Sortides Pre-Roc 2009: anada i tornada

Tot just fa poc més d'un parell de setmanes, que vàrem poder confirmar la nostra assistència al ROC D'AZUR 2009, diversos motius aliens a la nostra voluntat havíen fet que enguany, tot i estar inscrits desde l'octubre de l'any passat, haguéssim descartat la possibilitat d'anar-hi, però, finalment ens és possible poder estar fora uns dies i així doncs, aquest any també!

Certament, el fet de saber que a l'octubre no tenia ROC D'AZUR i,  tot i que sembli mentida, diria que encara arrossego la ressaca de les 24h Finale, ha fet que, ara perquè fa calor, ara perquè em trobo cansada, ara perquè el grup dels dimecres m'ha deixat baldada, m'ho hagi pres amb molta calma, de fet, no és que cada any faci una preparació específica per aquest esdeveniment, però sí que amb l'ajuda de Lagranevasio procuro fer més corriol tècnic, gran part del recorregut de les dues proves del ROC D'AZUR on participem transcorren per corriol, i també procuro fer tirades llargues, doncs els 83Km que anuncien per la Roc Marathon, n'acaben essent sempre 90Km i cal mentalitzar-se prèviament. 

Potser sí que aquest estiu, ha estat un estiu de menys sortides llargues, ha estat un estiu diferent, ha estat un estiu de sortides de dimecres a la tarda explosives, unes sortides esperadíssimes durant tota la setmana, pel recorregut, per la companyia i per aquells moments post-sortida immillorables, espero poder passar un hivern gaudint-les de la mateixa manera. Aquestes sortides m'han fet incrementar el meu ritme de creuer, primer era una sensació, ara puc afirmar que és una realitat, perquè tal i com es diu en aquest casos, tinc dades que ho demostren.

Ja fa un parell d'anys que les setmanes prèvies al ROC D'AZUR faig un recorregut, tres cops per setmana, de 70km i 1.100m asc, dividit en dues parts, l'anada i la tornada, 35km cadascuna, és una sortida rodadora, sense cap dificultat tècnica sense grans pujades ni baixades i amb una sola cosa que la fa especial, la faig sola. Per a molts de vosaltres segurament és un detall sense importància, per a mi, és tot un repte, pedalant sola he viscut sensacions totalment contradictòries, passes de l'eufòria d'estar pedalant al mig de la muntanya fent quilòmetres i quilòmetres a que el pànic s'apoderi de tu en menys d'un segon, quan en creuar-te amb un cotxe on a dins hi va un individu del tot desconegut, aquest decideix donar mitja volta i "acompanyar-te" durant tres interminables quilòmetres de pista deserta mentre vas pensant com s'ho farà la teva família per trobar les restes del teu cadàver, bé anècdotes a part, evidentment la ruta la tinc més que cronometrada i la meva sorpresa ha estat comprovar que en un any he baixat 20minuts el meu millor temps, essent conscient que puc anar més ràpida,  i això fa que els ànims per tornar a sortir a pedalar es multipliquin per 1.000

Aquesta setmana, el dimecres va ser el dia triat per fer el test, l'anada la vaig fer en companyia, amb Lagranevasio, sortint de casa a les set del matí, negre nit, però amb els sigma no hi ha foscor que es resisteixi, la temperatura ideal, l'hora ens espanta i fa que ens abriguem massa, en menys de deu minuts ens hem de treure els manegots i les armilles, el dia s'aixeca i nosaltres pedalem, el sol es resisteix a enlairar-se i és llavors quan ens adonem que està molt i molt núvol i a les nou la pluja ja fa acte de presècia, just el moment on els 35km d'anada finalitzen. A tres quarts de sis de la tarda inicio el recorregut de tornada, he de tornar sola, Lagranevasio ja fa estona que pedala amb la colla dels dimecres, no compto que se'm faci fosc, però no em puc entretenir, porto el llum, porto el mòbil, porto diners, porto les eines, no porto la manxa (gran error), tinc la YETI i unes ganes terribles de pedalar, els 35Km i dues hores de pedalar se'm fan curtíssimes, em trobo tant còmode amb la bike que quan arribo a casa tornaria a marxar a pedalar, les dues hores passen ràpid, em sento forta pedalant i no em sento sola, tinc tal capacitat per evadir-me en els meus pensaments que fins i tot hi ha estones que he cregut de debó que estava donant voltes a aquell meravellós circuit de Finale Ligure, he estat també pensant durant llarga estona que pedalava en companyia i que al proper revolt caçaria al meu acompanyant, però això no acaba passant mai, primer perquè vaig sola, i segon perquè la meva imaginació fa que aquest company imaginari sigui sempre més ràpid que jo, i no l'acabo trobant mai, bé tot són estratègies per fer la sortida més entretinguda. 

Tot això que us explico té un sentit, l'objectiu que ens vàrem marcar l'any 2008 per a la realització del ROC D'AZUR 2009 va ser que cadascú faci el seu Roc, tenir un company de ruta tant generós com Lagranevasio, fa que jo cada any gaudeixi de la meva participació sacrificant la seva, ell sempre acaba anant al meu ritme per no deixar-me sola, i això s'ha d'acabar, no puc anar sempre com si fos una "senyoreta" que necessita companyia, no em fa sentir bé, i és molt injust per part meva no volguer canviar-ho, per tant cadascú a fer la seva, així que aquest any, tot i ser el meu quart ROC D'AZUR en certa manera puc dir que serà el primer, el primer d'una nova etapa de la Betty independent!

Com que aquesta condició, només és aplicable, de moment, al Roc d'Azur 2009, en uns minuts sortida corriolera pel Maresme, amb la impagable i adorable companyia de Lagranevasio.

Visca l'MTB!!!!!!!!!!!!!!!