Premis t'han tocat, un fet insòlit per a nosaltres, el que ens arriba sempre, és pel que hem fet, estarà moguent-se de lloc la nostra estrella?.
Xavi del vídeo de Rapha, què puc dir?, és una imatge, una manera de, una forma de, i això es reflexa als vídeos, que són molts i variats. L'esperit de l'Eroica present a molts d'ells, a les pistes.
De la intervenció que fa referència al corredor, una sola frase m'impacta:
"Enjoy the video, it's window of my new country".
Nosaltres avui, en Colorado i lagranevasió, hem fet el cim, i de quina manera.
Inici de la jornada a les sis del matí, per ser a Puigcerdà a les nou. Abans d'arribar, baixant cap a Puigcerdà per La Molina, a l'esquerra de la vall, dos globus enlairant el vol, primer indicatiu de l'inici d'una jornada de grans alçades.
Xavi a on varem dinar, a la sortida de la Cerdanya és tancat definitivament. Hem esmorzat al costat, uns entrepans Obelix, com diu en Colorado. Després d'un bon i dilatat esmorzar, a dos quarts de dotze, hem iniciat la ruta gasosa, sí, sí la mateixa de després del dinar de la sortida Cerdanya, pujada i pujada i pujada, fins que ja a zona lunar hem hagut de posar peu, els pedals Ritchey WCS de la Moots d'en Colorado, concretament l'esquerra, als pujadors més durs, s'ha "gripat", i no rodava, així de senzill, seguim pujant a peu fins que després d'una bona estona s'ha refredat i s'ha "desgripat", fet que ens ha permès de seguir pedalant, i de quina manera.
A la dreta, al cel, volant en cercles dos voltors, a mitja alçada una columna densa de núvols blancs, que insistia en abraçar-nos sense aconseguir-ho, el sol present sempre, fet que ens ha permès a la darrera pujada anar amb màniga curta.
A prop dels arrossegadors dels que llisquen per sobre de la neu, hem coincidit amb un grup de bikers, que ja tornaven, lògic, passats els arrossegadors dels que...pujadors interessants, després d'aquest tram, la pujada a peu, i quina pujada.
Passats uns bons trenta minuts a peu, caminant per sobre de les pedres minades d'arestes tallants, he tingut una desastrosa sensació, el cap em pesava, i res era el que realment era. En Colorado diu que era l'alçada, no ho sé, ha durat uns breus minuts, però els recordaré durant molt de temps, els he passat en silenci, com si res passés.
Un cop a dalt, la sorpresa, un altre grup de bikers a punt també d'iniciar el descens, nosaltres ho hem fet tot seguit, i quina baixada.
A un quart de sis érem a dalt de tot, i no era qüestió d'adormir-se, el dia era a punt de quedar enrere per donar pas a l'arribada de la nit. Un sol radiant, càlid, rogenc que cedeix pas a una lluna freda fosforescent, un contrast recordatori de que som molt petits, que nosaltres i els nostres Dracs, estem de pas, una espurna de llum dins d'un raig. Sensació de ser efímer, de gairebé no ser.
A mig camí de la baixada, un PR nou per a nosaltres o no tant nou, coincident en part amb el recorregut de la sortida de la Cerdanya. PR que hem atacat.
"Un petit PR d'uns quinze quilòmetres" que ens ha portat directes a baix, com sona. El darrer tram, seguint el corriol fet pel bestiar, però com sempre una baixada perfecta, única, quina velocitat i no puc deixar de dir, "com baixa en Colorado", amb "la moderna" Rigormootis, ràpid com pocs, i segur de si mateix. A la baixada amagat, esperant la seva oportunitat després d'un revolt tancat un forat de metre de profunditat i en Colorado no sé com l'ha evitat, renoi quina premonició.
Arribada a casa a quarts de deu de la nit.
Hem menjat els dos entrepans del matí per esmorzar, i dos més per pujar, dues coles amb els dos primers entrepans i un cafè amb llet, 1,5 litres d'aigua per a l'ascensió entre els dos, quina set que hem passat, , i a l'arribada atracament al Caprabo, de dos litres de suc de taronja, dos iogurt líquids de maduixa i plàtan, uns "donetes" dues "panteres roses", unes galetes de xocolata de la LU, i amb això hem fe el que hem fet.
Avui al matí amb moltes ganes de rodar, però i sempre hi ha un però, quelcom em va sentar malament, i no em vull deshidratar, no sé si sortiré una estona a rodar.
La Superlight, ja no fa gota de soroll, res de res, roda impecable. La Rigor d'en Colorado, curiosa, sí ja ho sé "és la bike", però ara com ara, seguiré amb la Superlight.
Un Puigmal dins del petit sac dels reptes assolits d'aquest 2009, ara a per la sortida del dimecres, que serà dimarts. La resta futurs que seran presents, per després ser passat, això sí, passat retingut a la retina, que vulguis o no, no és el mateix. Moltes i divertides aventures que fan el que fan i per tant donen forma i sentit al nostre dia a dia en aquest recorregut de genets de Drac.
Un vol de Dracs, com el del vol sense motor que feien i que ha aparegut a les zones desèrtiques entre els núvols, una imatge que no ens deixa indiferents, blanc amb les ales enormes, produint un lleuger soroll al seu pas, brillant pel reflex del sol, ens hem quedat aturats mirant-lo, admirant-lo, mentre desapareixia entre la boira, quina sensació de ser mot i molt petits, entre muntanyes infinites i aparells voladors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada