Direcció a Campins, sempre per pista, més o menys ampla, però pista, per a mig camí canviar direcció a Gualba de Dalt, enfilem per un sender cap a Can Prat, on té el seu origen la llegenda de la Dama del Gorg Negre.
També a mig camí després de rodar per uns senders entre torres, anem directes a Gualba de Dalt, d'aquí escalem fins a Campins, i de Campins per pista fins a casa.
Per sota dels 30 Km. per sota dels 1.000 m. de desnivell +.
Quines vistes hem tingut sempre, Montsoriu al fons fent guardia, sempre altiu, sempre present.
Equipats d'estiu.
Eines, càmera, manxa, clau multi funció, gruixos centradors de frens SI, reparador de càmera, pastilles de recanvi, eslavons de cadena i pin d'unió de cadena, Sram i Shimano 9V, menjar, res, aigua, un bidó de 750 ml.
Llums, el Cateye posterior i el Powerled, en marxa els dos a partir del tram Fualba de Dalt-Campins.
Incidències, una, la roda davantera, el conjunt forquilla-roda, baixant direcció a Gualba de Dalt, m'ha fet un gest molt rar, com a forquilla trencada, el fre davanter feia un soroll terrible. He centrat el fre Postmoun, i la vibració la mateixa o més, he verificat la tanca, sorpresa, fluixa, molt però que molt fluixa, recollar contundent i oli en un llum, perfecte.
La ruta ha estat sensacional, pel recorregut, per la temperatura, i per les sensacions a sobre de la bike, que sense ser les millors, han estat més que bé, tot i així em costa i molt afrontar les pendents més dures, veurem com acaba això.
Quines masies anant direcció a Gualba de Dalt, quins llocs.
Que bé rodar amb aquesta temperatura, i que bé haver posat remei a aquesta inseguretat del tren davanter.
Abans de sortir, 100 manxades al pneumàtic davanter, a mitja ruta cinquanta manxades al posterior, amb aquesta calor el líquid Notubes es deu haver assecat, i el Tubeless Ready no funciona sense líquid, caldrà posar-hi remei.
Cap ciclista durant la ruta, nosaltres i prou, corrent a peu sí, curiós perquè mai he coincidit amb ells en aquesta ruta, sempre hi ha un primer dia per a tot.
Rodant a baixa pulsació, a molt baixa pulsació, i a les pujades més dures a càmera lenta, sense presses, pensant sempre amb les eternes escalades del Roc, que són encara més dures que les fetes avui.
MTB, MTB, MTB.
La foto amb Montsoriu al fons es genial !!!!
ResponEliminaMontsoriu, és molt Montsoriu, tot i que aquest cop era lluny.
ResponEliminaUna ruta memorable, sempre propera al punt de sortida, però amb la sensació mentre rodem de ser a un lloc llunyà, no molt, però en cap cas proper com és d'on som.