Montnegre.

Pujada interessant, pausada, per sota de les 163 pulsacions, a ritme tranquil. Inici ruta a quarts de vuit de la tarda.

Ni un sol ciclista ni pujant ni baixant.

La pista de pujada se m'ha fet curta i no ho és, o sí i fa uns anys era per a mi una sortida de les exigents i ara no tant.

He escalat sempre a diferència de fa dos dies, per l'interior de tots els revolts.

No he pensat gaires coses diferents, sí de concretes, pendent de les pulsacions, pel fet que a les dues darreres sortides el nivell d'exigència pel que fa referència a les pulsacions ha estat elevat. Avui no era dia per seguir en aquesta tendència, en cap cas.

Les sensacions després de la caiguda d'ahir, les podria definir com a curioses, espatlla dreta endolorida, clatell i braç dret amb dolor, lleuger això sí, i moltes ganes de sortir a pedalar, moltes.

A les baixades el colze encetat em fa força dolor, però el gaudir de la mateixa baixada és superior a les molesties, fins al punt d'oblidar-me de tot, fins i tot del fre del darrera amb aquesta vibració tan molesta.

Quin entorn el Montnegre, quina falta que em fa sortir pel Baix Montseny.

A dalt de la bike he barrinat alguns aspecte en concret, sobre els motius de les darreres dues caigudes, i he arribat a la conclusió que una pressió baixa del pneumàtic ha estat el que ha motivat les dues caigudes.

Molta estona dret a dalt de la bike, m'ha fet pensar que he de cercar ja el plat de 29 dents o 30, cercar un King de 21D no té cap sentit, no el tindré mai.

No sé si posar el 180 mm. davanter, jo diria que sí, però també em fa pensar que amb un disc de 180 mm. el pneumàtic encara patirà més flexió.

Eines, càmera i manxa, res més, menjar cap, aigua, un bidó de 750 ml.

Distància, per sota dels 25 Km., desnivell per sota dels 700 m. +.

Incidències amb la SS, la vibració del fre del darrera, res més. Abans de sortir setanta cinc manxades amb la Crank Brothers.

Baixant amb llums, Cateye intermitent del darrera i Powerled davanter.

Deixar la bike i una bona dutxa, rentar bé la ferida del colze, cura i a esperar a demà, a repetir sortida no recorregut.