He de seguir fent corriols de darrera de casa, com també les pujades a Santa Fe i pel Montnegre, aquestes darreres amb escapades al Turó i a Olzinelles respectivament.
Aquest MIX és infal.lible per a poder fer un bon Roc 2010.
El tema caigudes no ho sé, no ho sé.
A aquesta sortida corriolera de fa uns dies, on les sensacions van ser de les millors, però de les millors fa que la mira no perdi l'objectiu de vista. També és cert que fa dos dilluns el terreny estava millor que els dos darrers dies, també ho és que a Olzinelles el terreny està humit, molt humit.
Quan rodàvem entre corriols propers a casa, no varem deixar de comentar que amb aquest terreny les sensacions de control a les zones més tècniques properes a les baixades entre torres, són perfectes, fet que fa que estiguem una mica més optimistes de cara a la propera cita a França.
Les bikes per a posar a punt, petits detalls però, en cap cas temes significatius, la transmissió de la Betty, la roda posterior meva, i poca cosa més, no tenim líquid No Tubes, la resta tot a punt.
MTB, MTB, MTB.
Podria estudiar agenciar-me d'una Spider o una Tallboy pel Roc, però penso que ara no toca, penso. Si la bike de l'importador de Turner, la Sultan fos talla M, he de dir que després d'en Colorado, ja seria a casa fa unes setmanes.
http://www.youtube.com/watch?v=5qBb2JRuop4
El color de la Sultan, el del vídeo, la conducció és el que no veig massa clar, disposar de la bike sí, aquest nivell de conducció, bé tindrem que perseverar.
http://www.pinkbike.com/video/127665/
El que deia, MTB, MTB, MTB.
No sé si realment és aquest tipus de bike el que busquem.
ResponEliminaNo en tinc cap dubte que una TURNER és el que és com d'altres mítiques però recordo que des de que et coneixo varés deixar una 140/140 per pasar a una 100/100 i ara a una 0/0.
És que en tot cas ara vols probar un intermig i quedar-te als 120/120?, no és mala opció no, però i el seu pes?, o és que ara ja no ho tenim en compte això.
Us recordo que vareu mencionar ara ja fa temps que si ens teníem de comprar una doble 29er aquesta només podia ser la Tallboy pel seu quadre de carbó amb el seu pes de 2.100gr.
El mercat s'amplia, s'obren nous horitzons en el tema 29er, em d'esperar o realment estem contens amb el que tenim i ens quedem aquí.
Estem dins la roda de la TEORIA DE L'EVOLUCIÓ
Jo penso que tot es té present.
ResponEliminaJo amb la Superlight amb la SID WC del 2009, o amb la Yeti ASR-SL del 2003 amb la Reba groga del 2004, no és que no necessiti més, és que amb aquestes bikes m'ho passo molt i molt bé.
El tema 140 va ser una entrada a un nou món, no em va anar bé. I no únicament la bike si no l'entorn d'aquesta, fabricant i distribuïdor, dues calamitats. Els motius no són importants, sí les realitats, mesos, però mesos sense la Ibis...i tot per estalviar-se uns euros, pocs, molt pocs, en proporció al que pots arribar i que has perdut, com és perdre a un grup molt dinàmic 100% pro-Ibis.
Ara aquest recorregut sense suspensions, 29" i SS, no sé a on em portarà.
Però passats els mesos, no molts és veritat, segueixo rodant amb ella, per on aniran els trets els propers temps, el dia a dia ens ho dirà.
El tema Turner Sultan, jo una nova a un preu elevadíssim, no, pel fet que molt bé dius, és pesada, pesada, però una proposta bona a sobre de la taula com l'oferta de l'importador de la seva bike de DEMO i perquè no.
De fet tot dependrà de les circumstàncies de cada moment, vull dir, que si el seu dia el distribuïdor de Moots hagués fet la feina jo tindria una Mooto-X del del 2005, si aquest mateix hagués gestionat bé el tema Ibis, jo aniria avui amb quatre Ibis, la Mojo Carbon, la Tranny, la Slik SL, i la Hakkalügi.
És així, possiblement tindria en lloc de la Carbon la SL amb aquell blau pàl.lid mate amb la Manitou Minute MRD del mateix color.
Són somnis aquests, que no s'han fet realitat, per sort el meu cap és una màquina productora d'aquests i cada dia en tinc un de nou, pocs es fan realitat, és cert.
Però sempre que no es fan realitat és perquè els interlocutors no volen aportar el que deien que aportarien, jo sempre soc a la porta fent cua, però a ple sol, esperant i veien que la porta no s'obrirà mai, fa que et busquis noves rutes, nous camins, nous somnis.
La nostra EVOLUCIÓ és essencial per construir el sender on gaudim sense límits, i ser-hi, voler ser-hi està molt bé, pel fet de que és un dia a dia imnocent, rondant els cinquanta i gaudint d'un plaer tant senzill com el de rodar pels senders nets, sense trampes, sense més sorpreses que els somriures en fer-los.
MTB, MTB, MTB.