Quin ensurt aquest incendi entre Colomers i Vilopriu al Baix Empordà.
Una zona per on hem pedalat i molt.
100 hectàrees, renoi, renoi, renoi.
Espero que les pluges d'ahir minvin les possibilitats de que es torni a repetir un episodi tan greu com aquest.
Un paradís del MTB com el Baix i Alt Empordà requeriria d'un pla especial de senders i corriols marcats i sempre nets. Bé, sempre s'han de marcar fites altes però assolibles.
MTB, MTB, MTB.
Està clar que per algun tram del que vares fer, crec recordar en una sortida conjunta el varem fer.
ResponEliminaEl que també està clar es que és molt senzill que es cali foc als boscos, la quantitat de combustible generat per les nevades del març l'han convertit amb un polvorí, a més al menys per on em moc, no hi ha ni un 25% de netejat i, en cas d'haver-ho fet, això només és en els 10m a banda i banda de pista gran, la resta nets per nosaltres i d'altres a cops de podai.
A hores d'ara, de corriols marcats i rutes ja n'hi han, les dels Centres de BTT, el que també et puc dir, al menys farà dues setmanes que qui les vingui a fer es trobarà amb moltes sorpreses, ja que en molts trams i segons quines les haurà de fer a peu i saltant els diversos arbres i branques que hi han.
Ahir, a l'interior no va ploure com a la costa, em refereixo a la zona que estem parlant.
La zona de dalt de Colomers, des del dipòsit l'hem fet varies vegades, precisament tinc una molt bona foto de vosaltres amb les dues Maverick.
ResponEliminaEntenc que Vilopriu és direcció Nord/Est, és a dir direcció contraria a Bordils des de Colomers.
És que la vista des d'aquest punt, des del dipòsit de Colomers és única, per la vista i per les bones sensacions que hem viscut.
Recordo perfectament el corriol que hem fet en els dos sentits de marxa, que s'agafa previ a superar un petit obstacle per les obres de millora a la zona del dipòsit, un sender ràpid, impressionant, dels millors, fins i tot millor que La Baixada de les nocturnes.
MTB, MTB, MTB.
La llastima és que en aquest moment el sender no es pot fer per complert, la gran quantitat d'arbres trencats ho impedeix, a més les motos que en algun cas són les nostres aliades no el fan, per tant de moment s'ha perdut.
ResponEliminaAixò si, la realitat és una nova ruta per les terres de Colomers-Sant Jordi-Cervià, uns corriols inmillorables que es realitzen perfectament amb la 29er.
De fet, a la cursa, vaig anar tota l'estona darrera del CRACK i dos companys del seu equip, una realitat, a l'arribada recta i en pujada dos no hem varen poder seguir, en Miquel evidenment sí.
No tel pots deixar perdre, i qualssevol dia que estiguis disposat el podem repetir, en companyia o sols, això tu ho decidiràs, encara que en grup sempre és molt més bonic.
És veritat que normalment les sortides pel Baix Empordà en grup sempre són molt emocionants.
ResponEliminaAvui per avui però no és on som, Bordils un paradís de MTB, Girona "era" un paradís a casa de MTB. Encara recordo el dia de la pluja a sota del pont de carrilet.
Les bones aventures, a casa no venen mai perquè si, vull dir que sempre ha estat necessari aportar i aportar i aportar perquè siguin una realitat i no un somni.
És el que estem fent tu i jo des de fa 22 dies, amb aquest diàleg d'aportació de dades de components de bike, de sensacions, d'opinions, de propostes de possibles sortides.
És que és el es va proposar a "Pilars són pilars, sempre" el dia 9 de juliol, i és el que estem fent dia darrera dia els dos.
Perquè un cop s'exposa un tema es genera o es pot generar, un debat i s'arriba a unes conclusions, aquestes darreres conclusions de "Pilars són pilars, sempre", són les que estem portant a terme els dos.
Setmanes les de juliol, difícils per a tothom, molta feina, molts compromisos ineludibles, i ara entrem a l'agost, ara pla.
I amb tot aquest festival d'estiu, un menut i reduït grup de genets posant dia sí dia també les pedres caigudes fa uns mesos.
XAMG, les estem posant tu i jo les pedres al seu lloc, a la resta de genets jo no els hi construiré aquest magnífic espai, que és el que genera aventura darrera aventura.
Si fer, ja no en té res de fàcil, fer-ho bé, és sempre una tasca titànica.
No sé perquè però aquest Solo Bici, tindrà quelcom d'especial, com el de la presentació de la Mojo Carbon del 2007.
MTB, MTB, MTB.
Santa Fe, siempre tengo presente "el divino de la muerte".
Tal i com diu al darrer paràgref: Presentació de la Mojo carbon 2007, això és amb el que estic treballant, de fet ja quasi es un nou projecte que ja roda, ben poc li falta, una nova Mojo Carbon sortirà a la llum, això diferent a les normals.
ResponEliminaQuan ho tingui tot, ho comentaré.
MTB,MTB,MTB.....
És que el tema Ibis, té molta importància, va ser el punt de partida d'un nou recorregut.
ResponEliminaSense Ibis al seu dia, avui no hi hauria genets de Drac.
MTB, MTB, MTB.