir que al anar sol et permet fer el que vulguis en una ruta com la que varés fer la setmana passada.
La 29er la tinc aturada doncs tinc problemes amb la roda del darrera ja que a cada sortida trenco un raid, no sé si no aguanta el meu pes o bé els Dt aerolite no són els més indicats per una roda 29, treballant " en ello" estic.
Estic cercant el SS i vull tastar-lo encara que molt convençut no n'estic, opino que s'ha d'estar fort no només de cames sinò de tot el cos, hauria de treballar molt més les abdominals i braços i potser treure'm una mica de pes per tal de poder anar molta més estona aixecat al damunt de la bike, per altre banda també treballo el tema de posar una forca a la 29er encara que cerc que perderia tota la gràcia.
Temps al temps.
MTB,MTB, MTB.........
Poder opinar per part teva de les sortides que fem serà fàcil de canviar i que sí puguis opinar en "vivo y en directo", això té una solució immediata, oi que sí?.
ResponEliminaA la primera sortida que fem no dic que et canviarà la mentalitat però sí que t'impactarà rodar de costat amb una SS.
No perquè sigui jo, ni molt menys, si no perquè la cultura d'una sola velocitat és curiosa, molt curiosa, enigmàtica fins i tot diria jo.
Per poder rodar amb una SS no has de fer res d'especial, cuidar més, de no deixar de fer el que no fèiem, els estiraments. Aquí amb la SS és una condició necessària, res més.
Posar-te dret serà un plaer, perquè t'adonaràs de que la posició amb la que anaves fins ara no era la més natural, sí, sí, com sona, jo amb la Superlight ja deia que necessitava de poder posar-me més estona dret, ara amb la 29" i SS les lumbars van més descansades i puc rodar hores dret. Cal dir que sempre hi ha estones que vas assentat, però mai a les pujades, fet que fa que l'esquena no pateixi, o pateixi molt menys.
De fet pel fet de ser 100% rígida a mi ja em demana de fer estiraments de forma rigorosa.
Tema roda, crec que és un problema de "radiat", hauries de posar-te en contacte amb l'amic d'en Colorado de Madrid que té una petit negoci de muntatges a la carta. O bé comprar unes rodes XT per 250€ i oblidar-te del problema, però si tens un bon joc de rodes, mira de que un especialista les repassi.
El tema forquilla, estem al mateix punt, la "deseada" la Magic, la contrastada la Fox. La clàssica i la que hi queda perfecte, les que portem ara, 100% rígida.
MTB, MTB, MTB.
Quina alegria llegir-vos, mtb, mtb !!!!
ResponEliminaQue la 29er canvia la manera de pedalar això ja es un fet que he experimentat, de fet sóc biker d'anar sempre assentat, no tinc necessitat d'aixecar-me doncs tinc cames però quan surto amb la 29er ho faig, no sé si el motiu éstà en que la bike et demana que t'aixequis i apretis o bé és la seva geometria, jo de fet no havia anat mai en rígida, sempre doble excepte "al principio de los tiempos" amb una Bianchi 100% rigida i que no recordo ni com pujava, de fet no pujada ja que creis que les pujades que tenia al davant eren impossibles de fer, més endevant vaig anar descobrin que sí eren possibles.
ResponEliminaEl tema forquilla tinc una opció que passa per comprar una roda, la lefty speed carbon 110 transformable amb un kit a 80 mm, senzill.
L'adaptador per posar a la pipa de direcció per anar amb 1 1/8" ja el tinc de fa temps quan volia fer experiments amb d'altres bikes.
No ho tinc decidit, ara l'scalpel surt, evidentment surt poc però és la joguina d'un dels de casa i ho tinc dificil per pendre-li
Una Bianchi 100% rígida va ser la meva primera MTB, que dura que era i que poc que frenava.
ResponEliminaQue malament que ho vaig arribar a passar amb la Bianchi a una sortida a Aiguafreda direcció al Pla de la Calma. Que dur, quina calor i quina manera de posar peu a terra, ara sí ara també.
Han passat els anys i amb aquesta Bianchi va iniciar-se la Betty, amb un seient per Betty's i poca cosa més.
La Bianchi ja no és a casa, ara en el seu lloc també una rígida 100%, ara però amb una roda més grossa, amb frens de disc, un seient que al seu dia amb la Bianchi mai hauria pensat que jo seria el genet que hi rodaria, i el punt per a mi que representa la millora més notable, uns pneumàtics sense càmeres que fan equip amb la roda 29", que la conducció sigui molt més dolça.
El tema Lefty, entenc que la passes a 80 mm. perquè no toqui mai el pneumàtic amb el coll de la forquilla de 26"?.
Exacte, això ja està probat, col·loques com unes tres arandeles de 10mm de gruix i escurçes el recorregut de 100 a 80 pel tema de la roda 29, un kit que si no recordo surt per uns 24€.
ResponEliminawww.cannondale-parts.de/epages/61764971.sf/en_US/?ObjectPath=/Shops/61764971/Categories/29er
El convertidor està a www.project321.com.
El tema Bianchi no el recordo molt bé, està clar que en aquella època el mtb no era el meu esport però el que sí tinc clar és de que quan vaig començar a aficionar-mi vaig comprar la meva primera Cannondale, una F850SL si no recordo malament.