Una hora, com si res...

Ha estat així, forçat per la Betty, pel seu constant rodar, dia darrera dia, avui volia sortir amb la bike, però he estat part de la tarda seleccionant components de bike, que són urgents de disposar.

Discs XTR 2007 x2, Maxxis Monorail 2.1 UST x2, Maxxis TT Larsen UST 2.0 x2, claus frontals per les SIDI Dragon x2, potències FSA OS99 110mm, 6º. x2, manillars Race Face Next SL x2, pinyonera Sram X.O Pink, cadena Shimano SLX x2, radis dret i esquerra de la roda posterior de les Shimano XTR 2007, i torniol de fixació biela esquerra Shimano XTR 2007.

Sembla que aquesta selecció és fa així com si no res, però us puc ben assegurar que m'ha portat una feinada separar el blat de la palla, hi ha tantes ofertes, tants components interessants que he tardat a centrar-me a selecionar únicament les peces que necessitem.

Però el títol d'aquesta intervenció no es referia al temps que he estat per a concretar les comandes de peces per a les bikes, si no, a l'estona que he corregut de nit entre corriols pel Montalt. La meva primera reflexió del títol, bé donada pel fet de que la Betty ha rodat amb la Yeti ARC una hora, i jo he fet el mateix temps, aquest cop amb les Asics Trabuco VI.

Com ja vaig esmentar, el canvi ha arribat a casa, les sensacions dimecres a la NO ÈPICA han obert la porta a que tornem a combinar diferents esports, sempre però augmentant encara més els quilòmetres del rei de totes les disciplines per a nosaltres, MTB, MTB, MTB.

Però he de dir que córrer, m'agrada i molt, i ja no et dic res, si puc fer-ho entre els corriols de darrera de casa. La pujada, el primer quart d'hora, l'ascenció inicial, dura de veritat, però després, he gaudit de valent. Una carrera única, fosca, amb el llum de leds del Pelz Tinka del cap, mort, tot i portar piles noves. Els leds gastats després dels darrers cins anys, implica que hem de reposar aquest component, i el resultat ahir és que la foscor, tot i el privilegi de gaudir d'una lluna lluminosa, ha fet que la sensació d'aventura ompli cada una de les dues neurones que tinc, sí, sí les dues alterades per les bones sensacions que he tingut.

La tornada, entre torres de corrent, impecable, el ritme bo, molt bo, els quadriceps inflats de debò, però ni un sol dolor després dels primers vint minuts, i he retallat la durada de la sortida, per criteri Overed, "és més difícil controlar-se que anar a fondo", i si bé és cert que he fet un tram planer a un ritme considerable per mirar de fer l'extensió dels grups musculars, després de les primeres pujades, la resta he anat a un ritme per gaudir d'una magnífica ruta corriolera, ideal per a fer explotar les ja tocades articulacions dels 16 quilòmetres del CACO del diumenge.

Certament, m'agrada anar a córrer, demà el matí crec que repetiré i si no és així, a la nit si estic animat com ara, sortiré a rodar amb la Superlight o amb les Trabuco VI. Però avui, que ja és demà, la sensació és la que ha de ser després de mesos sense correr, com és la d'haver experimentat un altre cop la sensació de que no hi ha límit, si no el veiem, i us puc ben assegurar que aconseguir-ho en una hora, és l'equivalent a tres o quatre hores de bike intenses, on penses, "que bé que m'ho passo rodant en bike".

L'escenari ideal, les sensacions de 10/10, l'horitzó, em deixa veure que hi ha un recorregut molt emocionant per fer, i decidit estic a posar-hi fil a l'agulla.

Manca el tercer esport alternatiu, nadar, demà no, però divendres hi posaré remei, cal concretar a on, la resta ja caminarà, de ben segur, tot i que el MTB i la carrera pel senders costeruts del Montalt, ja és de per si, una empresa de dimensions considerables, sempre hi ha un però, i la cirera vermella a sobre del pastís és la natació, i dins de casa, el nadar, és tota una institució, que reflexa l'esperit més pur de la combinació de resistència i potència dins de l'esport.

Hivern és època de fites èpiques a casa, és la preparació prèvia a l'entrada del 2.010, inici de la consolidació d'un recorregut que ja té els seus anys, i que per sort i d'altres aspectes, cada dia ens dóna més i més satisfaccions.

Perquè ara, bike, córrer i nadar, perquè sempre ho hem fet.

MTB una manera de viure, que amb el córrer i el nadar són una tradició familiar.

Hem agafat un altre cop el ritme, la part més difícil vindrà ara, amb l'arribada de les baixes temperatures, sortir a córrer, de nit, no es fa d'entrada massa fàcil, ja no et dic nadar, sortir de casa per anar a la piscina...però després, passats el primer vint minuts entres a l'espai de conqueridors, i aquest té el temps propi de l'aventura, de les bones sensacions.

D'aquí a unes dues setmanes, els Dracs estaran encara millor que avui, i els genets, si hem mantingut la posició, podriem fins i tot, estar encara millor que els nostres Dracs, avui no és una realitat, però com les darreres setmanes amb la bike, que hem anat de menys a més, hem de seguir així.

Avui córrer entre torres ha estat un entrar a terra coneguda, després de no ser-hi durant els darrers mesos, sí, sí, espais on hi he deixat la pell dia darrera dia, que fa mesos que no hi corro, avui les "Trabuco VI" han tornat a impulsar a aquest genet per corriols de pam i poc més.

Serà la consolidació, i per tant és una primera espurna, que donarà pas a una llum permanent?.