Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moab. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moab. Mostrar tots els missatges

diumenge, de novembre 01, 2020

Ibis nova )

Per tema de les darreres lletres a on esmentava d'un tema vell nou per mi.

El fet és que ahir mentre cercava informació dels Grans Dracs de dues rodes dels californians rodant pel desert del Moab, els d'aquesta part del Món consumeixen entre el vuitanta i el noranta per cent d'aquest tipus de Gran Dracs, i per tant els fabricant ho fan o així hauria de ser sota les especificacions úniques d'aquests apassionats californiants, i que no és per res però són poques, clares, i a l'hora quasi impossibles d'assumir pels japonesos i europeus, curiós però també cert, em va venir una pensada per a mi molt interessant, positiva. 

El fet és que el nivell d'especialització s'ha extremat de tal manera que els aficionats i prou, que formen  però com sempre el 95% del total és a dir els no professionals demanden productes de dues rodes senzills, per tant amb els components no extremàdament eficients, i per tant econòmics a l'hora, relativament lleugers, no massa lleugeres per mirar d'evitar d'incrementar exponencialment el preu, que siguin compactes, una mica el concepte gravel, és a dir per fer de tot sense fer res bé, tipus les mtb de trail, com us deia els californians demanen aquestes característiques únicament per rebre propostes per sota dels cinc mil dòlars, i els fabricants únicament les proporcionen rondant els deu mil, per sota fins i tot, però sempre molt per sobre dels cinc reclamats. I així, i estigueu atents, porten un estira i arronsa de mes de quinze anys, a on el mercat s'ha anat apagant poc a poc, i ara fa dos anys els japonesos van fer un primer pas contundent, i és a on estan, una única proposta en dos anys, però res de components senzills, tots de darrera generació, de costos enormes, res de relativament lleugers, super lleugers, i per tant duplicant el preu demandat pels desesperats aficionats, però tot i tots aquests inconvenients, val a dir que els consumidors d'aquests Dracs s'han fet grans, ronden sempre per sobre dels trenta, i quasi tots també per sobre dels cinquanta, condicionat aquest fet per ser els que podem assumir aquest despropòsit de pressupost. A aquest darrer grup hi pertanyo jo, i per tant ara esperant que em confirmin, o no que l'única proposta sigui o no la que ha de venir cap el Mirador. Jo ho tinc clar, però el cap em diu que ho he de raonar, de deixar reposar, que ja és el què estic fent, esperar. Ni que dir que qui espera desespera, que no és el cas, però la incertesa de si ens decidirem a fer-ne venir un primer, o si finalment no seguirem aquesta via, sí que ronda el Mirador, i mentre això passa la pensada ahir va ser que si vindran o no que avui està per veure, però sigui quina sigui la via primer els què han de ser els protagonistes han de ser els Vols, no els possibles o no Gran Vols, i tal dit tal fet ja vaig pel segon Vol.

Detalls interessants, el Gobi ha retornat la posició al Speedneedle de ls dues edicions de la WEMBO,  perquè ahir un cop ja recuperat notava el Gobi massa tou, com també he de mirar les rodes les actuals que no sé si han de ser, condicionant un altre cop els pneumàtics, la resta jo diria que de 10/10. I arribats a aquest punt la pensada és que motivat per la situació actual vull muntar l'Ibis de carboni, i deixar-la lleugera i 100% especialitzada per no sortir del municipi, per tant ha de pujar bé, i baixar bé, perquè a SV no hi ha res més, amb un plat i un pinyó per pujar parets amb comoditat, lleugera, molt perquè no estic en forma després de mesos d'un anar en bike molt intermitent i poc freqüent, i ahir vaig valorar que m'he de facilitar el poder sortir, veurem, perquè ho dic i la decisió de quina forquilla rígida hauria de venir no té contesta, l'Enve no sé si la veig, i fora d'aquesta que li falten dos cm. hi ha la Salsa que els té però pesa quasi el doble, i tot i no ser un super inconvenient, sí que és una barrera que costa de superar, no els frens que no seran els R1 nous que tinc si no uns XTR que tot seguit faré venir, perquè rodant a dalt del Drac ho he tingut clar, aquest o aquest. Una possibilitat és muntar l'Enve de la meva Lynskey per veure si funciona a l'Ibis, i si va bé, fer venir aleshores sí la seva propia, ho escric i crec que és una possiblitat, però en cap cas vull desmuntat la Lynskey per muntar l'Ibis, perquè no vull tenir aquesta darrera per fer SOLO, sí la Lynskey ara per ara, i ja puc dir que en tot cas sí contemplaria una candidata tipus IF o tipus Moots, he dit tipus no que siguin necessàriament aquestes marques esmentades, principalment per la dificultat en demanar-les, que podríem, però aconseguir-les després té tot un recorregut èpic, en tot cas en el tram a on som de les tres bikes noves pendents de muntar estic per fer primer l'Ibis, ja us ho aniré exposant mentre vagi avançant. 

MTB, MTB, MTB. 

dimecres, de desembre 14, 2011

IM-PRE-SSIO-NANT

Pedalar per Moab? Ara es posible! Link

dijous, de desembre 17, 2009

Entre torres...


Una hora i quart tocades, corrent entre torres, és per a mi, una fita assolida, després de mesos, més de dos anys, de restar a l'espera de poder arrancar a córrer.

Avui al matí, a dos quarts de nou, al Maresme, la temperatura que marcava el termòmetre, per sota dels 6º C., ahir a Vallromanes, cap a les vuit del matí, -5º C., que ja està prou bé, oi. El Montseny des de fa unes jornades totalment enfarinat, fet que fa que que el fred sigui més present en el meu dia a dia, i no perquè pugui afirmar que el fred a casa vingui motivat per la neu al Montseny, que no ho sé, si no perquè, de pensar amb el Montseny nevat ja tinc sensació d'hivern. Un hivern a punt de fer-se definitivament present.

I amb aquesta temperatura, a mi m'agrada sortir a córrer, i fer els corriols de pujada, que amb la bike faig la majoria, de baixada, entre d'altres coses, perquè, entre torres, aquí a casa és difícil de poder fer les pujades a sobre de la bike. De fet els corriols que fem actualment en bike de pam i poc més, la majoria els he fet primer corrent, i afrontar les zones tècniques primer les he fet corrent.

Els primers vint minuts corrent d'escalfament, són per mi, moments de sensacions, per veure quin dia tinc, els posteriors quaranta minuts, de diversió, els darrers vint, són de progresiva pausa, és a dir dels darrers vint minuts, els primer deu minuts, el corro a fondo, per lentament passats aquest deu, fins els vint, anar disminuint el ritme.

És una sensació bona, poder córrer, i poder-ho fer, entre senders pel pas de torres, té un significat important en el meu dia a dia, sense sortir a córrer o en bike, el dia seria costerut, molt costerut.

Córrer ara, a l'hivern, em permet fer esport cada dia, no perquè no ho pugui fer amb la bike, però és que amb aquest fred, no sortiria. Avui en tot el dia, el sol a brillat unes dues hores, la resta, uns núvols grisos, que fa que entre l'escalfor de l'oficina, i jo, hi ha un lligam difícil de trencar, que la bike en cap cas superaria, i que el córrer sí que em permet superar aquest binomi escalfor-inactivitat, és evident, perquè està siguent així.

Una carrera memorable, una sortida de les que fan quan ja soc de tornada a casa, que pensi que tot val la pena si puc fer una sortida com aquesta. Fa uns anys, no tants, duia dins del cotxe sempre l'equip de córrer, i a la més mínima oportunitat, sortir a córrer era perfecte per mi, per una època certament molt ocupada a nivell d'horari.

La satisfacció més gran per mi, és que ho faig com a complement a la bike, en cap cas com a esport principal. El nadar, ja seria una altra història, però des de fa uns dies que estic per la labor d'arrancar aquest darrer esport, veurem on em portarà.

Avui però el que estic fent, i això és un fet, és córrer i com sempre MTB, MTB, MTB, aquesta darrera, la bike, per sort, des de que no tinc incidències importants amb la Santa Cruz Superlight, és un plaer insustituible, com a esport, quin gaudir per gaudir, quin esport més agraït, quina sensació més bona estar en la forma mínima per poder escalar i escalar turó darrera turó, fins que és hora de tornar, ara pel fred, fins ara, abans de l'arribada del fred, ni per la caiguda del dia era necessari tornar, des de l'entrada a casa dels llums Sigma.

Demà miraré de rodar en bike, si surt el sol, i si no l'alternativa, córrer, serà protagonista, com avui, de la jornada.

Quines visions avui, quan veus les torres entre les muntanyes cedint el seu pas a aquest monstres de ferro, en certa manera cedint-me el pas a mi, és una sensació única, entre carenes, sol, al ben mig d'un espai ple de serenor i pau, molta pau.

Llàstima que és dijous i avui hi havia els caçadors, i fa molt respecte córrer entre gent que porta armes de foc, però si oblides per una estona aquest risc tant elevat de que et confonguin i sigui el teu darrer dia per un home armat fins les dents que justificarà el seu error, dient que què hi feies a on era ell. Si aconsegueixes oblidar aquest fet, pots fins i tot gaudir com he gaudit jo pujant i baixant aquest corriols de pam, sender darrera sender, deixant les torres una darrera una altra, darrera meu, fins a començar a pensar que ja és hora d'anar tornant, perquè encara que mentre vas, ets sents molt bé, cal que la tornada sigui un plaer, no un calvari, que ho podria ser si supero la hora i quart tocades. La propera setmana però ja serà una altra història i ja estaré rodant en la hora i mitja tocades, que serà on em miraré de mantindre tot l'hivern.

Esqui de fons, una altra proposta, és dur, tinc entès, molt dur, més que córrer, i més que nadar?, perquè si és així, no serà aquest l'any d'inici de tant apassionant esport, ho dic perquè serà crec, any de molta neu, i a mi esquiar, no em motiva, però l'esqui de fons sí, Xavi què hem de fer, venir a South Carolina o què proposes?.

Podem fer com en Colorado marxar a l'Argentina i rodar a temperatures d'estiu, però aquest any tampoc serà, que ara que hi penso he d'estalviar i molt, que el Moab, 24 Hours of Moab, és l'objectiu, serà 2.010?.