Santa Fe.

Ahir, a les sis de la tarda, escalada fins a Santa Fe. Des de quarts de quatre fins a aquesta hora mirant d'enlairar un xic el vol.

Una pujada llarga, pel fet que fa unes jornades que vaig a dormir de matinada i això fa que el dia sigui diferent.

Una pujada que per la seva intensitat m'ha obligat a estar totalment per la labor de fer el que estava fent, una pujada Santa Fe.

Al primer tram coincideixo amb un home del Montseny que baixa de Santa Fe, el que si no surt amb la bike té la mateixa sensació que un gos de caça si no surt el cap de setmana.

Un Santa Fe, és essència de Dracs, pel significat que té per a un home del Montseny ser al seu espai en aquests dies tan importants.

Un Santa Fe, com el darrer, fa que tot tingui una mica més de sentit del que ja té per si mateix, però que ara, per les circumstàncies, segurament, em costa més de veure que això és així.

Molts cotxes pujant i baixant. La pujada ha estat ràpida, tampoc molt, però sí ràpida. Pujant i baixant per carretera, en cap cas ni un metre per pistes o senders, no disposava de més temps, exactament dues hores i les he exprimit al màxim.

Les vistes des del quilòmetre catorze precioses, serà que a partir d'aquest punt és on m'he centrat amb el que estava fent, i que abans han estat un desgavell de sensacions diverses, i molt diferents totes elles entre si.

Ara mentre escric, un entorn és el que tinc al cap, les diferents sortides properes al Cap de Creus, concretament la del Camí Romà, concretament la de la baixada com un llamp a Cadaqués amb tot el grup de genets, dies de pur MTB, on els guies van estar protagonistes per poder experimentar les millors sensacions, sensacions aquestes, que són les que ara em venen al cap.


Les vistes des de la cara obaga del cantó de Gualba de Dalt, amb les vistes de la pujada pels tubs, em fa sentir una mica més bé encara, l'arribada a la cruïlla per a pujar al Turó de l'Home ja em diu que sóc al darrer tram previ a coronar Santa Fe.


Baixant dubto de si baixar fins a Moscaroles per muntanya, fins i tot m'aturo a l'entrada del camí, però decideixo seguir per carretera fins a casa.

Arribada esgotant la darrera gota d'aigua, dos bidons n'he consumit, un de mig litre i un de tres quarts. Aliments sòlids cap.

Eines, càmera i manxa, sense mòbil, mort per manca de bateria.

Equipat d'estiu, per la calor imperant fins al quilòmetre disset.

Quilòmetres, per sota de 45, i per sota dels 1.000 m. +.

La bike bé, de fet per carretera l'exigència és mínima, torna però el joc de la roda del darrera que fa que el fre vibri de manera molt però que molt molesta, tant que podria provocar-me una caiguda, he de tornar a revisar la boixa del darrera, i si no portar-la al taller perquè hi posi remei definitivament, així no puc fer un Roc 2010.

Una pujada que suma, que per a mi és important.

MTB, MTB, MTB.