Can Ginestà-Can Ginestà Nou.

Pujada lenta però constant cap al Montnegre.

Tres Dracs, tres genets, bona pujada i millor baixada. Quins gaudir de les bikes.

Abans de sortir he tret el "pitorro" de la vàlvula, he introduït el líquid Notubes i he inflat la roda davantera, he fet el mateix amb la posterior, sense haver de "desllantar", en cap cas. La posterior però l'he inflat amb la manxa de peu.

Cap incidència durant la ruta.

El temps fantàstic, una negror que ha deixat el dia submergit en la foscor, i no de la nit si no d'uns núvols negres però negres com el carbó. Entre senders, ja de tornada la pluja era imminent, però no ha estat, un cop dutxats sí ha caigut un bon ruixat.

Avui he rodat a 22 psi., i he de dir que la bike m'ha anat millor, molt millor baixant, com que ara la cura que porto al braç és més petita, baixant entre pedres no noto cap/poc dolor, lleuger sí, intens, en cap cas.

No hem coincidit amb cap ciclista.

Eines, les de sempre, aigua, menys de 750 ml. menjar, cap.

Quilòmetres, menys de 25, desnivell +, inferior a 700 m.

A 125-135 pulsacions.

Equipats d'estiu, la Betty però ha baixat amb manegots.

La pujada amb un clima sensacional, un vent fresc, no fred, perfecte per rodar molt més rapit, però avui no tocava, demà tampoc. Tornant per Can Ginestà la baixada sinuosa, a trams feréstega per no ser transitada, ens ha obsequiat amb uns minuts de molt i moltes bones sensacions. La foscor a aquesta cara Nord, pròpia d'una jornada tardana d'hivern, quin gaudir per gaudir, Santa Fe on eres?, ens faltaves, per ser els quatre genets del 2003.

Les dues Yetis baixant inseguibles per a mi.

Les sensacions pujant, bones, no les millors.

Seguiré rodant, dia sí, dia també per mirar de posar fil a l'agulla a l'arribada de les millors sensacions.

MTB, MTB, MTB.

Llums, Cateye posteriors i davanters, les Yetis amb Powerled i la Vicious amb Karma, que hem encès a l'inici de la baixada.