"Els justos van al cel".

Ho dic perquè tenim tot fet i tot per fer. És una contradicció, però és així com ho visc en aquest instant a les vuit tocades del matí.

Sempre que hem de fer camí cap a una nova cita tenim aquesta sensació de darrera hora, on la feina sembla un turó impossible de carenar.

El que faig en aquests casos és començar per temes petits i la resta va caminant com un complexe procediment d'una administració pública, pel que com ells a casa els anys fan que després d'un pas en fas un altre de forma automàtica. I així els preparatius van agafant forma i sentit.

D'aquí a una estona, un parell d'hores ho tindrem tot enllestit, que ja està prou bé.

Cal tenir present que feina, feina, feina i MTB, MTB, MTB són la combinació perfecta. El primer financia el segon i el segon ens carrega les piles pel bon fer del primer. Ho dic perquè aquesta preparació, pel tipus de feina que fem i perquè en tenim és el que fa possible poder fer aquestes projectes de MTB, si no fos per la feina no hi hauria MTB, fet que fa que tinguem la feina que tinguem, sempre li estem molt agraïts, sobre tot quan els calendaris de MTB no són fàcils de concretar pel compromisos laborals i penses, que bé, que bé, que bé.

És per això que portem dos anys, el darrer sense estada a la Toscana i aquest tant ajustat de temps pels preparatius previs al Roc.

Bé, són pensaments d'un genet abans d'enlairar-se amb el seu Drac cap al Roc d'Azur 2009.