Desembre; perseguint l'objectiu

La no-èpica de dimecres passat em va passar factura, els meus 68km i 1.460m Asc van fer que el dijous em notés les cames ben carregades, tant, que dijous no vaig tenir esma per pedalar. Divendres i dissabte ho vaig salvar, divendres fent sortida llampec amb la bicicleta llampec, la Yeti ARC, i dissabte intent de sortida corriolera amb la Yeti ASR que es va convertir en un calvari per a mi i per lagranevasio, dissabte tenia un d’aquells dies “d’això no va amb mi”, i era incapaç de superar cap tram tècnic, bé hi ha dies per tot, i els quilomètres dolents també sumen.

Diumenge vam optar per fer una cosa diferent, la 1ª Marxa popular cim dels tres turons que es celebrava a Sant Vicenç de Montalt, en principi no havia de substituir la sortida en bike, pensavem sortir a la tarda, però fins avui dimecres he estat incapaç de fer res, i és que els 16km caminant per corriols del Maresme amb els 760m Asc em van deixar KO, han estat dos dies que entrar i sortir del cotxe ha estat l’exercici més aeròbic que he pogut fer, he intentat evitar tant com he pogut pujar, i sobretot baixar escales, quin mal de cames! Si la culpa és meva, per què vaig haver-li de propasar a lagranevasió de fer una cosa com aquesta? està clar jo em pensava “mira farem un diumenge de passeig” vàrem començar a caminar a les 08:15 i passats 10 minuts ja vaig veure que patiria, sortíem del poble i enfilàvem per un corriol de torres d’alta tensió, i no paravem d’avançar i avançar gent, al quilòmetre tres estava esgotada, se’m va ocórrer preguntar “per què anem tant depressa?” i la resposta va ser indiscutible “Betty espavila, que nobleza obliga” . Casumdena, les pujades les feia tant ràpid com podia i a les baixades a córrer, al quilòmetre 10 em van començar a fer mal els dits grossos dels peus, i bé només quedaven sis quilòmetres, seguiem avançant gent, només ens van avançar un parell de persones que feien la marxa corrent (tant pujant com baixant), a l’arribada, i deurien haver una dotzena de persones que ja havíen arribat, ens esperava un bon entrepà de butifarra, però jo només pensava en la dutxa i el llit, i així vaig passar la tarda, estirada, i de bike res de res.

Tant dilluns com dimarts la intenció era pedalar, és més, ho creia necessari per tal de relaxar la musculatura, però tot s’ha quedat en això, la intenció.

La Yeti a l'Ermita de Sant Mateu

Avui dimecres però, he posat fil a l’agulla, sortida amb la Yeti Arc, sortida curta molt curta i ràpida molt ràpida, per la Serralada Litoral, amb visita obligada a l’Ermita de Sant Mateu, just una hora per fer 15Km i 450mAsc, just una hora per fer-me adonar que no puc estar-me de pedalar, que m'agrada, quan m'he assegut al meu San Marco m'ha vingut un sol pensament al cap "jo d'aquí no baixo" i si hagués pogut així ho hagués fet, pedalar, pedalar i pedalar, per cert les cames com noves.

Avui mentre pedalava organitzava mentalment els meus objectius ciclístics 2.010, tinc clar que vull repetir la participació a una prova de resistència de 24hores, en tinc la necessitat, si seran les 24h Finale Ligure no ho sé, però pensava que em calia una motivació més propera, i ja la tinc, ja tinc l’objectiu desembre 2.009; superar els quilòmetres del novembre 2.009, sembla fàcil doncs vinc d’uns mesos que quasi no he pedalat per tant parteixo d’una base molt baixa per anar acumulant, aquest desembre he de superar els 420Km i 9.700m Asc.