Jo no sé el motiu, però el fet és que els espais, els llocs, quan fa temps que no hi passes, com la darrera anada oblidada a Olzinelles, tenen aquesta component d'emoció.
No poder descansar tranquil la nit anterior a la pujada al Turó, és pensar que sempre sóc on he de ser, això no vol dir que sigui certament així, és cert, però sí que vol dir que sempre estic disposat a anar-hi i que si el dia que hi anem hem de fer un pas endarrere i tornar cap a casa, és perquè no tocava. I sempre penses que ja serà, que molts cops has pogut gaudir del que per a mi és un instant de sensacions plurals, emergents i on el moment de pujar al Turó supera l'expectativa sempre.
No poder ser-hi no és res més que això, és a dir, no ser-hi no implica no poder-hi ser, però per ser-hi cal que tot estigui al seu lloc.
Cal en primer terme tenir la necessitat de ser-hi, cal també una preparació prèvia acurada tant de les bikes, com de l'equipament del genet, perquè saps que per sobre dels 1.200 m. el temps té canvis propis de la zona, una zona salvatge, ferotge, però en cap cas agressiva, si no a l'inrevés, sempre ens hi vol el Montseny, però les condicions són clares, transparents, com són les ganes de ser-hi, el temps per ser-hi i moltes ganes de compartir sensacions, res més.
Si els termes no són aquests, si hi ha ganes, però no hi ha temps, no pots anar al Montseny, si hi ha ganes, tens el temps per fer-ho i no et prepares bé, el resultat pot ser dolorós, com no tràgic, pel que cal assumir aquests compromisos i el nombre d'aquests han de ser sempre per excés no per defecte.
A aquest espai li passa el mateix, no puc en cap cas posar-me al costat d'un espai màgic com és el Montseny, ho sé, però el que si que sé també, és que voler ser entre genets de Drac, requereix primer, de voler i en segon terme de disposar del temps per fer-ho.
Vull dir que com al Montseny, com a Olzinelles jo sempre estic disposat anar-hi, a compartir entre genets, també.
Voler i no disposar del temps implica no ser-hi, voler i en primer temps disposar del temps, fa que l'estada sigui bona, perdre la possibilitat de disposar del temps, ens porta a no ser-hi.
El retorn dels genets de Girona i Bordils com la seva marxa, ara fa uns mesos, d'aquest espai ve marcat única i exclusivament per aquests dos termes, voler ser-hi i disposar del temps.
Per coincidir un altre cop el punt de coincidència no seran les 29" que també, si no que cal estar enfilat a aquesta via i per fer-ho els termes són clars, via les intervencions si ets contribuïdor i via comentaris si ets lector o seguidor. Com es va acordar al seu dia amb ells.
Els contribuïdors tenen la potestat d'intervenir sempre que vulguin i exposar el que creguin convenient, els seguidors o els lectors via els seus comentaris poden arribar a ser contribuïdors si les seves intervencions sumen, no resten, si això és així entre els contribuïdors es decideix si es convida al seguidor o lector a ser contribuïdor.
Ara per a intervencions tipus sortida entre genets d'un dia entre setmana no hi ha el Social The Great Escape, fet que fa que el procés sigui un xic diferent, però com tot res que no es pugui reparar, de ben segur.
Però també he de dir que hi ha unes cinquanta intervencions que en aquest Blog han perdut la seva raó de ser, pel fet de que el/els genets, no ho puc determinar, a que faig referència van esborrar un munt de les seves cròniques i per tant també comentaris sobre elles, fet que va implicar un cop dur per la forma i construcció d'aquest espai, així com també es va modificar un texte, que no tindria més importància si el que exposa la modificació fós certa, però és que una cosa és ser censurat i altra de molt diferent censurar-se un mateix i escriure que has estat censurat.
I això són fets, no malentesos i ara en tot cas primer cal com ja he esmentat recuperar el que s'ha perdut, les formes, la resta ja vindrà, o no.
Arribar un altre cop a aquest punt de partida requereix de reconstruir el que ara està malmès, via els comentaris o intervencions com a contribuïdor, seguir aquest camí és sembrar per recollir, no hi ha collita si no es sembra. Pretendre recollir després de cremar no té massa sentit i pretendre evitar aquesta exposició és un error.
Tots tenim clar quina va ser la guspira i tots tenim clar que això és el que jo exposaré.
Aquesta és la via de retorn a l'espai de genets de Drac. El que passarà després és clar, retorn als vols entre genets de Drac, no abans.
Entre genets no hi ha cabuda a haver de compartir entre bikers "dels no tinc temps", ja vaig deixar ben clar que "el no tinc temps" no és res més que "tinc d'altres prioritats", és així i tots ho sabem, altra cosa és que "si no hi ha temps" tampoc hi serà per a poder reflexionar sobre el què implica aquest fet i com fer-ho per ser on erem.
Ser entre genets no requereix res més que respectar aquestes dues premisses, intenció i temps per ser-hi. El respecte com quan anem al Montseny, entre genets no s'ha de reclamar, ha de ser pilar de tota complicitat, si no és així no hi ha espai on compartir, si no hi ha aquests tres pilar, voler, poder i respectar no hi ha motiu per compartir.
Si aquests tres principis hi són, l'espai sempre és obert i compartir entre genets sempre és un plaer.
En cap cas atributs antagònics als esmentats poden ser arguments i menys si no has demanat necessitar de ser maltractat i per passar-ho d'allò més bé únicament cal el que he detallat.
Portes obertes sempre a compartir amb qui vol compartir, portes obertes a qui té el temps per fer-ho i espai de creadors obert a qui té com a principi el respecte entre genets.
Aquesta és una intervenció que és continuació de les fetes per en Xavi Paricio al seu dia amb Ninots de neu, ho dic perquè res ha canviat, els pilars són els mateixos, exactament els mateixos, res modifica el que es va dir, voler ser-hi, cercar el temps per fer-ho i respectar a la resta de genets de Drac, sentir-se identificat amb aquests termes és ser-hi i si això és així insisteixo l'espai és obert.
MTB, MTB, MTB.
