Entre torres...

Una hora i quart tocades, corrent entre torres, és per a mi, una fita assolida, després de mesos, més de dos anys, de restar a l'espera de poder arrancar a córrer.

Avui al matí, a dos quarts de nou, al Maresme, la temperatura que marcava el termòmetre, per sota dels 6º C., ahir a Vallromanes, cap a les vuit del matí, -5º C., que ja està prou bé, oi. El Montseny des de fa unes jornades totalment enfarinat, fet que fa que que el fred sigui més present en el meu dia a dia, i no perquè pugui afirmar que el fred a casa vingui motivat per la neu al Montseny, que no ho sé, si no perquè, de pensar amb el Montseny nevat ja tinc sensació d'hivern. Un hivern a punt de fer-se definitivament present.

I amb aquesta temperatura, a mi m'agrada sortir a córrer, i fer els corriols de pujada, que amb la bike faig la majoria, de baixada, entre d'altres coses, perquè, entre torres, aquí a casa és difícil de poder fer les pujades a sobre de la bike. De fet els corriols que fem actualment en bike de pam i poc més, la majoria els he fet primer corrent, i afrontar les zones tècniques primer les he fet corrent.

Els primers vint minuts corrent d'escalfament, són per mi, moments de sensacions, per veure quin dia tinc, els posteriors quaranta minuts, de diversió, els darrers vint, són de progresiva pausa, és a dir dels darrers vint minuts, els primer deu minuts, el corro a fondo, per lentament passats aquest deu, fins els vint, anar disminuint el ritme.

És una sensació bona, poder córrer, i poder-ho fer, entre senders pel pas de torres, té un significat important en el meu dia a dia, sense sortir a córrer o en bike, el dia seria costerut, molt costerut.

Córrer ara, a l'hivern, em permet fer esport cada dia, no perquè no ho pugui fer amb la bike, però és que amb aquest fred, no sortiria. Avui en tot el dia, el sol a brillat unes dues hores, la resta, uns núvols grisos, que fa que entre l'escalfor de l'oficina, i jo, hi ha un lligam difícil de trencar, que la bike en cap cas superaria, i que el córrer sí que em permet superar aquest binomi escalfor-inactivitat, és evident, perquè està siguent així.

Una carrera memorable, una sortida de les que fan quan ja soc de tornada a casa, que pensi que tot val la pena si puc fer una sortida com aquesta. Fa uns anys, no tants, duia dins del cotxe sempre l'equip de córrer, i a la més mínima oportunitat, sortir a córrer era perfecte per mi, per una època certament molt ocupada a nivell d'horari.

La satisfacció més gran per mi, és que ho faig com a complement a la bike, en cap cas com a esport principal. El nadar, ja seria una altra història, però des de fa uns dies que estic per la labor d'arrancar aquest darrer esport, veurem on em portarà.

Avui però el que estic fent, i això és un fet, és córrer i com sempre MTB, MTB, MTB, aquesta darrera, la bike, per sort, des de que no tinc incidències importants amb la Santa Cruz Superlight, és un plaer insustituible, com a esport, quin gaudir per gaudir, quin esport més agraït, quina sensació més bona estar en la forma mínima per poder escalar i escalar turó darrera turó, fins que és hora de tornar, ara pel fred, fins ara, abans de l'arribada del fred, ni per la caiguda del dia era necessari tornar, des de l'entrada a casa dels llums Sigma.

Demà miraré de rodar en bike, si surt el sol, i si no l'alternativa, córrer, serà protagonista, com avui, de la jornada.

Quines visions avui, quan veus les torres entre les muntanyes cedint el seu pas a aquest monstres de ferro, en certa manera cedint-me el pas a mi, és una sensació única, entre carenes, sol, al ben mig d'un espai ple de serenor i pau, molta pau.

Llàstima que és dijous i avui hi havia els caçadors, i fa molt respecte córrer entre gent que porta armes de foc, però si oblides per una estona aquest risc tant elevat de que et confonguin i sigui el teu darrer dia per un home armat fins les dents que justificarà el seu error, dient que què hi feies a on era ell. Si aconsegueixes oblidar aquest fet, pots fins i tot gaudir com he gaudit jo pujant i baixant aquest corriols de pam, sender darrera sender, deixant les torres una darrera una altra, darrera meu, fins a començar a pensar que ja és hora d'anar tornant, perquè encara que mentre vas, ets sents molt bé, cal que la tornada sigui un plaer, no un calvari, que ho podria ser si supero la hora i quart tocades. La propera setmana però ja serà una altra història i ja estaré rodant en la hora i mitja tocades, que serà on em miraré de mantindre tot l'hivern.

Esqui de fons, una altra proposta, és dur, tinc entès, molt dur, més que córrer, i més que nadar?, perquè si és així, no serà aquest l'any d'inici de tant apassionant esport, ho dic perquè serà crec, any de molta neu, i a mi esquiar, no em motiva, però l'esqui de fons sí, Xavi què hem de fer, venir a South Carolina o què proposes?.

Podem fer com en Colorado marxar a l'Argentina i rodar a temperatures d'estiu, però aquest any tampoc serà, que ara que hi penso he d'estalviar i molt, que el Moab, 24 Hours of Moab, és l'objectiu, serà 2.010?.