Més Montnegre.

És el que hem fet aquesta tarda cap a les set.

Una pujada lenta, pautada per un punt primordial, rodar.


El paratge de somni, una caiguda del dia per no oblidar.


Una escalada que s'ha fet curta, deu quilòmetres de pujada constant que no sé massa bé el motiu, però que la digerim d'allò més bé. Fet que fa, el gaudir d'aquest espai, que rodi dia sí, dia també.

Un vent refrescant a partir de les primeres pujades. Les vistes del Turó de l'Home, úniques. El Montnegre et trasllada a un espai desconegut, ansiat però desconegut, certament, on cada visió et dóna mostres de que rodar per un lloc com aquest és un instant per gaudir, per recordar.


La posta de sol, màgica, però màgica, amb el Turó com a testimoni d'aquesta amb nosaltres com a espectadors, mentre rodem el dia dóna pas a la nit, mentre hi som les sensacions prenen més protagonisme que no pas el rodar per aquests paratges de somni. És que el Montnegre és molt Montnegre, en aquest cas no per la seva duresa, que la té, però no en aquest tram concret, si no per la fusió de petites carenes, les unes sobre les altres i on cada cop que ataquem una pujada, amb la vista d'una recta infinita, veiem com encara ens queda una carena més per coronar.


Can Ginesta marca l'inici del que serà el principi del retorn, Can Ginesta Nou, ens diu que hem agafat un camí alternatiu per començar la tornada, aquesta variant és sensacional, perquè té moltes alternatives dins d'ella mateixa, encara ahir la sensació de pèrdua va "ser" durant uns minuts, i on el pensament és " tants anys rodant per aquí i en un minut ja no sé el camí", passats aquests instants anem a on cercàvem anar, i el retorn passa a ser una anècdota més.


Eines, càmera i manxa, aigua, menys d'un bidó de 750 ml., menjar, cap.

Incidències, els dos frens de la Vicous, una vibració molesta, ara els dos frens no únicament el posterior, tindrà joc la roda davantera?.

Equipats d'estiu.

Llums, Cateye darrera i el Powerled.

Menys de trenta quilòmetres, menys de 700 m. de desnivell +.

El ritme suau, per sota de les 145 pulsacions.


Com em costa escalar amb aquest 32-19, molt, si a finals de setmana no millora i molt aquesta sensació el plat de 29 serà el proper pas.

La ferida del braç a les baixades, em molesta notablement. La resta de dolors, espatlla, genoll, han desaparegut totalment.

Ara a per la propera.

MTB, MTB, MTB.